Obra de Benlliure, formava part del monument funerari en memria de l'escriptor que no es va concloure per la guerra civil i la dictadura
VALNCIA, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -
El sarcfag de Vicente Blasco Ibáñez, elaborat per l'escultor Mariano Benlliure per al monument funerari en memria de l'escriptor que es va projectar en el Cementeri General de Valncia i que no es va concloure per la guerra civil i el franquisme, llueix ja en el vestíbul d'aquest lloc, en el qual "havia d'estar fa molt temps". Així ho ha dit aquest divendres l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, en l'acte en el qual s'ha presentat aquesta pea histrica en la seua ubicació definitiva.
"D'alguna manera, hui, l'Ajuntament vol manifestar la importncia del paper de Blasco, molt tapada, dissimulada i amagada en temps de la dictadura franquista i també després, bastant", ha afirmat el primer edil.
"Les seues idees de republicanisme i la visió laica de la societat no eren idees que anaren massa bé en temps de la dictadura franquista i, a voltes, en altres períodes tampoc. És important reivindicar-ho. És fonamental", ha afegit Ribó. Així, ha assegurat que l'acte d'aquest divendres és "un xicotet gest per a tornar les coses on havien d'estar fa molt temps".
Abans d'arribar a aquest punt i des de la seua creació, el sarcfag ha estat en diferents llocs de la capital valenciana sense arribar fins ara al Cementeri General, el recinte per al qual va ser dissenyat amb la finalitat de culminar el mausoleu pensat per a Blasco Ibáñez. No es va dissenyar "mai" per a albergar el cos de l'escriptor sinó per a ser, en homenatge a ell i a la seua obra, un element destacat del lloc en el qual es pensava depositar les seues restes.
En 1933, l'Ajuntament de Valncia va encarregar l'arquitecte municipal Javier Goerlich un monument funerari per al novellista en el Cementeri General amb un jardí valenci en el centre del qual se situaria la cripta i un mausoleu, coronat per un sarcfag llaurat per Mariano Benlliure. L'escultor va engegar l'obra en 1935 i en amb prou faenes dos mesos la va acabar.
No obstant a, els treballs arquitectnics es van dilatar més i van quedar paralitzats en esclatar la guerra civil, per a ser finalment abandonats en arribar el franquisme. El sarcfag va passar en 1940 al Museu de Belles arts de la ciutat, on va romandre fins el 1998, any en el qual va ser traslladat al claustre gtic del convent del Carmen. En 2017, per petició del Consorci de Museus, va retornar al Sant Pío V.
El passat 6 d'abril, tcnics i operaris especialitzats en el transport de peces d'art van traslladar el sepulcre --pesa 1.400 quilos-- des d'un celobert del Museu de Belles arts fins a un magatzem municipal, on va quedar custodiat fins a ser collocat sobre la gran pea de marbre elaborada per a depositar-ho baix sostre en el vestíbul del camposanto.
El consistori, que ha insistit que aquest va ser "el lloc per al qual va ser dissenyat", ha apuntat que s'ha decidit mostrar-ho a l'entrada per ser un enclavament "ampli i digne" que "enalteix l'obra de Benlliure" i permet que la contemplen els qui visiten el lloc.
23 d'ABRIL, DIA DEL LLIBRE
Ribó ha explicat que la presentació del sarcfag en la seua ubicació definitiva en el vestíbul del Cementeri General de Valncia s'ha fet aquest divendres, 23 d'abril, per ser el Dia del Llibre. Així, ha exposat que podria haver-se fet en una altra data com el 14 d'abril, jornada en la qual es commemora la proclamació de la Segona República, per la condició de republic de Blasco Ibáñez per ha destacat que s'ha triat aquest divendres per la seua faceta d'escriptor.
"Hem volgut fer-ho el 23 d'abril, el dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre. Podríem haver triat un altre, el 14 d'abril, per hem preferit escollir aquest perqu Blasco és un home que est meravellosament representat el Dia del Llibre", ha manifestat el primer edil.
Així mateix, ha ressaltat que en els laterals del sarcfag hi ha representats personatges i allusions a les novelles de Vicente Blasco Ibáñez, com ha detallat també el coordinador de museus del consistori valenci, Javier Martí, en la presentació. Ribó ha valorat el "gran paper" que va fer l'escriptor, "un valenci universal", per a donar a conéixer la seua terra i la seua cultura.
El sarcfag, cobert per un llenol blanc ha sigut destapat davant l'alcalde, l'edil de Patrimoni i Recursos Culturals, Glria Tello, i el regidor de Cementeris, Alejandro Ramón, que han presidit l'acte. A més, han assistit representants d'entitats i centres vinculats a la figura de Vicente Blasco Ibáñez i la besnéta de Mariano Benlliure, Lucrecia Enseñat.
Al costat del sarcfag s'ha installat cartelleria amb informació i dades per a donar a conéixer aquesta pea artística i contextualitzar-la. Aquesta obra, com ha precisat el coordinador de museus de l'Ajuntament, es va concebre per a ser vista en el conjunt del mausoleu i des d'a dalt. En la part superior mostra una imatge esculpida de Blasco Ibáñez ests, mentre que en la capalera fa referncia a l'editorial de l'escriptor i als peus té un escut de la ciutat i temtica agrícola, vinculada a la cultura valenciana i a les seues novelles.
Vicente Blasco Ibáñez va morir en Menton (Frana) el 28 de gener de 1928. Tres anys després, instaurada a Espanya la Segona República, es va formar un comité pro trasllade per a complir amb el desig de l'escriptor de reposar a la vora del Mediterrani. Amb la conformitat del govern de la nació, l'Ajuntament de Valncia va encapalar les iniciatives plantejades per al trasllat de les seues restes.
"GRAN PERSONALITAT"
El 29 d'octubre de 1933, a bord del cuirassat Jaime I, van arribar a aquesta ciutat les restes de l'escriptor. Joan Ribó ha recordat que a aquell acte va assistir el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, i que va provocar "una concentració de prop de 300.000 persones".
"No és qualsevol cosa. En una ciutat com aquest, poques vegades s'ha aconseguit aix al llarg de la histria. És un indicador de la gran personalitat que suposa Blasco, una figura que hem de recordar per molts motius" i com a "fonamental" per a Valncia, ha indicat l'alcalde.
