Publicado 03/10/2022 18:43

El Suprem del Brasil, preocupat per la deriva extrema del Senat amb l'arribada del nucli dur de Bolsonaro

Jair Bolsonaro.
LUCIO TAVORA / XINHUA NEWS / CONTACTOPHOTO

   MADRID, 3 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les eleccions del Brasil han deixat una de les configuracions del Congrés més conservadores des que el país va eixir de la dictadura a la fi de la dècada dels 80, conscients d'açò, el Tribunal Suprem ha fet saber al president del Senat, Rodrigo Pacheco, la importància de la seua posició, ja que la cambra, ara plena de socis de Jair Bolsonaro, és l'única en la qual poden presentar-se processos de destitució dels seus jutges.

   Dels 27 escons del Senat que estaven en joc aquest diumenge, són catorze els que han anat a parar per a alguns il·lustres vells socis del president Bolsonaro, són els casos, per exemple, de l'ex-vicepresident Hamilton Mourão i els exministres Rogério Marinho, Marcos Pontes, Tereza Cristina i Damares Alves.

   La completen altres antics membres del seu Govern, com Jorge Seif o aliats reconeguts com Cleiton De Azevedo, l'exfutbolista Romário de Souza, Magne Malta, Wilder Morais, Wellington Fagundes, Jaime Bagattoli, Hiran Gonçalves i Maria Rezentede, coneguda com a professora Dorinha.

   A tots ells se sumen la resta socis del president brasiler que han aconseguit la reelecció, com Carlos Portinho, Carlos Viana, el seu fill Flávio Bolsonaro, Jorginho Mello, Marcos Rogério i Zequinha Marinho.

   Diversos magistrats del Suprem ja li han comminat a Pacheco a reforçar la seua posició en defensa de la democràcia, una vegada coneguts els atacs a les institucions, inclosos sobre eixa cort, que solen proferir Bolsonaro i els seus, els qui l'any passat van fer campanya per a dur a terme un procés d''impeachment' contra el jutge Alexandre de Moraes, sufocat ràpidament per Pacheco.

   Assenyalen que aquest nou escenari, un dels més conservadors de les últimes dècades, obligarà Pacheco a adoptar una posició més ferma i contundent contra els punts més extrems de l'agenda del govern, en la qual s'arreplega des del negacionismo científic fins al radicalisme religiós, per la qual cosa existeix el temor de possibles reculades en matèries com a educació, salut, medi ambient i seguretat, assenyala el diari 'O Globo'.