La institució tramita 4.065 noves queixes, 30 d'ofici i 16.052 consultes ciutadanes en 2020
VALNCIA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -
La memria del Síndic de Greuges de 2020 conclou que la pandmia del coronavirus ha posat en evidncia "les gravíssimes mancances" que tenen les administracions públiques per a ser "eficaces" i el resultat és que "han fallat a molts ciutadans quan més ho necessitaven, deixant-los a la intemprie", i "en desemparament" pel que ha urgit la seua modernització " des de la base fins a la cúpula" perqu puguen "arribar a la gent".
Així, ho ha advertit aquest dimarts el síndic de Greuges, Ángel Luna, després d'entregar en Les Corts la memria de la institució, que arreplega que s'han tramitat 4.065 noves queixes, 30 d'ofici i 16.052 consultes ciutadanes, enfront de les 4.528 noves queixes, 33 d'ofici, i 11.923 consultes de la ciutadania de l'exercici anterior.
Sobre aquest tema, ha aclarit que aquesta disminució en el nombre de queixes és conseqüncia de tres factors. En primer lloc, perqu en 2020 prcticament en un trimestre no va haver-hi activitat pel confinament, encara que la institució sí que va seguir oberta i atenent a la ciutadania.
A més, els treballadors dels servicis socials, que són un element essencial per a canalitzar les peticions al Síndic, durant aquest any de pandmia "lgicament s'han centrat en tasques més urgents". Finalment, ha apuntat a la "comprensió" de la població davant aquesta situació "molt crítica", que ha derivat que s'haja posat unes 500 queixes menys per hi haja quasi 6.000 consultes més que en 2019.
Luna ha explicat que de la memria s'observa que pese "a l'esfor de molts treballadors públics" la pandmia ha tret "les gravíssimes mancances" de les administracions per a resoldre els problemes per les seues maneres de treballar "obsoletes" i uns "procediments excessivament farragosos, complicats i llargs" carregats de requisits que han de "sortejar" els propis ciutadans o "simplement per a poder contactar amb el seu centre de salut per telfon, la qual cosa els ha generat una situació de desemparament mentre s'ha augmentat al collapse dels servicis socials".
El problema est, ha mantingut, en el "desconeixement de l'administració dels seus propis mitjans" el que ha portat "al collapse dels mitjans telemtics per a sollicitar les ajudes que arbitraven" o "actuacions laberíntiques que segueixen sense tindre sentit hui en dia" com demanar ajudes a la vivenda.
AJUDES PER A QUI SAP MOURE'S, NO PER A QUI HO NECESSITA
El resultat és que la bretxa tecnolgica "s'ha deixat sentir encara més en perjuí dels més febles i especialment dels majors", de manera que les ajudes "moltes vegades no arriben a els qui les necessiten sinó al que sap moure's, que no són precisament els més desfavorits".
Així, la pandmia ha accelerat "un procés de deteriorament de l'administració pública espanyola en general, no solament la de la valenciana". Un exemple, ha citat, és la llarga cua que va observar en l'Ajuntament d'Alacant per a aconseguir el certificat d'empadronament amb el qual demandar l'ingrés mínim vital incomplint així el dret legal de les persones a no haver d'aportar documents que ja obren en el poder de les administracions.
Per tot a, ha insistit que per a "poder socórrer" a la ciutadania, atés que els efectes de la pandmia "van a durar", es requereix de forma "imperiosa" una modernització "profunda" de les Administracions, des de la manera de seleccionar funcionaris, els seus procediments, les seues prctiques a la seua capacitat de comunicar-se amb la ciutadania.
TIPOLOGIA DE LES QUEIXES
El 43,49% de les queixes procedeixen d'Alacant, el 6,07% de Castelló i el 44,39 de Valncia. El 92,09% es van presentar en castell i la resta, 7,91% en castell.
Per matries, servicis socials, dependncia, discapacitat, igualtat i menors van concentrar el 34,93 de les queixes -- un total de 1.420-- enfront del 31,43% de l'any anterior; seguides de Rgim jurídic, participació i transparncia amb el 12,10% --492-- enfront del 12,17% de l'any anterior; socials i urbanisme el 10,46% --425-- enfront del 7,77%; Educació, drets lingüístics i patrimoni cultural valenci el 9,0% --367-- enfront del 5,65%.
Li segueixen les referides a Ocupació pública amb el 8,73% --355-- enfront del 8,70%; Sanitat amb el 5,04% --205-- enfront del 9,70%; Medi ambient amb el 4,72% --192-- enfront del 5,12%; Consum, Indústria, Agricultura i Hisenda amb el 4,45% --181-- enfront del 9,81%; i Vivenda amb l'1,82% --74-- enfront del 2,56%.
Per organismes, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va encapalar el nombre de queixes amb 2.050, seguida d'Educació amb 1.302; Sanitat amb 267, Vivenda amb 71, Economia amb 42, Agricultura, 34, Política Territorial, 22, Hisenda 15, Participació 9, Presidncia de la Generalitat 11 i altres organismes autonmics 33.
Luna ha avanat que en el que es porta d'any s'han rebut unes 200 queixes més que en el mateix període que l'any anterior fonamentalment en Sanitat, Vivenda, Transparncia i Educació, mentre que les presentades per dependncia, la renda valenciana d'inclusió o discapacitat "segueixen més o menys la mateixa tnica o fins i tot baixen lleugerament".
