Publicado 29/06/2022 14:42

La taxa d'absentisme laboral creix fins al 5,5% a la Comunitat Valenciana

   VALÈNCIA/MADRID, 29 juny (EUROPA PRESS) -

   La taxa d'absentisme laboral ha augmentat fins al 5,5 per cent a la Comunitat Valenciana en 2021, amb 87 hores anuals, segons conclou l'Informe Adecco sobre Empresa Saludable i Gestió de l'Absentisme, publicat aquest dimecres.

   La pandèmia va disparar la taxa d'absentisme a la Comunitat en 2020 fins al 5,3% (el 7,1% a Espanya). En 2021 aquesta variable s'ha incrementat lleugerament fins al 5,5% (+0,2 punts percentuals). Tot i ser una taxa elevada, és la cinquena més baixa entre totes les autonomies i 1,4 punts percentuals inferior a l'aconseguida a nivell nacional (6,6%).

   A la Comunitat Valenciana es va passar de 78 hores perdudes per absentisme a l'any per cada assalariat en 2020 a 87 en el 2021, un creixement de nou hores. A nivell nacional en canvi s'ha passat de 108 a 106 hores perdudes per absentisme per persona i any.

   En 2020 una de les menors hores pactades efectives corresponia a la Comunitat Valenciana (1.492 hores anuals). En 2021 s'ha passat a tindre una jornada pactada efectiva major a la Comunitat, amb 1.585 hores a l'any.

   En el conjunt d'Espanya, la taxa d'absentisme laboral va caure en 2021 al 6,6%, la segona xifra més alta de la sèrie històrica, després d'haver-se disparat al 7,1% en 2020 a causa de la pandèmia.

   No obstant açò, al llarg del primer trimestre de 2022, la taxa d'absentisme ha pujat 0,9 punts percentuals respecte als tres mesos anteriors, fins a situar-se en el 7,5%.

   L'absentisme laboral és difícil de quantificar, com recorda Adecco, encara que estima que eixa taxa del 6,6% en 2021 es va traduir en la pèrdua de 1.701 milions d'hores de treball, entre una mitjana de 16,1 milions d'assalariats. Per tant, al llarg de 2021, una de cada 16 persones assalariades no va treballar.

   En termes econòmics, l'absentisme laboral en 2021 va tindre un cost de 37.000 milions d'euros anuals, l'equivalent al 3,1% del PIB, en multiplicar les hores no treballades pel cost laboral total per hora.

   Malgrat aquestes xifres, Adecco recorda que no tot l'absentisme laboral pot eliminar-se, ja que una part d'ell és conseqüència que la gent es posa malalta.

   País Basc va repetir un any més com la comunitat autònoma amb més hores laborals perdudes, amb 132 hores per assalariat, l'equivalent a 16 jornades i mitja de huit hores diàries, i una taxa d'absentisme del 8,4%. En segon lloc es va situar Catalunya, amb 116,6 hores anuals d'absentisme (7,2%), i en tercer, Astúries, amb 108,7 hores a l'any (6,9%).

   Per contra, Andalusia va registrar la menor pèrdua d'hores, amb 71,9 hores a l'any, amb una taxa del 4,6%, seguit de Balears, amb 77 hores i una taxa del 4,9%, i Castella-la Manxa, amb 78,7 hores per treballador. En total, la taxa d'absentisme laboral es va reduir en huit comunitats i va registrar increments en les set restants.

   La principal causa de l'absentisme a Espanya és la incapacitat temporal, que va representar el 76,1% de les hores perdudes en 2021. Eixe és el major percentatge des de 2007 i també registra un increment de quasi dos punts percentuals en comparació dels dos anteriors.

   El restant 23,9% va correspondre a hores no treballades per altres motius. Per tant, en termes absoluts, les hores perdudes per incapacitat temporal van ser 80,4 per any i assalariat, mentre que les hores no treballades per altres motius van sumar 25,2 de mitjana, per any i assalariat.

EL 41% DEFÈN EL TELETREBALL

   El 41% dels empleats enquestats per Adecco per a l'elaboració d'aquest informe defèn la permanència del teletreball després de la pandèmia. D'eixe percentatge, el 26% té una visió positiva d'aquesta forma de treball en termes de productivitat i un 15% assegura que és molt positiva.

   Eixes xifres mostren que l'acceptació del teletreball des de l'inici de l'any ha caigut en comparació de les respostes registrades en 2021, quan per al 52% era positiu i per a l'11%, molt positiu. Per contra, l'11% té una visió negativa del teletreball, enfront del 9% de l'any passat.

   Des del punt de vista de les empreses, el 45% descarta implementar el teletreball una vegada superada la crisi per complet, tot i que fa un any només el 29% s'oposava. Ara, només un 29% es planteja aplicar-ho de manera ocasional.

   Per al 41% de les empreses, la proporció acceptable seria un dia de teletreball a la setmana, mentre que un 27% advoca per dos dies i el 16% optat per treballar a distància entre quatre i cinc dies a la setmana.

   L'enquesta d'enguany també planteja la nova incapacitat temporal per menstruació dolorosa. El 54% de les respostes reflecteixen que aquesta nova incapacitat temporal pot generar més incidència en baixes i absències del lloc de treball que abans i generar conflictes sobre informació confidencial sobre la salut de les persones treballadores. Per contra, una 47% opina que no va a canviar gens o no tindrà impacte en les baixes.

HORES PACTADES I HORES TREBALLADES

   La jornada anual pactada en 2021 va pujar a 1.814 hores a l'any, la xifra més alta des de 2011. Adecco considera que no es tracta "d'un increment especialment gran", ja que amb prou faenes suposa uns 15 minuts més per setmana, però mostra una "incipient tendència lleugerament ascendent".

   Les variables que influeixen en l'evolució de les hores pactades poden correspondre's amb "qüestions pròpies del món de l'empresa" o amb "factors socials". Per a Adecco, el repunt dels dos últims anys, tant en 2020 com en 2021, pot deure's a la "irrupció del teletreball i en estalviar-se temps de desplaçament" que hauria portat als treballadors a "acceptar treballar una mica més".

   Quant a les hores no treballades, Adecco distingeix entre vacances i festius, expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i absentisme. En aquest últim cas, l'evolució dels últims 20 anys ha estat marcada pel nivell d'activitat econòmica, amb una primera etapa de "creixement ininterromput" entre 2000 i 2007, des de 65 fins el 85 hores per treballador i any, per a passar després a unes 67 hores per treballador en 2013. En 2014, va començar una etapa de recuperació de l'economia, de tal manera que les hores no treballades per absentisme van tornar a augmentar, fins a una mica més de 90 hores anuals per treballador en 2019.

   Amb la pandèmia es va aconseguir el màxim històric d'absentisme, amb 108 hores per assalariat en 2020 i 106 hores en 2021. Tres quartes parts de l'augment de l'absentisme en 2020 s'explica per l'augment de la incapacitat temporal com a efecte directe de la pandèmia.

   A més, Adecco assenyala que en 2020 també van créixer les hores d'absentisme per motius diferents, fins a un màxim de 28 hores anuals per treballador. En aquest cas, s'explica per aïllaments preventius i l'increment de permisos i llicències.

   En 2021, eixa xifra es va moderar fins el 25 hores anuals, amb una normalització dels permisos i llicències. No obstant açò, van créixer les hores no treballades per maternitat, fins a les 13 anuals per treballador, enfront d'11 hores un any abans, com a conseqüència de l'ampliació del permís per paternitat.

   Adecco inclou en el seu informe d'enguany les estimacions de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT), que apunten que les baixes laborals per Malaltia Comuna o Accident no Laboral (ITCC) van empitjorar en 2021 respecte a 2020 quant al nombre de processos, cost i incidència mitjana.

   Així, el nombre total de processos de baixa per ITCC per al Sistema de la Seguretat Social va augmentar un 13,99%, amb un cost derivat de 106.302 milions d'euros, un 16,04%. El càlcul en termes de béns i servicis que es van deixar de produir i prestar aconsegueix els 87.439 milions d'euros, un 7,27% del PIB de 2021.

colaboracio