La senadora republicana, Susan Collins, ha votat en contra de la nominació
Els demcrates del Senat denuncien que Trump només ha elegit qui ha proms "posar fi" a la llei d'atenció mdica
MADRID, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -
No hi ha hagut sorpreses i el Senat dels Estats Units ha confirmat la jutgessa Amy Coney Barrett com a membre del Tribunal Suprem, i assegura així una majoria conservadora de 6-3, que el Partit Demcrata tem que supose que s'elimine l'Obamacare, a més de la reculada en altres afers de drets socials.
La votació d'aquest dilluns al Senat, que va acabar amb 52 vots a favor i 48 en contra, ha confirmat que Barrett accedir al Suprem menys de 40 dies després de la mort de la magistrada progressista Ruth Bader Ginsburg.
El Partit Demcrata ha criticat la celeritat d'aquests terminis, perqu consideren que la candidatura s'ha gestat poc abans de les eleccions del proper 3 de novembre i la Casa Blanca no ha jugat net.
El mes passat, el candidat demcrata Joe Biden va qualificar d'"abús de poder" la nominació de Barrett, perqu s'esperava que es duguera a terme després de les presidencials, i considera que l'administració Trump demana al Suprem que posi fi a l'Obamacare enmig de la crisi del coronavirus.
El Partit Demcrata ha assenyalat aquestes darreres setmanes la "hipocresia" que els republicans han mostrat en aquest cas perqu el 2016 el Senat, de majoria republicana, va bloquejar que es nomenara Merrick Garland per ocupar la vacant del Suprem després de la mort d'Antonin Scalia quan era any electoral.
Barrett, que va treballar a les ordes de Scalia, ha insistit aquestes setmanes en les sessions al Senat que és independent i ha mirat de desvincular-se de la figura del seu mentor ultraconservador.
"No faria o no estaria d'acord necessriament amb tot el que ha dit el jutge Scalia", va dir Barrett en la tercera sessió del passat 14 d'octubre, després que el dia abans es declarara "no hostil" a l'Obamacare.
Barrett és el tercer nomenament que ha fet el president, Donald Trump, per al Suprem. Des de Ronald Reagan (1981-1989), que va nomenar el jutge Scalia el 1986, cap inquilí de la Casa Blanca no havia proposat tants candidats per a l'alt tribunal nord-americ.
La majoria que els republicans tenen al Senat ha sigut suficient per confirmar la jutgessa Barrett, per la qual cosa la votació ha sigut un simple trmit, i malgrat que aquestes setmanes algunes senadores republicanes hi han mostrat disconformitat, només Susan Collins hi ha votat en contra.
Finalment, Barrett ha tingut l'objecció dels 45 demcrates del Senat, dos dels independents i la de Collins. La senadora per l'estat de Maine ha considerat inadequat que la nominació s'haja produt poc abans de les presidencials i ha recordat que els republicans van rebutjar que Obama nomenara el jutge Merrick Garland abans dels comicis del 2016.
"Aquest nomenament és part d'un esfor de dcades per conduir els tribunals cap al camí d'assolir a través dels tribunals el que els republicans no podrien assolir mai a través del Congrés", ha afirmat el líder dels demcrates al Senat, Chuck Summer.
"El president Trump va prometre que només elegiria els jutges que 'donen per acabada' la nostra llei d'atenció mdica", ha escrit Summer a Twitter, que ha remarcat que la principal por dels demcrates en una deriva conservadora al Suprem és que implique restriccions en matries com l'avortament, les llibertats de la comunitat LGTBI, o més laxitud en les polítiques del control d'armes.
