CASTELLÓ, 17 Dic. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de la Vall d'Uixó (Castelló) ha comprovat aquest dilluns l'existència en el cementeri municipal d'un nínxol buit amb el nom d'una persona pel que sembla inexistent, un fet que atribueix a l'anterior equip de govern al qual acusa de, per interessos electorals, saltar-se l'orde de soterrament establit i que terceres persones es beneficiaren d'una millor ubicació per als seus morts.
Es tracta del nínxol 46 del cementeri, en el qual suposadament, segons la làpida, estava enterrat Aitor Irueta Oteiza, una persona que no figura en l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que al final, aquest dilluns s'ha comprovat que no descansa en aquesta tomba, que està buida.
Així ho han ratificat després de l'obertura del nínxol Francesca Bartolomé, regidora d'Urbanisme i Cementeris, i Jorge García, edil de Comerç, que atribueixen aquest fet, que va ser denunciat judicialment i arxivat en el seu moment, a interessos electorals de l'anterior alcalde i actual diputat en el Congrés pel PP, Óscar Clavell, a qui acusen d'incomplir l'ordenança del cementeri que regula l'orde d'enterrament i ordenar un de fals.
L'objectiu és que terceres persones es beneficiaren que els seus morts es quedaren en nínxols arran de terra, segons han concretat fonts municipals. L'equip de govern, davant les sospites que la situació li generava, va iniciar un expedient amb la citació de soterradors, el departament de Sanitat que tramita les defuncions i de l'exalcalde, --a qui acusen de no haver "obert la boca" per a donar explicacions--, després del qual van concloure que el nínxol estava buit.
Açò els va portar a denunciar a Fiscalia, que va arxivar per falta de documentació, i al jutjat, que va considerar que les autoritzacions de soterrament eren "sense cap dubte" nul·les de ple dret per dictar-se prescindint del procediment d'adjudicació per orde correlatiu.
No obstant açò, el jutjat va entendre que no tenien la gravetat exigida "al marge de la situació grotesca de la invenció d'un nom fals de soterrament en el nínxol 46, per a ocultar la irregularitat, entenent que el salt d'un lloc d'enterrament a un altre un o dos llocs més a baix per a comoditat dels familiars d'un difunt pot considerar-se una corruptela o irregularitat sancionable administrativament i políticament, però sense que arribe a la qualificació d'arbitrarietat flagrant" amb la lesió d'un dret que meresca intervenció penal, segons han assenyalat fonts municipals.
Ara, amb l'obertura de la làpida del fals mort han volgut "demostrar de manera física que el que estàvem dient era de veres", ha explicat García, qui ha afegit que hi ha constància que hi ha algun nínxol més en aquestes mateixes circumstàncies i pels mateixos motius, el 106, encara que en aquest cas no hi ha làpida ni nom inventat.
1.000 EUROS
L'equip de govern considera que aquests fets han d'implicar un "cost moral i polític" per als qui gestionaven els béns públics i sosté que, encara que el jutjat no es pronuncia sobre la possibilitat que es tracte d'una malversació de cabals públics, "seguirem amb el procés i més quan hem pogut demostrar de manera física que el que déiem era veritat". Per açò, insistiran en la via judicial ja que calculen que d'aquesta forma el consistori va deixar d'ingressar 1.000 euros per la venda del nínxol.
"No és només l'ocupació d'un nínxol de manera irregular sinó tot el simbolisme que açò comporta en la igualtat d'oportunitats, ja que cal complir una ordenança que tracta a tots per igual", ha criticat el regidor, qui creu que aquest és "un exemple més del PP més corrupte, més sectari i del que era capaç de qualsevol cosa dins de l'Ajuntament" i ha acusat Clavell de liderar "una treta" en un consistori que utilitzava "com el seu 'xiringuito' particular en el qual era absolutament totpoderós i en el qual no hi havia cap tipus de límit moral ni amb els morts ni en un cementiri".
Per açò, també exigirà "explicacions a nivell polític i públic". Per la seua banda, Bartolomé ha considerat que aquest tema és "una burla a tota la ciutadania i a la democràcia" a més de "una falta de respecte" en coincidir a més aquest fals enterrament amb l'estrena de la pel·lícula 'Ocho apellidos vascos', "per a més inri" i "fins i tot conya", perquè "si no, no s'entén que aparega una persona amb el nom d'Aitor Iureta en el cementeri de la Vall d'Uixó".
