VALNCIA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -
La companyia La Teta Calva representar --el prxim 5 de desembre a les 17.00 hores, en el Teatre El Musical (TEM) de Valncia-- 'Hi ha una sirena al meu saló', una "meravellosa histria de superació i amor paternofilial que aborda la discapacitat des de la fortalesa i l'nsia d'aventura".
A partir de l'experincia real d'una xiqueta anomenada Valentina, l'agrupació va comenar a donar forma a l'espectacle, escrit i dirigit per María Cárdenas i Xavo Giménez, i interpretat sobre l'escenari pel propi Giménez i Cotu Peral (amb un grup d'objectes aparentment inservibles i defectuosos).
L'obra explica la histria d'amor incondicional entre Marina, una xiqueta amb una malaltia que li impedeix caminar, i el seu pare, que sempre ha estat pendent d'ella i de la seua adaptació a les diferents circumstncies. Fins que, un dia, Marina entra en una piscina i, de sobte, sent el temor i l'estímul de sentir-se lliure i fort, més enll de la figura protectora del seu pare. Se sent una sirena, igual que la xiqueta que va inspirar la seua histria.
"Des que va comenar a nadar, Valentina va descobrir un vincle especial amb aquests éssers mig humans, mig peixos", expliquen els creadors de l'espectacle. "Marina i Valentina tenen la fora d'un catxalot i la sensibilitat d'un fada. Per ella, i per tots els xiquets amb alguna discapacitat que els impedeix fer certes coses, per no unes altres, hem fet aquesta pea", afigen.
"Hi ha una sirena al meu saló no intenta fer pedagogia del feble utilitzant mecanismes per a sensibilitzar i tocar la fibra d'aquells als qui tractem com a diferents, és a dir, a totes aquelles persones que tenen una discapacitat", expliquen María Cárdenas i Xavo Giménez, per als qui donar normalitat al diferent era alguna cosa primordial, especialment a l'hora de dirigir-se al públic infantil.
"La moralitat --prossegueixen-- remarca l'error o les manques, acusa sense pretendre-ho i intenta alguna cosa que ja donem per fet que est mal o ha de corregir-se. Per estem parlant als xiquets, éssers amb un bagatge de prejuís moltíssim menor que el de l'univers adult. Molts patiran eixa diferncia, clar, per ser discapacitats, per ser menys intelligents, més grossos o massa flacs. No poder caminar, per tindre la valentia d'afrontar el món com una xiqueta més, no té cabuda per a la compassió. Perqu l'accent ho posarem en la valentia d'una xiqueta, no en la valentia d'una xiqueta discapacitada".
