MADRID, 3 Oct. (OTR/PRESS) -
L'investigador suec Svante Pbo ha estat distingit amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2022 pels seus descobriments sobre "els genomes d'homínids extints i l'evolució humana", segons ha anunciat aquest dilluns l'Institut Karolinska de Sucia.
Pbo va ser el primer científic que va seqüenciar el genoma del neandertal, parent extint dels humans actuals. En concret, va aconseguir seqüenciar una regió de l'ADN mitocondrial d'un tros d'os de fa 40.000 anys. Així, per primera vegada, es va tindre accés a la seqüncia d'un parent extint. Les comparacions entre humans i ximpanzés contemporanis van demostrar que els neandertals eren genticament diferents.
Com les anlisis del petit genoma mitocondrial només van aportar informació limitada, Pbo es va proposar el repte de seqüenciar el genoma neandertal, la primera seqüncia del qual va publicar el 2010. Les anlisis comparatives van demostrar que l'ancestre comú més recent dels neandertals i l''Homo sapiens' va viure fa uns 800.000 anys.
De la mateixa manera, aquests estudis van mostrar que les seqüncies d'ADN dels neandertals eren més semblants a les dels humans contemporanis procedents d'Europa o sia que les dels humans contemporanis procedents d'frica. Aix vol dir que els neandertals i els 'Homo sapiens' es van creuar durant els millennis que van conviure. En els humans actuals amb ascendncia europea o asitica, aproximadament l'1-4 per cent del genoma procedeix dels neandertals.
Pbo també va fer el descobriment d'un homínid fins aleshores desconegut, Deníssova. El 2008, es va descobrir el fragment d'un os de dit de 40.000 anys d'antiguitat a la cova de Deníssova, al sud de Sibria (Rússia). L'os contenia un ADN excepcionalment ben conservat, que l'equip de Pbo va seqüenciar.
Els resultats van demostrar que la seqüncia d'ADN era única en comparació amb totes les seqüncies conegudes de neandertals i humans actuals. Pbo havia descobert un homínid desconegut fins aleshores, que va rebre el nom de Deníssova per la cova on va ser descobert.
Les comparacions amb seqüncies d'humans contemporanis de diferents parts del món van mostrar que també s'havia produt un flux de gens entre el Deníssova i l''Homo sapiens'. Aquesta relació es va observar per primera vegada en poblacions de la Melansia i altres parts del sud-est asitic, on els individus tenen fins a un 6 per cent d'ADN del Deníssova.
Les troballes de Pbo han generat una nova comprensió de la histria evolutiva de l'ésser hum: durant l'poca en qu l''Homo sapiens' va emigrar d'frica, almenys dues poblacions d'homínids extingides habitaven Eursia.
Els neandertals vivien a l'oest d'Eursia, mentre que els denissovans poblaven l'est del continent. Durant l'expansió de l''Homo sapiens' fora d'frica i la seva migració cap a l'est, no només es van trobar i es van creuar amb els neandertals, sinó també amb els denissovans.
Igualment, Pbo va evidenciar que s'havia produt una transferncia de gens d'aquests homínids ja extingits a l''Homo sapiens' després de la migració fora d'frica fa uns 70.000 anys. Aquest antic flux de gens cap als humans actuals té rellevncia fisiolgica avui dia, per exemple, amb la manera en qu el nostre sistema immune reacciona a les infeccions.
La investigació de Pbo també ha donat lloc a una disciplina científica totalment nova: la paleogenmica. Després dels descobriments inicials, el seu grup ha completat l'anlisi de diverses seqüencies genmiques addicionals d'homínids extints.
Els descobriments de Pbo han establert un recurs únic que és utilitzat mpliament per la comunitat científica per entendre millor l'evolució i les migracions humanes. Els nous i potents mtodes d'anlisi de seqüncies indiquen que els homínids arcaics també es podrien haver barrejat amb l''Homo sapiens' a frica. No obstant aix, encara no s'ha seqüenciat cap genoma d'homínids extints a frica a causa de la degradació accelerada de l'ADN arcaic en climes tropicals.
Grcies a les troballes de Svante Pbo, ara se sap que "les seqüncies gentiques arcaiques dels nostres parents extints influeixen en la fisiologia dels humans actuals". Un exemple és la versió denissovana del gen EPAS1, que confereix un avantatge per a la supervivncia a gran altura i és comuna entre els tibetans actuals. Altres exemples són els gens neandertals que afecten la resposta immunitria a diferents tipus d'infeccions.
VA FUNDAR EL MAX PLANCK D'ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA A LEIPZIG
Pbo va néixer el 1955 a Estocolm (Sucia). Va defensar la seva tesi doctoral el 1986 a la Universitat d'Uppsala i va ser becari postdoctoral a la Universitat de Zuric (Sussa) i posteriorment a la Universitat de Califrnia, Berkeley (Estats Units).
El 1990 va esdevenir professor de la Universitat de Munic (Alemanya). El 1999 va fundar l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya), on encara est en actiu. També és professor adjunt a l'Institut de Cincia i Tecnologia d'Okinawa (Japó). El 2018, Pbo va rebre el Premi Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tcnica.
L'any passat el Nobel de Medicina o Fisiologia va recaure en els investigadors David Julius i Ardem Patapoutian, els descobridors dels receptors cellulars que els humans utilitzen per sentir la temperatura i el tacte. Els guardons, dotats amb 10 milions de corones sueques (900.000 dlars) per categoria, es lliuraran el dia de l'aniversari de la mort de Nobel el 10 de desembre.
