ALMERIA, 5 Dic. (EUROPA PRESS) -
Patricia Ramírez, mare del xiquet de huit anys Gabriel Cruz, ha reclamat que el 'Pacte tic' que va impulsar per a intentar regular el tractament informatiu del juí amb jurat popular per la mort violenta del seu fill "es convertisca en llei".
"El meu objectiu final és que a no passe més. Jo no hauria d'estar ací, hauria d'estar fent el meu dol. M'agradaria poder fer un dol que no puc fer, i no estar preocupada per que es repetisca el juí perqu s'ha fet malament", ha assegurat.
En una entrevista en la Cadena Ser, recollida per Europa Press, ha indicat que el 'Pacte tic' es va llanar "perqu s'informara i no es donara lloc a juís parallels que pogueren comprometre" una sentncia que "volíem que fóra infrangible".
"No volíem espectacularització i morbositat, no volíem juís parallels, no només perqu ens dol i veure-ho és complicat, sinó perqu sabíem que hi ha un risc perqu així ho diu la normativa europea, que la defensa demanara per la pressió meditica i per les filtracions la nullitat del juí" contra Ana Julia Quezada, "com ha passat finalment en un recurs en el qual diuen que el juí no s'ha celebrat amb totes les garanties".
Patricia Ramírez ha afirmat que, amb anterioritat al juí celebrat al setembre, va portar el Pacte tic fins al Congrés per tal que se celebrara a porta tancada "per la jutgessa ens ho va denegar pel dret a la informació en ser un cas meditic".
"FARÉ ALL IMPOSSIBLE PERQU EIXA DONA NO ISCA MAI MÉS"
Patricia Ramírez ha fet referncia, així mateix, al recurs que el seu advocat, Francisco Torres, ha elevat al Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) en el qual interessa també la nullitat del juí en considerar que la magistrada-presidenta del tribunal podria haver indut el jurat a rebutjar l'agreujant d'acarnissament que ells demanaven per no la Fiscalia.
"He demanat que se celebre un nou juí, o que, si escau, de manera extraordinria, ens diguen científicament perqu van rebutjar l'acarnissament perqu tinc dret i necessite com a mare respostes", ha assenyalat.
Al fil d'a, ha assenyalat que, en cas que es derogara la presó permanent revisable, caldria "convertir la pena i si es quedara solament en tradoria, compliria menys anys i no podria ser condemnada a la pena mxima, 25 anys".
"Jo he de barallar perqu ella no isca mai més al carrer. Eixe és el meu compromís i faré all impossible perqu eixa dona no isca mai més", ha remarcat.
