VALÈNCIA, 1 Jun. (EUROPA PRESS) -
Especialistes en Psiquiatria Infantil i Juvenil han advertit aquest dijous a València que s'està produint un increment "notable" en els trastorns i problemes de salut mental entre menors, i que aquest s'inicien cada vegada a edats més primerenques, perquè "els adolescents són un reflex de la societat en la qual vivim", que "està cada vegada més malalta". A més, han lamentat que el principal problema a l'hora de combatre i previndre aquestes situacions és la falta de recursos públics.
Així s'ha exposat en el 66º Congrés de l'Associació Espanyola de Psiquiatria de la Infància i l'Adolescència (AEPNYA), inaugurat aquest dijous en la seu de Fundació Adeit, que ha reunit a més de 300 professionals de l'àmbit de la psiquiatria, la psicologia, el treball social, i l'educació social. Han participat, entre uns altres, la psiquiatra infantil i presidenta del congrés, Inma Marcos; la presidenta d'AEPNYA, M. Luisa Lázaro, i la psiquiatra infantil de l'Hospital La Fe Nuria Yáñez.
Lázaro, en declaracions als mitjans després de la inauguració del congrés, ha incidit que "hi ha hagut un augment molt notable en els últims anys" de trastorns de salut mental entre xiquets i adolescents. Les expertes s'han referit, en el cas de la primera infància de zero a quatre anys, a trastorns del desenvolupament, emocionals o TEA. En menors de més edat, han apuntat a un augment de conductes autolíticas i trastorns de conducta alimentària, entre uns altres.
AEPNYA cita un informe presentat en el Congrés d'Actualització de Pediatria el 2023, que reflecteix que les consultes relacionades amb el suïcidi s'han multiplicat per 18,8 entre 2009 i 2021, encara que el
nombre de suïcidis consumats s'ha mantingut estable o ha augmentat més moderadament, segons dades de l'INE en els últims quatre anys disponibles, 2017-2020. Les consultes per autolesions s'han multiplicat per 56,1 des del 2009.
A més, segons un informe d'ANAR, en l'últim any les consultes
telefòniques per trastorns de la conducta alimentària (TCA) han augmentat un 154,7%, per duel un 138,9%, per addiccions un 41%, per símptomes depressius un 31,5%, per ansietat un 25,6% i per problemes de conducta un 9,6%.
Com a possibles causes, Lázaro, "més enllà de la pandèmia" i el confinament, ha apuntat a canvis socials des de "fa ja un parell de dècades" i a una dificultat per a adaptar-se als mateixos, que genera "situacions d'assetjament escolar, rendiment acadèmic o tolerància de frustració", trastorns de l'alimentació i augment de les conductes autolíticas o autolesions.
A més, ha explicat que "els problemes de salut mental, la patologia o els trastorns no són exclusivament de famílies pobres o amb molta adversitat psicosocial", però aquestes situacions sí augmenten la seua probabilitat. Per això, ha subratllat que s'han de "intentar equilibrar" els factors de risc amb factors de protecció.
Per la seua banda Nuria Yáñez afig que, en general, els trastorns mentals entre xiquets i adolescents estan donant-se cada vegada de forma precoç i abans l'inici de l'adolescència ocorria més proper a la pubertat.
La presidenta del congrés, Inma Marcos, ha advertit que "els adolescents són el reflex de la societat en la qual vivim, una societat en la qual estem molt despistats, molt desorientats i incomunicats". "Hi ha més patologies perquè la societat està més malalta també", ha afegit. En eixa línia, ha afirmat que "els culpables som els adults", que "no hem pres decisions ni estem prenent les directrius adequades".
"EL PRINCIPAL PROBLEMA ÉS QUE NO HI HA RECURSOS"
Quant a com respondre aquest increment, Inma Marcos ha asseverat que "el principal problema de salut mental és que no hi ha recursos públics ni professionals", per la qual cosa "els xiquets no estan atesos ni detectats", i ha lamentat que "crea moltíssima impotència saber el que cal fer i no tindre temps".
En eixe sentit, ha indicat que "fins ara" no hi havia una especialitat en salut mental infantil i juvenil --aprovada recentment--, quan "tractar els xiquets no té res a veure amb el tracte a l'adult". "El xiquet necessita asseure's, acomodar-se a tu, dibuixar. Si no tenim temps, no els tractem ben (...) Hi ha molta llista d'espera, s'acurten les visites i ara es veu als xiquets cada quatre mesos, això és una barbaritat", ha exposat. "A la Comunitat Valenciana estem fatal, però en tota Espanya estem fatal" i els servicis públics "són totalment insuficients", ha afirmat.
Al costat d'una pandèmia que va deixar una sensació de vulnerabilitat, també ha advertit que "la criança està en dubte" i hi ha una "falta de límits" en l'educació i un abús de dispositius para, per exemple, que els xiquets es queden quiets. "Els pares no saben jugar" o arriben a casa "cansats" i no poden passar temps de qualitat amb els fills, ha afegit. "No podem tirar-li la culpa als xiquets, hem de tirar-nos-la a nosaltres com a adults", ha afirmat.
UNA ASSIGNATURA SOBRE EMOCIONS
Marcos ha advocat per implantar "una hora al dia o dos hores a la setmana" de formació en les escoles per a ensenyar als xiquets a "dir el que senten" i comunicar-se, "perquè estan molt sols".
En això ha coincidit també Luisa Lázaro, que afig que "l'escola és on millor es pot fer la prevenció" perquè és on "estan tots els xiquets" diàriament. Així, ha defès "estendre el currículum" escolar per a incloure "habilitats socioemocionales".
"No tot és salut mental. Hi ha molt malestar emocional, molta irritabilitat en els adolescents, tenim a veure d'on vé això i no tot ha d'arribar a salut mental per a ser atès per psiquiatres i psicòlegs perquè si no patologitzem a voltes el dia a dia. S'ha de tractar a molts nivells", ha remarcat, abans de cridar una prevenció universal".
Lázaro també ha apuntat la importància de "ensenyar més a les famílies" sobre la criança. "La família llatina ja està deixant d'existir, anem a una família molt anglosaxona, que el nucli és la parella i el xiquet o xiquets i no hi ha ningú més al voltant", per la qual cosa "hi ha famílies que estan molt soles" i amb "moltes dificultats", ha explicat. Enfront d'això, ha apostat per estendre els "programes de parentalidad positiva" que ensenyen als pares a educar als seus fills perquè tinguen millor autoestima o autorregulen les seues emocions.
Per la seua banda, la psiquiatra infantil Nuria Yáñez ha explicat que a la Comunitat Valenciana hi ha grups de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i Educació i plans de prevenció de violència en els col·legis per a, per exemple, quan es produeixen episodis d'autolesions.
Yáñez ha afegit que "abans l'assetjament escolar ocorria de dilluns a divendres quan els estudiants estaven en l'aula i en el pati", però ara, a través de les noves tecnologies, "moltes vegades s'estenen fins i tot als moments que et vas a casa i hi ha un video que algú penja en Tiktok o reps whatsapps o algú està fent un directe en Instagram.
