VALNCIA, 28 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit no admetre la nova petició de Ribera Salut de suspendre cautelarment les normes de reversió i la comunicació, de 14 d'octubre de 2020 de la Conselleria de Sanitat, de no prorrogar al grup el contracte de concessió del departament de Torrevella (Alacant), que expira el prxim 15 d'octubre.
Així consta en un acte, consultat per Europa Press, en el qual la sala ha decidit no atendre a la mesura cautelar sollicitada pel grup, una resolució que pot ser recorreguda davant el propi tribunal. Ribera havia presentat de nou aquesta sollicitud de suspensió davant el que considerava un "fet nou d'especial rellevncia i vinculació evident", que era la decisió del Suprem relativa a la concessió de l'Hospital d'Alzira i l'rea de salut de la Ribera.
En eixe cas, l'alt tribunal va rebutjar el recurs del grup contra la sentncia del TSJCV que va avalar la reversió d'Alzira aprovada pel primer Consell del Botnic --que va ser efectiva al mar de 2018--, en considerar que va haver-hi una valoració suficient de les repercussions i efectes de la mesura.
El Suprem afegia, no obstant a, que l'acte administratiu pel qual s'acorda prorrogar un contracte, quan l'administració assumisca la gestió directa, exigeix d'acord amb la Llei Orgnica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostria i Sostenibilitat Financera, la valoració de les repercussions i efectes d'eixe acte.
La similitud entre tots dos recursos es desprn que, en tots dos,
l'acte impugnat subjacent és la decisió de no prorrogar la concessió d'un departament de salut i l'aprovació de les normes per a la recepció dels centres i personal afectats. Ribera subratllava que, si bé a Alzira hi havia una tramitació d'un expedient previ amb diversos informes que el Suprem considerava suficients a l'efecte d'eixa llei, en l'expedient de Torrevella "els únics documents" que consten són la comunicació de 14 d'octubre per la qual s'anuncia la intenció de no prorrogar el contracte i les normes de recepció.
En aquesta línia, allegava que eixa comunicació i normes no complien l'exigncia de valoració determinada per la llei; que l'omissió d'eixa valoració prvia és vici determinant de la nullitat de ple dret de la decisió de no prorrogar el contracte i que la reversió del servei és conseqüncia derivada de l'acte administratiu previ consistent a optar per la recuperació de la gestió directa del servici, "acte que no existeix en l'inexistent expedient administratiu d'actuacions, més enll de la comunicació en si mateixa".
A més, allegava que ja que, de no suspendre's l'execució
de les mesures i la comunicació impugnades, el recurs perdria la seua
finalitat legítima i, finalment, apuntava que no existeix perjuí per a l'interés general, ja que el servei seguiria prestant-se com en l'actualitat.
PENDENT DEL SUPREM UN ALTRE RECURS
Per la seua banda, Sanitat argumentava que la llei no permet la nova sollicitud de mesures cautelars, una vegada denegades les mateixes; que, en haver recorregut en cassació eixa denegació, aquesta nova sollicitud est pendent de resolució i que no procedeix la mesura perqu el contracte de concessió ha acabat i l'acte exprés necessari seria per a prorrogar-lo, per acord de les parts, per la qual cosa s'est sollicitant la suspensió d'un acte negatiu (terminació del contracte per venciment del termini).
A més, apuntava que l'omissió d'un trmit procedimental no dona lloc a la nullitat, sinó a l'anullabilitat, que seria una qüestió de fons i que la valoració exigida es troba inclosa en la Llei 4/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2021.
La sala entén que la demandant té raó en qu la legislació dona cobertura legal suficient per a la sollicitud d'una
segona mesura cautelar sempre que canvien "les circumstncies en
virtut de les quals s'haguessin adoptat".
No obstant a, per al TSJCV, no és cert que en tots dos casos l'acte impugnat siga la decisió de no prorrogar el contracte sinó que en aquest és la comunicació per la qual s'anuncia la intenció de no prorrogar-lo i les normes de reversió. Així mateix, assenyala que tampoc és cert que la diferncia entre tots dos recursos siga que a l'expedient del departament de la Ribera hi havia informes suficients per al Suprem i en aquest no, perqu a l'expedient pres en consideració en eixa sentncia l'acte és posterior a aquests dos trmits en qüestió.
Sobre l'aparena de bon dret, assenyala que els arguments relatius al compliment de l'obligació de valoració i que són indubtables, no estan referits a fi d'aquest procediment sinó a la decisió de no prorrogar el contracte; recorda que el Suprem va rebutjar el recurs de Ribera i que la resta d'allegacions ja es van analitzar en la primer petició de mesures cautelars.
