El Senat aprova la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana amb l'abstenció de Ciutadans

Ple del Senat
SENADO DE ESPAÑA
Publicado 20/2/2019 19:14:04CET

Arreplega que les inversions de l'Estat en la regió hauran de ser equivalents al seu pes demogràfic

MADRID/VALÈNCIA, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana, que inclou que les inversions de l'Estat en aquesta comunitat hauran de ser equivalents al pes demogràfic de la regió, amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris a excepció de Ciutadans, que s'ha abstingut en la votació.

La resta de grups que han participat en el debat previ a la seua aprovació s'han felicitat del consens amb el qual ha arribat a la Cambra alta la reforma. De fet, el text ha arribat al Senat amb un amplísim consens del Congrés, on tot els grups ho van recolzar excepte Ciutadans, que es va abstindre. La formació, no obstant açò, no ha portat a la Cambra les seues reticències.

La iniciativa suposa la incorporació a l'Estatut Valencià del que en el seu moment es va anomenar 'clàusula Camps', pel nom del president de la Generalitat Valenciana que la va impulsar, Francisco Camps. Es tracta d'una nova disposició addicional perquè les inversions de l'Estat en aquesta comunitat siguen equivalents al pes demogràfic de la regió.

CIUTADANS CREU QUE ÉS UN ENGANY

Malgrat la quasi total unanimitat a subratllar la importància de la norma, la veu discordante l'ha posat el senador de Ciutadans Luis Crisol qui ha qualificat la reforma de declaració d'intencions que serà "un engany més per als valencians". Al seu juí, aquest tipus de disposicions "no vinculen l'Estat", per la qual cosa opinen que és una "estratagema" que busca rèdits electorals i no portarà "ni un euro als valencians".

Per al senador del PP i expresident valencià Alberto Fabra, és una norma de la qual s'ha de destacar que veu la llum amb consens i ha reivindicat la figura de l'expresident Francisco Camps, que va ser qui "va fixar la disposició addicional" i va ser el que "ha permès arribar a aquesta reforma". "És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia", ha afegit.

A pesar de felicitar al poble valencià per aquesta reforma, Fabra ha apuntat que ara apel·la a l'eficiència de la mateixa i ha retret al govern de Sánchez que de les inversions previstes per a 2018 a València, només haja executat el 43%. "Demanem serietat, compromís i eficiència", ha afegit.

A més, durant la seua intervenció, Fabra ha tirat en cara al senador de Compromís Carles Mulet que haja parlat de País Valencià quan, assegura, en l'Estatut es contempla com a Comunitat Valenciana. "Demanem respecte a l'Estatut, igual que la bandera és la senyera i la llengua la valenciana (...) ha de complir-se en la seua literalitat i no depenent del dia", ha recordat.

"POLÍTICA COM A INSTRUMENT D'ACORD"

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha celebrat també que s'aprovara la reforma i ha recordat que genera responsabilitats al Govern per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més s'ha congratulat que la reforma haja tirat endavant amb un consens ampli perquè s'ha aconseguit que "la política siga un instrument d'acord".

No obstant açò, Batet ha lamentat que no s'haja aconseguit integrar tots els partits perquè Ciutadans ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema ha recordat que la norma reformada és vinculant i "situa cadascun davant la seua responsabilitat".

"Fixar paràmetres d'inversió és un element de referència, de control, de responsabilitat i d'exigència; i tots ho hem entès així", ha afegit, per a matisar que hui l'Estatut d'autonomia s'"enforteix i actualitza".

En aquest sentit s'ha expressat també l'expresident i senador socialista Joan Lerma, qui ha demanat sense èxit a Ciutadans que replantege la seua posició. A més ha recordat que la falta de consens és la que ha portat a València a estar mal finançada, per la qual cosa no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.

"CIUTADANS HO PAGARÀ EN LES URNES"

El senador de Compromís Carles Mulet ha destacat que la reforma és "la constatació unànime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament", i que portaven anys i anys de maltractament. "Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d'habitants i se'ns ha retornat com si fórem quatre, i amb això hem hagut de pagar la sanitat, l'educació (...) any rere any", ha lamentat, per a recalcar que aquest fet ha generat un deute asfixiant.

Mulet ha criticat la postura de Ciutadans, i li ha assenyalat que ho pagaran en les urnes. A més els ha convidat a no dir mentides ja que "no és reforma inconstitucional sinó constitucional".

Per a Podem, la reforma no és la més ambiciosa però reconeixen que "dona passos en la bona direcció", i han qualificat l'acord d'important. Tant Cleries (PDeCAT) com Cazalis (PNB) han celebrat també la reforma i han desitjat tots dos que el Govern la respecte a partir d'ara.

Des d'ERC, el senador Josep Rufà ha assenyalat que encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escèptics amb la mesura que hui s'aprova perquè la realitat els diu que l'Estat "mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians".

"És una regió pobra que paga a l'Estat com si fóra de les més riques", ha lamentat, per a afegir que dels 5 milions d'habitants de la regió, el 31% està en risc d'exclusió social davant del 26% de la resta de l'Estat.

Finalment, ha recordat que la reforma no obliga l'Estat i ha augurat que es trobaran pretextos per a no arribar a les inversions. En aquest punt ha assenyalat la necessitat que es cree una agència tributària pròpia, un òrgan autònom que no depenga de l'autoritat de torn i que dote la comunitat de "sobirania fiscal".

colaboracio