VALNCIA, 21 Jun. (EUROPA PRESS) -
Mónica Oltra, nascuda en 1969 a Neuss (Alemanya), s'ha caracteritzat en la seua trajectria per ser una política combativa, d'activisme i de gestos, que ha seguit mantenint en tota la seua etapa de gestió, que va comenar en el primer govern del Botnic, al juny de 2015, i que acaba aquest dimarts, 21 de juny, set anys després d'arribar a l'executiu autonmic, en un moment en el qual est investigada per un presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu ex-marit, educador social, a una menor tutelada per la prpia Generalitat.
El comiat de la vicepresidenta, portaveu del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives dels seus crrecs públics ha sigut, igual que tota la seua trajectria, d'alta intensitat: en una roda de premsa sorpresa, sense convocar i a les portes de celebrar-se una executiva de Compromís en la qual s'anava a debatre sobre el seu futur, cinc dies després de conéixer-se la seua investigació en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i que ha volgut evitar, avanant-se a la decisió que podien adoptar els seus companys de coalició.
Emocionada, molt afectada i entre llgrimes, Oltra ha donat les seues explicacions i ha defs que es va amb el "cap ben alt" i les "dents ben premudes" per a "no comprometre el projecte de canvi" que la Comunitat Valenciana va iniciar en 2015 amb el Botnic I i va seguir en 2019 amb la reedició del pacte de govern.
Amb molta experincia en tot tipus de batalles polítiques, la causa judicial que afecta a aquesta advocada de professió ha acabat finalment amb la seua dimissió --un extrem que ella personalment no volia--, en una setmana marcada pels resultats de les eleccions andaluses i en la qual membres de la coalició destacats com l'alcalde de Valncia, Joan Ribó; el diputat i portaveu en el Congrés, Joan Baldoví; la consellera d'Agricultura, Mireia Moll o la síndica en Les Corts, Papi Robles, han destacat la seua trajectria per deixaven entreveure, sobretot en l'última jornada, que les decisions a adoptar devien ser les millors per a la ciutadania i acordades per Compromís.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, de fet havia posat termini --en aquesta setmana-- a eixa presa de decisions i havia enlletgit amb l'expressió "no estic per a festes" l'acte celebrat per Compromís el dissabte, en un ambient festiu, i que, fet i fet, ha acabat per convertir-se en una sort de comiat.
Ha sigut militant des dels 15 anys en formacions d'esquerres: primer amb el Partit Comunista i després EUPV. Amb aquesta formació, com a part de la Coalició Compromís --EUPV, Bloc, Esquerra Republicana i diverses formacions ecologistes-- va accedir a les Corts Valencianes en 2007.
En aquest període, a mitjan 2008, Mónica Oltra va ser expulsada d'EUPV per conflictes interns i aix va portar, amb el suport del Bloc, a tirar als membres d'EUPV de la coalició en Les Corts. Així mateix, va passar a formar part d'Iniciativa del País Valenci (IdPV).
En la següent legislatura, entre 2011-2015, va tornar a la cambra autonmica com a número dos de la coalició Compromís i es va situar de portaveu adjunta de la formació. Després d'un procés de primries dins de Compromís, Mónica Oltra va aconseguir ser la candidata de la coalició a la Presidncia de la Generalitat.
Oltra s'ha caracteritzat per ser una política meditica que, en l'oposició, s'ha vist com el "assot" de l'expresident Francisco Camps (PP), amb motiu de les causes judicials en les quals va estar investigat, i per al qual va arribar a exhibir en un ple la samarreta amb la seua imatge i el lema "Wanted alive". Una de les moltes samarretes reivindicatives per les quals se li ha conegut tant a la Comunitat Valenciana com a la resta d'Espanya.
En Les Corts ha pertangut a la VII, VIII i IX legislatura, advocada de professió, és membre de nombrosos collectius i associacions de drets i el seu activisme i compromís amb la vida civil s'ha reflectit en la seua participació en les protestes en el Cabanyal --on va ser detinguda--, o en la denominada primavera valenciana.
