Morales qualifica la decisió de "colp contra la democrcia"
MADRID, 21 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem Electoral (TSE) de Bolívia ha inhabilitat aquest dijous la candidatura a senador de l'expresident Evo Morales per a les eleccions del 3 de maig, mentre que ha donat llum verda a la de l'exministre d'Economia Luis Arce, candidat a president pel partit del líder indígena, Moviment al Socialisme (MAS).
Segons ha explicat el president del TSE, Salvador Romero, Morales no compleix amb el requisit de residir a Bolívia per a postular-se als comicis com a senador per Cochabamba. En concret, ha traslladat que es requereix una residncia efectiva, han informat mitjans bolivians.
Pel que fa a Arce, l'organisme electoral ha comunicat que ha desestimat la demanda per incompliment de requisits que s'havia interposat contra ell, per la qual cosa est habilitat per a concórrer a les eleccions generals.
D'altra banda, també s'han inhabilitat les candidatures de Diego Pary, també del MAS, i Mario Cossío, de Creiem, candidats a senadors per Potosí i Tarija, respectivament. Finalment, el TSE ha vetat la candidata a la presidncia pel Front Per a la Victria, Jasmine Barrientos. En aquest sentit, Romero ha detallat que la decisió de l'organisme electoral és inapellable.
"COLP CONTRA LA DEMOCRCIA"
Després de conéixer la decisió de l'organisme electoral bolivi, Morales l'ha qualificat de "colp contra la democrcia". "La decisió del Tribunal Suprem Electoral és un colp contra la democrcia", ha criticat mitjanant el seu compte en la xarxa social Twitter.
"Els membres del TSE saben que complisc tots els requisits per a ser candidat", ha agregat, al mateix temps que ha valorat que "l'objectiu final és la proscripció del MAS".
En aquesta línia s'ha expressat també Pary, que ha precisat que la seua inhabilitació és "una decisió política" del Tribunal Electoral que "s'allunya de les lleis, la Constitució boliviana i la jurisprudncia internacional". "He complit absolutament amb tots els requisits tal com ho estableix la reglamentació aprovada pel mateix TSE", ha resolt mitjanant la citada xarxa social.
Per la seua banda, Arce també ha criticat la inhabilitació de Morales i Pary i les ha titlat d'"illegals". Al seu juí, el veto "evidencia que no hi ha garanties per a unes eleccions lliures, democrtiques i justes a Bolívia". "Condemnem aquesta acció", ha asseverat també a través de Twitter.
L'OPOSICIÓ CELEBRA EL VETO A MORALES
Els principals líders de l'oposició a Morales han celebrat la decisió del TSE. En aquest context, l'expresident Carlos Mesa, que es va presentar a les eleccions del 20 d'octubre, arrel de la crisi política en la qual est immers el país, ha considerat que l'organisme electoral bolivi ha aplicat "correctament" la llei.
"Evo Morales, que digit el gegantesc frau en les eleccions de 2019, ha d'entendre que ja no pot usar la llei segons els seus interessos", ha assegurat des de l'esmentada xarxa social.
El també expresident Jorge 'Tuto' Quiroga ha indicat que el líder indígena "buscava inviolabilitat parlamentria" amb la seua candidatura a senador "per a encobrir 14 anys de corrupció, abusos i frau". "És un asilat que no viu en Cochabamba. No pot postular, haur de respondre davant la justícia local i internacional sense la impunitat d'un escó", ha avisat en Twitter.
Per la seua banda, l'expresident del Comité pro Santa Creu, Luis Fernando Camacho, ha alertat que, malgrat el veto a Morales, "l'amenaa segueix vigent".
"La verdadera amenaa és que el MAS guanye la majoria en el Congrés i possiblement la presidncia en primera volta", ha explicat, al mateix temps que ha assenyalat que el veto ha sigut possible "perqu vam posar pressió en els carrers". "No podem distreure'ns ni baixar els braos", ha concls.
Mesa, Quiroga i Camacho són candidats a president en les eleccions del 3 de maig per les agrupacions Comunitat Ciutadana (CC), Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR) i Creiem.
Finalment, l'empresari Samuel Doria Medina, company de candidatura de l'autoproclamada presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, per Junts, ha assenyalat que el TSE ha fet "complir correctament" la llei. "Un gran senyal que aquesta vegada tindrem eleccions netes", ha precisat.
Amb els comicis del 3 de maig, Bolívia aspira a resoldre la crisi política en la qual es troba immersa per les "irregularitats" detectades per l'Organització d'Estats Americans (OEA) en les eleccions presidencials del passat 20 d'octubre. Morales va dimitir el 10 de novembre enmig d'una ona de violncia que va deixar més de 30 morts. Actualment, es troba en Argentina en qualitat d'asilat.
