RAMALLAH (CISJORDNIA), 20 May. (Reuters/EP) -
Funcionaris palestins no participaran en la conferncia liderada pels Estats Units que se celebrar al juny en Bahréin per a demanar inversions a Cisjordnia i la Franja de Gaza, segons ha confirmat aquest dilluns un ministre palestí.
"No hi haur participació palestina en la conferncia d'Al-Manama", ha dit el ministre de Desenvolupament Social, Ahmed Majdalani, qui és també membre del comité executiu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP).
"Qualsevol palestí que participe (en la conferncia) no ser una altra cosa que un collaborador dels nord-americans i Israel", ha agregat, en declaracions a l'agncia de notícies Reuters.
Hores abans, el primer ministre palestí, Mohamad Shtayé, havia afirmat que les autoritats palestines no han sigut consultades sobre la conferncia.
"El Gabinet no ha sigut consultat sobre aquesta conferncia, ja siga sobre el contingut, els resultats o la data", ha indicat, en declaracions a la premsa arreplegades per l'agncia de notícies Reuters.
No obstant a, Shtayé no s'ha pronunciat sobre si l'Autoritat Palestina acudir a la conferncia, prevista per als dies 25 i 26 de juny en la capital de Bahréin, Al-Manama.
Per la seua banda, el secretari general de l'OLP, Saeb Erekat, ha confirmat que les autoritats palestines "no han sigut consultades per cap part sobre l'anunciada trobada a Al-Manama, Bahréin", segons ha arreplegat l'agncia palestina de notícies WAFA.
LA CONFERNCIA
Els Estats Units va anunciar la conferncia durant la jornada del diumenge i la va descriure com a part de l'esperat 'acord del segle' que l'Administració de Donald Trump prepara per a intentar aconseguir un acord entre israelians i palestins.
Fins ara s'havia informat que es presentaria el pla de pau després del mes sant musulm del Ramad, per l'anunci d'aquest diumenge apunta a una engegada per fases amb la part econmica programada per a juny, deixant així les propostes polítiques per a més endavant.
En aquest sentit, Shtayé ha reiterat que les peticions de Palestina de cara a un acord són l'establiment de dos estats, el control total de Cisjordnia, la Franja de Gaza i Jerusalem Est.
D'altra banda, ha criticat que "la crisi financera que pateix l'Autoritat Palestina és resultat de la guerra financera contra ella per a aconseguir concessions polítiques". "No cedirem davant el xantatge i no canviem els nostres drets polítics per diners", ha resolt.
L'Autoritat Palestina ja ha rebutjat la mediació dels Estats Units per la seua decisió sobre l'estatus de Jerusalem, argumentant que manté una postura esbiaixada i favorable als interessos d'Israel.
Trump va anunciar el 6 de desembre de 2017 el canvi a Jerusalem de la seu diplomtica a Israel, dinamitando amb a l'únic punt de consens en la comunitat internacional sobre el conflicte entre israelians i palestins: que l'estatus de la ciutat santa havia de decidir-se en un eventual dileg de pau.
Un total de 128 pasos es van manifestar en contra d'aquest moviment en una votació de l'Assemblea General de Nacions Unides, malgrat la qual cosa els Estats Units i els seus aliats han seguit endavant amb els seus plans. Israel considera resolta la qüestió de la capitalitat de Jerusalem.
