Publicado 16/04/2021 16:14CET

Més de 80 societats científiques demanen al Govern i CCAA que no paren la vacunació i controlen la pandèmia

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, durant una roda de premsa després de la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, a 14 d'abril de 2021, a Madrid (Espanya).
EUROPA PRESS/R.Rubio.POOL - Europa Press

   MADRID, 16 abr. (EUROPA PRESS) -

   Un total de 82 societats científiques nacionals, que representen a més de 200.000 professionals sanitaris, han firmat un manifest conjunt en el qual demanen a Govern i comunitats autònomes que no paren la vacunació i es posen d'acord en el control de la pandèmia.

   "El nostre primer i principal missatge a les autoritats polítiques és el següent: vacunen. I als ciutadans aquest altre: vacunen-se", clamen els científics, que exigeixen que la vacunació no se suspenga "sense atendre a criteris purament científics ni de forma impulsiva".

   A més, les associacions sol·liciten que no es sembre la por i insisteixen en la necessitat que les administracions coordinen les seues polítiques i també els seus missatges per a generar confiança i transmetre un missatge de col·laboració i cooperació entre tots com la millor forma de guanyar a la pandèmia.

   "La societat demana transparència. I la transparència suposa explicar a la societat les noves evidències que se'n van obtenint. Eixes noves evidències incorporen matisos als missatges. Eixos matisos són la pròpia essència del coneixement científic. Però correspon als experts, i no als polítics, traduir aquests matisos en recomanacions", diuen els professionals sanitaris representats per aquestes societats científiques.

   En aquest sentit, destaquen el molt que s'ha après i avançat en un any, i aposten per la investigació per a seguir desentranyant les incògnites pendents sobre el propi virus i també sobre les vacunes, com la immunitat enfront de les variants, la seua capacitat de detindre la transmissió de la infecció, la immunitat creuada en determinades poblacions, la continuïtat dels símptomes o l'anomenat Covid-persistent.

   "D'aquesta pandèmia hem après moltes coses, però la fonamental potser siga la importància estratègica de la investigació. Solament de la ciència i la innovació podíem esperar solucions a aquesta situació i solament de la ciència i la innovació han procedit. Però per la investigació no s'aposta des de la retòrica, sinó amb recursos. Apostar per la investigació és dedicar recursos a la investigació. Demanem a les administracions públiques un canvi radical de tendència en la inversió pública per la R+D+i. I demanem als ciutadans que li l'exigisquen", destaquen en el manifest.

   De la mateixa manera, les societats científiques destaquen també la necessitat de polítiques de salut pública i subratllen que les crisis sanitàries millor resoltes són les que es prevenen, perquè no hi ha sistema que puga suportar nivells de pressió assistencial com els viscuts.

   A més, demanden més recursos per a l'Atenció Primària i Hospitalària. "La pandèmia, en les seues diferents onades, també ha demostrat el paper clau que juguen tots els professionals sanitaris en el sistema de salut i la necessitat de reforçar-les brindant-li els recursos adequats, sobretot humans. És necessari esmenar les deficiències laborals cròniques del Sistema Nacional de Salut. Com en el cas de la ciència, podem dir que per la Sanitat s'aposta amb inversió. I particularment amb inversió en recursos humans", subscriuen.

   En matèria de gestió sanitària, el manifest recorda que la pandèmia ha propiciat la creació de noves modalitats assistencials, sobretot telemàtiques, que "sens dubte" marquen un camí pel qual seguirà avançant-se en el futur, i aposta per afrontar un debat sobre l'atenció soci-sanitària a persones majors.

   Finalment, les societats científiques advoquen per millorar la comunicació de les decisions sanitàries. "La pandèmia ha sigut infodemia i ens ha mostrat amb extraordinària cruesa fins a quin punt és sensible i rellevant la informació que s'ofereix a la població. En això també tenim molt que aprendre, els científics i sanitaris, els primers: amb informació comprensible, clara, oportuna, convenient i rigorosa. Però de poc servirà que ho fem si els missatges públics s'utilitzen com a ariet polític i no com a ferramenta de prevenció, informació i sensibilització social", resolen.

Contador
colaboracio