Publicado 16/04/2021 18:12CET

El TC al·lega que "no és possible" ser "més flexible" amb la norma per a evitar "empadronaments de conveniència"

Toni Cantó i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso
Eduardo Parra - Europa Press

   Els vots particulars es mostren a favor d'una "interpretació de la legalitat de la manera més favorable" a l'exercici del sufragi passiu

   MADRID, 16 abr. (EUROPA PRESS) -

   La Sala Primera del Tribunal Constitucional s'ha mostrat en contra d'una interpretació "més flexible" del dret fonamental del sufragi passiu com sol·licitava el PP en el seu recurs contra l'exclusió de Toni Cantó i Agustín Conde de la seua llista a les eleccions en ser "obertament contraria" a la previsió legal per a evitar "empadronaments de conveniència", per la qual cosa conclou que no poden ser candidats al "no tindre la condició d'electors inscrits en el cens electoral vigent".

   En la resolució i la fallada de la qual es va avançar ahir, a la qual ha tingut accés Europa Press, es desestima el recurs contra aquesta exclusió al no complir el requisit d'ostentar la condició d'electors per a aquesta mateixa convocatòria electoral.

   Tant la Fiscalia com el PSOE van sol·licitar la desestimació del recurs d'empara en entendre que la correcció de la llista, per part de l'òrgan judicial, no suposava vulneració alguna del dret de sufragi passiu de cap dels recurrents.

   La Sala, que adopta la seua decisió per majoria acudint al vot de qualitat de la presidència, rebutja que haja existit vulneració del dret de sufragi passiu, del dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics i vulneració alguna del seu dret a no patir indefensió.

   La sentència defineix el dret de sufragi passiu com "un dret de configuració legal, tal com s'estableix en la jurisprudència prèvia". Des d'aquesta premissa, el Tribunal desenvolupa "una interpretació de l'exercici del dret de sufragi passiu coherent amb la subjecció del mateix a les previsions legals específiques de la convocatòria electoral en causa".

MARC NORMATIU

   Segons el TC, l'anàlisi del marc normatiu permet concloure que, a pesar que ostenten el veïnatge administratiu i la condició de ciutadans de la Comunitat de Madrid, per haver-se empadronat en la ciutat de Madrid abans d'integrar-se en la candidatura del Partit Popular, no poden ser candidats, al "no tindre la condició d'electors inscrits en el cens electoral vigent, segons exigeix l'article 2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal".

   A més, entén que tal manca no pot ser esmenada per la via de l'article 4.2 LECM, que solament permet "acreditar que es complien els requisits per a haver estat inscrit en cens electoral al moment del seu tancament, l'1 de gener de 2021".

   Per tant, d'acord amb la LECM i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid, per a ser elegible "en les eleccions a l'Assemblea autonòmica, cal tindre la condició d'elector en la Comunitat Autònoma, la qual cosa implica ser major d'edat i ciutadà de la CAM, certificant-se açò últim mitjançant la inscripció en el cens electoral vigent" o mitjançant qualsevol de les altres vies previstes en la llei, sempre que l'elector complisca els requisits exigits per a haver estat inclòs en eixe cens electoral.

   "En el cas dels senyors Cantó i Conde, la seua falta d'inscripció en el cens vigent per a les eleccions autonòmiques, determina que no poden incorporar-se al cos electoral amb el conjunt de la ciutadania de la Comunitat de Madrid, sinó que, en el moment de presentació de la seua candidatura, es troben inclosos en un altre cos electoral, corresponent a diferent circumscripció", arreplega la fallada.

   Els magistrats recalquen que "una interpretació més flexible del dret fonamental en qüestió, en el sentit sol·licitat en la demanda d'empara, no és possible si la mateixa és obertament contraria a una

   previsió legal, que posa de manifest la voluntat del legislador, expressada en l'exposició de motius de la EL 2/2011, per la qual es va modificar l'article 39 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) entre uns altres, d'evitar empadronaments de conveniència".

VOTS PARTICULARS

    La sentència compta amb tres vots particulars. El primer, formulat pel magistrat Andrés Ollero qui considera que va haver d'estimar-se el recurs d'empara electoral per "vulneració del dret fonamental dels recurrents al sufragi passiu". En la seua opinió, l'especial transcendència constitucional del problema "no és compatible" amb un intent de solució formalista.

   Per contra, "la vigència del cens quedaria vinculada al fet que els recurrents reunisquen o no els requisits per a poder ser subjectes passius en el procés electoral; interpretats sempre de la manera més favorable, en tractar-se de l'exercici d'un rellevant dret fonamental".

   Així mateix, considera que resulta "enigmàtica" l'afirmació que "la inscripció en el cens o en el padró municipal d'habitants, dels ciutadans espanyols, "no era condició necessària per a ser candidat", sobre la qual cosa va precisar aquest Tribunal que la norma es refereix a "els candidats espanyols als comicis municipals i al Parlamento Europeu, mentre que als no espanyols se'ls exigeix taxativament tal inscripció en el cens", atés que la seua condició d'espanyols no ha sigut feliçment posada en dubte".

   També discrepa de la fallada el magistrat Santiago Martínez-Vares en assenyalar que "la sentència s'aparta de la doctrina constitucional que exigeix efectuar una interpretació de la legalitat de la manera més favorable a l'efectivitat de l'exercici del dret fonamental al sufragi passiu".

   Aquest principi interpretatiu "és d'especial rellevància en el procés electoral, on s'exercixen de manera efectiva els drets de sufragi actiu i passiu que, per estar en la base de la legitimació democràtica de l'ordenament polític, han de rebre un tracte especialment respectuós i favorable".

   En la seua opinió, aplicada la doctrina al cas plantejat, considera que el requisit d'estar inscrit en el cens electoral vigent, apareix "exceptuat exclusivament" per als candidats, no per als electors, açò és, s'exceptua per l'article 4.2 de la Llei Electoral Madrilenya per als quals "aspiren a ser proclamats candidats i no figuren inclosos en les llistes del cens electoral vigent".

   MÉS FAVORABLE Al SUFRAGI PASSIU

   El tercer vot particular ho formula el magistrat Alfredo Montoya qui també considera que el recurs d'empara va haver d'haver sigut estimat en "aplicació del principi d'interpretació de la llei en el sentit més favorable a l'exercici del dret de sufragi passiu de l'art. 23.2 CE".

   Era possible entendre que "la llei electoral madrilenya vincula la condició d'elector i la d'elegible a través de l'exigència d'inscripció en el cens electoral aplicable a les eleccions que es tracte, però, alhora, el seu art. 4.2 formula una excepció a eixa regla que permetria que ciutadans no inscrits en el cens vigent a la data de convocatòria de les eleccions pogueren ser candidats, sempre que, com es donava en el cas, compliren els requisits exigits per a açò en el moment en el qual es va presentar la candidatura".

   "La mera existència d'aquesta interpretació més favorable a l'exercici del dret fonamental de sufragi passiu haguera hagut de portar a estimar el present recurs, ja que tal interpretació no solament és més favorable a l'exercici del dret sinó que també s'adequa millor al tenor literal dels preceptes aplicables i a la seua interpretació sistemàtica en el si de la llei electoral de la Comunitat de Madrid", al·leguen.

Contador
colaboracio