La Policia de la Generalitat posarà vigilància 24 hores a dones en risc de patir una agressió masclista

Actualizado 12/9/2019 16:05:54 CET
- CORTS/INMA CABALLER - Archivo

VALÈNCIA, 12 Sep. (EUROPA PRESS) -

El cos de Policia Nacional adscrit a la Generalitat Valenciana posarà vigilància durant 24 hores a dones que estiguen en risc extrem de ser víctimes de violència masclista, una mesura que es veurà acompanyada amb la intenció que els advocats d'ofici no puguen defendre un maltractador després d'haver assistit la víctima.

Així ho ha anunciat aquest dijous la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, en la seua primera compareixença de la legislatura en Les Corts per a desgranar les seues línies mestres fins el 2023. Entre elles destaca un "ambiciós" pla que pretén contrarestar el "terrorisme masclista" amb més recursos, coordinació i formació.

Per a protegir les víctimes, la Generalitat desplegarà als agents de la unitat adscrita de Policia durant les 24 hores a les dones amb el risc de patir una agressió masclista, sempre que ho determine l'autoritat judicial i ella ho consenta. També facilitarà gratuïtament el trasllat d'elles i els seus fills a seus judicials o serveis sociosanitaris. "Les víctimes no estan ni estaran soles", ha garantit Bravo.

Pel que fa als advocats, el Consell aspira al fet que el torn d'ofici especialitzat en violència masclista arribe a totes les organitzacions col·legials i tinga caràcter exclusiu, amb el que un mateix lletrat no podrà defendre un maltractador després d'haver atès a una víctima. I en formació, ampliarà l'oferta especialitzada amb el Govern, universitats, col·legis i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Paral·lelament, proposarà al Govern l'obertura de tres oficines de denúncies especialitzades en violència masclista a Castelló, Alacant i la localitat alacantina d'Elx, després que fa cinc mesos obrira la de la Ciutat de la Justícia de València amb més de 257 ateses (137 d'elles han interposat denúncia).

La titular de Justícia ha defès les mesures amb xifres: 35.000 condemnes a agressors en 2018, un any en el qual "plorem a 48 assassinades malgrat que solament van denunciar el 20%". En 2019 es comptabilitzen 40 crims, sis a la Comunitat, la qual cosa eleva la xifra total a 1.023 des que van començar a registrar-se en 2003. "És el mal mesurat en tota la seua aterridora i vergonyosa magnitud; una estadística d'infàmia que no podem consentir i no ho anem a fer", ha emfatitzat.

DEU JUTJATS A L'ANY

Més enllà de violència masclista, en Justícia, el Govern valencià exigirà al Ministeri la creació de 40 noves unitats, deu cada any fins el 2022, perquè la Comunitat supere el seu "dèficit històric", una cosa que Bravo ha garantit que reclamarà "governe qui governe" en La Moncloa.

El Consell vol que el Pla d'Infraestructures siga una realitat, amb la construcció de palaus de justícia a Alacant, la Vila Joiosa i Oriola (Alacant), Alzira, Llíria, Gandia, Xàtiva i Torrent (València), projectes en licitació o redacció que se sumen als de la localitat alacantina de Villena i la valenciana de Sagunt.

També pretén rehabilitar els d'Ontinyent (València), Torrevella (Alacant) i Vinaròs (Castelló) i la seu del TSJCV, millorar l'eficiència de tots, reformar 22 oficines d'assistència a víctimes del delicte i instal·lar càmeres 'Gessel' en els jutjats d'Alacant, Castelló i Vila-real (Castelló) com les de València per a "evitar la doble victimització" especialment dels menors.

Altres mesures són l'inici de l'expedient digital per a reduir "de manera ostensible" el paper, instal·lar "els més moderns programes d'intel·ligència artificial" en col·laboració amb el CGPJ i facilitar especialistes en comptabilitat a jutges i fiscals en la seua tasca contra la corrupció, al costat d'un augment de la justícia gratuïta i la mediació. Els advocats d'ofici seran "els millors pagats" d'Espanya amb la revisió de retribucions.

Bravo ha posat l'accent en la defensa a les víctimes del terrorisme, que "saben que ni estan ni estaran soles", i s'ha compromès a continuar treballant de la mà de les associacions per a pal·liar "el deute amb el nostre passat més dramàtic". "Memòria, veritat i justícia han de ser part nuclear d'una democràcia valenciana madura i plural", ha exclamat.

"MÀXIM" DE PLACES DE FUNCIONARIS

En Funció Pública, la meta és que la nova llei valenciana supose "l'adequació de l'administració al XXI", al costat de les places per a abordar l'envelliment i la interinitat --preveu situar-la al 12%-- amb 6.027 noves quan finalitzen les oposicions de 2018 i 2019, més les convocades en 2020 amb "el màxim que permeten les taxes de reposició".

Com a novetat, la creació d'un institut tecnològic i una escola superior de l'administració pública i l'ampliació del 'Programa 500' per a becar joves opositors després de "l'èxit" de la primera convocatòria. També aposta perquè és "la legislatura de la transformació digital" amb l'oficina de la simplificació administrativa fins a arribar a reduir en un 20% qualsevol tràmit.

MÉS POLICIA AUTONÒMICA

En Interior --noves competències que ha promès assumir amb "gran responsabilitat"--, la Generalitat exigirà al Govern que el cos adscrit de Policia passada dels 392 agents actuals als 500 establits i augmente fins el 600 en 2023 per a fer front a la despoblació, amb noves comissaries i comissions bilaterals amb les diputacions. A València pretén obrir una comissaria en la Ciutat de les Arts i les Ciències i reobrir la de l'estació de metro de Colón.

I en Emergències, l'objectiu és fer front a fenòmens naturals "cada vegada més virulents i imprevisibles" pel canvi climàtic, mitjançant una estratègia valenciana de Protecció Civil i un nou edifici per al Centre de Coordinació del 112 a l'Eliana (València) amb més infraestructures i tecnologia.

En tots els fronts, Bravo ha promès "canvis irreversibles" després dels urgents des de 2015, si bé ha reconegut que "seran insuficients". "La democràcia espanyola té un deute amb la justícia per a adequar-la al XXI. Seguim amb un model obsolet, arcaic, dissenyat per a l'Espanya rural del XIX", ha lamentat, i ha cridat al fet que el Botànic II permeta "acabar amb aquell trist període d'incompetència, balafiament i corrupció".

L'OPOSICIÓ DEMANA QUE EL VALENCIÀ NO SIGA REQUISIT

Per part de l'oposició, PP, Ciutadans (Cs) i Vox han exigit que el valencià no siga un requisit en la nova llei de funció pública. El 'popular' Alfredo Castelló ha descrit a Bravo com la "'compliance officer'" del Botànic II i ha criticat el "silenci" davant el pla d'ajust previst pel Consell i la "situació límit" de les policies locals.

Vicente Fernández (Cs) ha recriminat que "parle de terrorisme com a consellera del PSOE, després d'entregar Navarra a Bildu" i ha assegurat que els recursos en violència masclista es limiten a paravents en alguns casos. I de Vox, José María Plans ha enlletgit la brevetat del discurs i una "elefantiasi legislativa pròpia de dictadures comunistes".

Del Botànic, tant Compromís (Nathalie Torres) com Unides Podem (Estefanía Blanes) han demanat "acabar amb qualsevol discriminació lingüística" i dignificar el torn d'ofici, "especialment feminitzat". La primera també ha lamentat la masculinització en alts càrrecs.

En la seua rèplica, Bravo ha negat les crítiques que la Generalitat pretenga una "policia política", ha assegurat que la Comunitat és "referent" i la que més destina al torn d'ofici a Espanya i ha tret pit del pas de 80 a 500 funcionaris de reforç des de 2015, així com de la "seu digna" on està ara el TSJCV.

colaboracio