El Suprem sentencia que l'agreujant de gènere ha d'aplicar-se encara que agressor i víctima no tinguen relació

Tribunal Supremo, TS, Justicia
EUROPA PRESS - Archivo
Actualizado: miércoles, 21 noviembre 2018 17:52

MADRID, 21 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que la circumstància agreujant de gènere ha d'aplicar-se en tots els casos en què s'agredisca una dona "pel mer fet de ser-ho", sense necessitat que tinga algun tipus de relació de parella amb l'agressor.

La sentència, donada a conéixer aquest dimecres, es refereix a un home condemnat per l'Audiència de Madrid a 11 anys i mig de presó per maltractament habitual i temptativa d'homicidi a una dona amb la qual va mantindre una relació anàloga a la conjugal amb convivència.

El condemnat va recórrer davant el Suprem perquè se li havien aplicat per separat l'agreujant de parentiu i l'agreujant de gènere, la qual cosa va endurir la seua condemna. Posava en dubte que les dos foren compatibles.

Ara, el Suprem, després de recordar que l'agreujant de parentiu sí queda restringida a l'existència de relació entre víctima i homicida, sentencia que per a aplicar el de gènere no es requereix aquesta circumstància, per la qual cosa tots dos són compatibles en la seua aplicació a l'hora d'imposar una condemna.

"És clar que l'agreujament per discriminació per raó del sexe de la víctima pot ser apreciada fora de l'àmbit de les relacions de parella", assenyala la sentència. La sala afirma que l'agreujant de parentiu de l'article 23 del Codi Penal té un fonament objectiu d'agreujament, que s'aplica sempre que medie entre autor i víctima les relacions d'afectivitat o convivència que arreplega.

Per la seua banda, l'agreujant de gènere de l'article 22.4 del Codi, introduïda en la reforma de març de 2015, té un fonament subjectiu, "necessitant que concórrega en l'autor del delicte un ànim de mostrar la seua superioritat davant de la víctima dona i demostrar-li que aquest és inferior pel mer fet de ser-ho".

"ACTES DE DOMINACIÓ DE L'HOME"

Així, justifica que l'agreujant de parentiu "no exclou" l'aplicació de la de gènere "aïlladament" si l'atac es fa a una dona amb la qual el subjecte actiu no té cap relació de parella o exparella, però "es puga desprendre" que s'ha realitzat l'il·lícit penal "amb actes que impliquen dominació de l'home cap a una dona pel fet de ser dona".

La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Julián Sánchez-Melgar, subratlla sobre aquest tema que l'agreujant de gènere "ha d'aplicar-se en tots aquells casos en què haja quedat acreditat que l'autor ha comès els fets contra la víctima dona pel mer fet de ser-ho i amb intenció de deixar patent el seu sentiment de superioritat davant de la mateixa" i "col·locant-la en un rol d'inferioritat i subordinació en la relació". Segons argumenta, açò "atempta contra el principi constitucional d'igualtat".

Segons els fets provats de la sentència, l'home va mantindre durant tres anys una relació anàloga a la conjugal amb convivència amb la dona en diversos domicilis a Barcelona. Des de l'inici de la relació, l'acusat de forma reiterada colpejava la dona, la intimidava, tirava del pèl, la insultava com a manifestació del seu domini sobre ella, així mateix quan ella tornava a la seua casa a Madrid, la comminava a tornar amb ell dient que anava a mostrar fotografies d'ella nua a la seua mare. Açò va provocar a la dona una síndrome ansiosa-depressiva.

El 23 d'agost de 2015, en el domicili en què tots dos residien a Barcelona, i en presència de dos persones que vivien en una habitació de la mateixa casa, l'home va començar a colpejar la dona, dient-li que la volia matar. Amb intenció d'acabar amb la vida de la dona, segons la sentència, l'home va agafar un tornavís i es va dirigir a ella dient-li que l'anava a matar. Ella, totalment atemorida i en la creença que anaven a acabar amb la seua vida, davant la impossibilitat d'eixir de la casa per la porta es va dirigir a la terrassa amb intenció de fugir i va saltar al carrer.

La dona va patir múltiples lesions en l'agressió i la caiguda. A més d'11 anys i mig de condemna de presó, l'agressor va ser condemnat a indemnitzar la víctima amb 404.500 euros.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià