El TC estudiarà la presó permanent revisable el pròxim 5 d'octubre, sis anys després de la seua entrada en vigor

Archivo - Arxiu - Faana i entrada a l'edifici del Tribunal Constitucional d'Espanya, a Madrid a 29 de novembre de 2019.
Eduardo Parra - Europa Press - Archivo
Publicado: jueves, 23 septiembre 2021 17:13

   La pena va ser recorreguda per l'oposició en 2015 i s'ha aplicat en prop de 15 casos com el de 'El Chicle' o l'assassí de Pioz

   MADRID, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Constitucional té previst estudiar en el prxim ple, que se celebrar el 5 d'octubre, una ponncia sobre la presó permanent revisable, sis anys després que els grups parlamentaris de l'oposició -liderada pel PSOE-- subscrigueren un recurs d'inconstitucionalitat contra la mateixa en considerar-la "inhumana".

   Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que el Tribunal de Garanties analitzar dins de dos setmanes aquesta mesura, una pena que castiga delictes molt greus i que el seu objectiu és impedir que els delinqüents més perillosos que no han demostrat capacitat de reinserció puguen tornar a la societat, posant en perill la seguretat de les persones.

   La presó permanent revisable, plantejada pel Ministeri de Justícia d'Alberto Ruiz-Gallardón i mantinguda després pel seu successor Rafael Catalá, ja va suscitar les crítiques de tota l'oposició durant la tramitació parlamentria del Codi Penal. Aleshores, al juny de 2015, diputats del PSOE, l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), UPyD i Compromís al costat de nacionalistes catalans (de CDC i d'UDC), bascos (PNB), canaris (Nova Canries) i gallecs (BNG) van estampar les seues firmes en el recurs que van presentar davant el TC.

   Aquesta pena, que va tirar avant només amb els vots del PP, s'ha aplicat en casos de gran rellevncia social i meditica com el de l'esquarterador de Pioz, Patrick Nogueira, que va matar els seus oncles i als seus cosins per a posteriorment esquarterar els cadvers; o el de l'assassí de Diana Quer, José Enrique Abuín, lies 'El Chicle'. Les dos condemnes van ser confirmades pel Tribunal Suprem.

   Entre els casos que han acabat en aquest tipus de pena prevalen segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) condemnes a homes, encara que també s'han donat casos de dones, com el d'Ana Julia Quezada, que va ser condemnada al setembre de 2019 a presó permanent revisable per assassinar en 2018 al xiquet Gabriel Cruz a Almeria. Condemna que va ser confirmada pel Suprem al desembre de 2020.

   La pena de presó permanent revisable est prevista a l'article 140 del Codi Penal per als assassinats en els quals la víctima siga menor de 16 anys o es tracte d'una persona especialment vulnerable per raó de la seua edat, malaltia o discapacitat; quan l'assassinat siga subsegüent a un delicte contra la llibertat sexual comesa per l'autor sobre la víctima; quan l'autor del crim pertanga a un grup o organització criminal; i quan el reu d'assassinat haja sigut condemnat per la mort de més de dos persones.

   Fins a la seua entrada en vigor, el Codi Penal establia uns límits de 25, de 30 o de 40 anys de presó, segons la gravetat de les penes (article 76), encara que reconeixia el compliment successiu de penes en cas d'acumulació.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià