Publicado 29/11/2021 11:19CET

La Teta Calva porta al TEM una "sirena invencible" per a abordar la discapacitat "des de la fortalesa"

La companyia La Teta Calva representa 'Hi ha una sirena al meu saló'
REMITIDA TEM

   VALÈNCIA, 29 nov. (EUROPA PRESS) -

   La companyia La Teta Calva representarà --el pròxim 5 de desembre a les 17.00 hores, en el Teatre El Musical (TEM) de València-- 'Hi ha una sirena al meu saló', una "meravellosa història de superació i amor paternofilial que aborda la discapacitat des de la fortalesa i l'ànsia d'aventura".

   A partir de l'experiència real d'una xiqueta anomenada Valentina, l'agrupació va començar a donar forma a l'espectacle, escrit i dirigit per María Cárdenas i Xavo Giménez, i interpretat sobre l'escenari pel propi Giménez i Cotu Peral (amb un grup d'objectes aparentment inservibles i defectuosos).

   L'obra explica la història d'amor incondicional entre Marina, una xiqueta amb una malaltia que li impedeix caminar, i el seu pare, que sempre ha estat pendent d'ella i de la seua adaptació a les diferents circumstàncies. Fins que, un dia, Marina entra en una piscina i, de sobte, sent el temor i l'estímul de sentir-se lliure i fort, més enllà de la figura protectora del seu pare. Se sent una sirena, igual que la xiqueta que va inspirar la seua història.

   "Des que va començar a nadar, Valentina va descobrir un vincle especial amb aquests éssers mig humans, mig peixos", expliquen els creadors de l'espectacle. "Marina i Valentina tenen la força d'un catxalot i la sensibilitat d'un fada. Per ella, i per tots els xiquets amb alguna discapacitat que els impedeix fer certes coses, però no unes altres, hem fet aquesta peça", afigen.

    "Hi ha una sirena al meu saló no intenta fer pedagogia del feble utilitzant mecanismes per a sensibilitzar i tocar la fibra d'aquells als qui tractem com a diferents, és a dir, a totes aquelles persones que tenen una discapacitat", expliquen María Cárdenas i Xavo Giménez, per als qui donar normalitat al diferent era alguna cosa primordial, especialment a l'hora de dirigir-se al públic infantil.

   "La moralitat --prossegueixen-- remarca l'error o les manques, acusa sense pretendre-ho i intenta alguna cosa que ja donem per fet que està mal o ha de corregir-se. Però estem parlant als xiquets, éssers amb un bagatge de prejuís moltíssim menor que el de l'univers adult. Molts patiran eixa diferència, clar, per ser discapacitats, per ser menys intel·ligents, més grossos o massa flacs. No poder caminar, però tindre la valentia d'afrontar el món com una xiqueta més, no té cabuda per a la compassió. Perquè l'accent ho posarem en la valentia d'una xiqueta, no en la valentia d'una xiqueta discapacitada".

colaboracio