La mare de Marta Calvo: "Em van dir que van esquarterar a la meua filla. Per què? Això una mare no ho ha de sentir"

Marisol Burón, mare de Marta Calvo, i el seu pare, acudeixen al juí
ROBER SOLSONA
Actualizado: martes, 28 junio 2022 13:28

   "Per què no tinc la meua filla?; Per què no diu on està?", es pregunta Marisol, qui afirma no voler venjança sinó justícia

  VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)

Marisol Burón, la mare de Marta Calvo, la jove de 25 anys presumptament assassinada a les mans de Jorge Ignacio P.J. i el cadàver de la qual encara no ha aparegut, ha narrat davant un jurat popular com va viure la desaparició de la seua filla a primers de novembre de 2019: "Van cridar i em van dir que havien esquarterat a la meua filla. Per què? Això una mare no ha de sentir".

La mare, molt emocionada, s'ha pronunciat així, en qualitat de testimoni, en el juí que se segueix contra Jorge Ignacio P.J., suposat assassí de la seua filla, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas, i d'intentar-ho amb altres huit dones més en el període de 15 mesos, des d'estiu de 2018 fins al 7 de novembre de 2019.

Jorge Ignacio s'enfronta, com reclama Fiscalia, a 130 anys de presó per 11 delictes d'abús sexual --tres d'ells com a mitjà necessari per a un delicte d'homicidi i set per a un delicte de lesions--; i un delicte contra la salut pública. Per la seua banda, els pares de Marta Calvo, els qui exerceixen en el procediment com a acusació particular, demanen per a l'acusat la presó permanent revisable. Les altres víctimes personades en la causa també reclamen aquesta pena. La defensa reclama l'absolució.

El cas es remunta a la nit del 6 de novembre de 2019 en un habitatge a Manuel. La mare ha explicat que eixa nit la seua filla, que es va posar a exercir la prostitució per a poder obrir un centre de bellesa amb ella, li va enviar un missatge en què deia que estava amb un client a Manuel. Li va enviar la ubicació.

"Em va dir que no em preocupara", ha afirmat la mare, qui ha assegurat que mantenia una relació i una comunicació "molt intensa i diària" amb Marta. L'endemà, quan es va despertar, li va manar diversos missatges a la seua filla però no li contestava. Tampoc agafava el mòbil. "Era rar però vaig pensar que estaria dormint", ha narrat.

Al migdia li va tornar a enviar un missatge i li va demanar que li diguera alguna cosa perquè estava preocupada, però tampoc va obtindre resposta. El divendres de vesprada, dia 8, va acudir a Manuel, fins a la ubicació que li havia enviat la seua filla.

"AQUEST SENYOR EM VA OBRIR LA PORTA"

Una vegada allí, va cridar el timbre però no li obrien. Després d'insistir, finalment li va obrir l'acusat, mentre a ella li acompanyava un veí de la localitat. "Aquest senyor em va obrir la porta, li vaig preguntar per Marta, anava tot vestit, arreglat, amb una caçadora i amb les mans a les butxaques, i em va dir amb tota serenitat del món que no coneixia a Marta", ha narrat.

"Em va dir que ho sentia molt però no em mirava als ulls. Ell a mi no em mirava, mirava al senyor major. Fins i tot em va dir que si no em creia que no estava Marta, que podia entrar i veure-ho. Però li vaig contestar que no, que em fiava d'ell", ha explicat, i ha afegit: "Tinc eixa pena de dir per què no vaig passar perquè, igual, la meua filla estava encara dins. Si haguera passat igual la meua filla estava encara ací", ha dit.

El diumenge va anar a la Policia a denunciar la desaparició. "El policia em va dir que la meua filla, sent el que era, igual estava a Palma o Eivissa i venia amb 20.000 euros. Jo li vaig contestar que això mai ho faria", ha narrat. "Al final em va posar de mala gana una denúncia que tenia set línies i perquè li vaig insistir", ha agregat.

L'endemà Marisol va haver de tornar a comissaria perquè es va donar compte que havia donat malament la direcció de la casa en la qual vivia la seua filla, i es va trobar amb el mateix policia. Li va comentar que anava a modificar el domicili i ell li va dir que no podien perquè eren eleccions i estaven "molt atrafegats".

"Vaig tornar a casa i seguia amb l'esperança que la meua filla em cridara. Però no va ser així. El dimarts vaig tornar a Manuel i a la casa ja no m'obria ningú", ha indicat. Després d'açò, va aconseguir el telèfon dels propietaris de la casa i van acudir al lloc i li van comentar que l'habitatge estava llogat a una dona. "Vaig estar parlant amb ells i jo no veia les coses clares amb aquestes dos persones. Veia que no eren transparents parlant. No em van voler donar el nom de l'home que havia estat allí, només em van donar el de la mare", ha assenyalat.

Després d'açò, va acudir a una altra comissaria, li van comentar que el cas ho portava la Guàrdia Civil de Vilanova de Castelló. Va cridar i des d'allí li van comentar que no sabien res de cap desaparició: "Li vaig dir el nom i cognoms i em va dir que anava a obrir el correu. El nom de la meua filla estava ací i no havien fet res, encara no havien intentat buscar la meua filla", ha lamentat.

"EL PITJOR DIA DE LA MEUA VIDA"

A partir d'eixe moment, el cas va passar a Homicidis de València i als 21 dies em van cridar per a dir-me que un senyor havia acudit a la caserna dient que era ell a qui buscaven: "Eixe va ser el pitjor dia de la meua vida", ha afirmat.

"Vaig agafar el telèfon i el vaig llançar al sol. Em vaig tornar boja perquè no podia creure el que m'estaven dient. El va agafar el meu marit i li van explicar tot. És molt fort que et diguen que aquest senyor es va trobar morta a la meua filla i que la va esquarterar. Això una mare no ho ha de sentir. Per què ella? La meua filla era incapaç de fer mal a ningú. La meua filla era bondat, ajudava a tothom i que et diguen que estan buscant-la per contenidors de fem... Açò no ho hauríem de sentir", ha insistit.

I ha postil·lat: "A data de hui no tinc a la meua filla. Per què no tinc a la meua filla?; Per què no diu on està? Només vull recuperar-la. Ja no me la retornarà ningú amb vida però m'ha robat a la meua filla i m'està robant el meu dol", ha dit. "No puc viure així. Açò és la mort lenta per a una mare. Volia morir-me però vaig pensar... Si em muir, la meua filla què? He de fer-li justícia i ací estic. No vinc per venjança, sinó per fer-li justícia".

"ENTERRAMENT DIGNE"

El pare de Marta Calvo també ha declarat en el juí. Ha manifestat que la seua ex-cunyada li va cridar per a dir-li que la seua filla havia desaparegut i que ho havien denunciat. "Després em van cridar i em van dir que un home la havia esquarterat i l'havia ficat en contenidors", ha narrat. "Jo l'única cosa que demane és justícia per a la meua filla i per a les altres xiques i que em retornen el cos per a fer-li un enterrament digne i guardar dol", ha reclamat.

D'altra banda, en la sessió ha declarat l'amo de la vivenda de Manuel on va desaparéixer Marta. Ha explicat que va conéixer a l'acusat "dels cotxes, de veure-ho en les ITV i en desgüaces". Li va vendre dos vehicles, un per a ell i un altre per a la seua mare, i li van abonar els diners en efectiu. Van començar a tindre relació i Jorge Ignacio li va demanar que li llogara la casa de Manuel, i va accedir. "El contracte va ser a nom de la mare però jo no sabia ell a què es dedicava", ha apuntat.

Ha assenyalat que en diverses ocasions va acudir l'acusat a la seua casa a menjar i ha negat que sabera que traficava amb drogues. També ha dit que mai li va subministrar res malgrat que davant la Guàrdia Civil sí va manifestar que aquest li donava cocaïna per un valor d'entre 2.000 i 4.000 euros. Per aquest motiu un dels advocats de les acusacions, Juan Carlos Navarro, ha sol·licitat al tribunal que se li deduïsca testimoniatge.

Ha indicat que un dia els va cridar la mare de Marta Calvo i els va comentar que la seua filla havia desaparegut a la casa de Manuel i que ella estava allí. Es van presentar i li van assenyalar que cridarien el xic i li preguntarien. Després d'açò, van cridar la mare perquè, segons ha comentat, no tenien el nombre de l'acusat, i li van demanar que parlara amb el fill i que fora al seu domicili.

Eixa nit va acudir l'acusat i els va assegurar que no sabia res del tema de la desaparició. "Estava com un dia normal", ha exposat. L'endemà va tornar i li va deixar a l'estació perquè fora a la Guàrdia Civil. "Ja no vaig saber res més d'ell", ha dit.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià