Publicado 27/07/2021 12:44CET

Prop de 60.000 menors en risc de pobresa viuen en l'àrea urbana de València, segons un informe

Archivo - Un xiquet durant el dinar a la seua casa moments abans d'obrir el menú de l'ONG del xef José Andrés, que reparteix a les famílies més necessitades durant l'estat d'alarma provocat pel coronavirus (arxiu).
Jesús Hellín - Europa Press - Archivo

   L'estudi constata que la pobresa infantil emigra a la ciutat amb un augment de la desigualtat i dificultat en l'accés a la vivenda

   VALÈNCIA, 27 jul. (EUROPA PRESS) -

   Prop de 60.000 xiquets i adolescents en risc de pobresa resideixen en l'àrea urbana de València, amb les taxes més altes en punts de la pròpia capital, Mislata, Xirivella, Manises, Alfafar, Burjassot i Torrent.

   Així es desprèn d'un informe de l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil del Govern titulat 'Geografía de la pobreza infantil en España', que reflecteix que en l'Estat la meitat dels 2,3 milions de xiquets en aquesta situació de vulnerabilitat --és a dir, més d'1 milió d'ells-- es concentren en zones molt poblades i que la intensitat de la pobresa infantil augmenta amb el grau d'urbanització.

   Aquesta radiografia apunta que, encara que durant l'última dècada la taxa de pobresa infantil ha sigut més alta a les zones poc poblades, en els últims anys, s'observa una tendència cap a la convergència, produint-se un fenomen de "reurbanització de la pobresa infantil": 29,6% en zones poc poblades enfront del 27,6% en les molt poblades.

   En aquest sentit, en 2020, el 50,5% dels xiquets, xiquetes i adolescents en risc de pobresa vivien en zones molt poblades, mentre que la resta es concentrava en zones poc poblades (26%) i intermèdies (23,5%).

   A més, de les dades es desprèn que la intensitat de la pobresa augmenta amb el grau d'urbanització. Així, en 2020, la pobresa infantil alta (15,1%) es va situar un punt i mig per damunt en les zones molt poblades en comparació de les poc poblades, i la severa va ser també un punt superior (5,2%).

   Per ciutats, les majors concentracions de xiquets en situació de pobresa es localitzen en les àrees metropolitanes de les grans àrees urbanes, on probablement s'hagen produït trasllats de la població local cap als afores a causa del seu major grau d'assequibilitat, segons indica l'informe.

   Açò s'observa a Madrid, Barcelona, València i Sevilla. En el cas de València, les majors taxes de pobresa infantil es concentren, a més de a la capital, en municipis propers com Mislata, Xirivella, Manises, Burjassot, Alfafar i Torrent.

   En termes relatius, Sevilla i Màlaga tenen les taxes més altes de pobresa infantil. Tanmateix, es precisa que la desigualtat és major a Madrid, amb "zones molt deprimides al costat d'altres més privilegiades". A més, l'àrea urbana de la capital d'Espanya és la que té un major nombre de xiquets, xiquetes i adolescents en situació de pobresa: prop de 230.000, un 9% del total nacional. En el cas de Barcelona i la seua àrea metropolitana, el nombre de menors en risc de pobresa aconsegueix els 160.000, mentre que en cadascuna de les àrees urbanes de València, Sevilla i Màlaga, són al voltant de 60.000.

   Per contra, a Madrid resideixen 230.000 menors en llars amb rendes per damunt del 200% de la mitjana de la renda, enfront dels 24.000 a València. Les grans ciutats concentren així els extrems de la distribució de rendes: llars amb ingressos molt alts i molt baixos.

RENDES PER DAMUNT DE LA MITJANA

   Una altra característica de les grans zones urbanes, segons aprofundeix l'estudi consultat per Europa Press, és la major dificultat per a accedir a vivendes segures, en bones condicions d'habitabilitat i assequibles. Segons revela, quasi dos de cada tres menors en llars amb sobrecost de vivenda viu en entorns urbans.

   A més, de les dades es desprèn que les llars vulnerables d'entorns urbans dediquen, de mitjana, un 22% més de diners a la vivenda que les llars amb els mateixos recursos en entorns rurals.

   D'altra banda, l'informe posa en relleu que els entorns menys poblats s'enfronten a dificultats d'un altre tipus: falta d'oportunitats laborals, desequilibri demogràfic, escassa oferta educativa i d'accés a servicis bàsics i falta d'infraestructures adequades.

   Així, l'estudi conclou que l'entorn d'una llar pot oferir recursos i oportunitats molt diferents que poden "agreujar, compensar o fins i tot eradicar" les situacions de pobresa i les seues conseqüències, de manera que "un entorn positiu pot protegir a la infància contra els efectes perjudicials de la pobresa de la llar" mentre que "entorns amb majors índexs de pobresa poden amplificar-los".

colaboracio