Publicado 02/12/2021 15:21CET

La violència obstètrica s'inclourà en la llei de salut entre crítiques de l'oposició per "denigrar als professionals"

Archivo - Arxiu - Imatge d'un ecógraf
GOBIERNO DE NAVARRA - Archivo

   VALÈNCIA, 2 des. (EUROPA PRESS) -

   La violència obstètrica, les conductes mèdiques que per acció o omissió atempten contra les embarassades, s'inclourà en la llei valenciana de salut de 2014 gràcies a l'esmena dels socis del govern (PSPV-Compromís-Unides Podem) a la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a 2022.

   En la comissió de Pressupostos de Les Corts, on s'ha aprovat aquest dijous la proposta conjunta del Botànic, l'oposició (PP, Vox) ha rebutjat la inclusió d'aquest concepte en la legislació autonòmica en considerar que suposaria denigrar i criminalitzar a professionals com a ginecòlegs, obstetras o comares.

   Es tracta d'una esmena que va generar discrepàncies entre els socis i entre els col·lectius professionals, ja que inicialment van plantejar incloure la violència obstètrica en la llei autonòmica de violència sobre les dones. De fet, aquesta proposta va provocar la dimissió de dos ginecòlogues d'hospitals valencians i el rebuig de la Conselleria de Sanitat que dirigeixen els socialistes.

   En concret, la nova esmena consensuada es limita a establir una nova secció i un nou article en la Llei 10/2014, de Salut de la Comunitat Valenciana, per a afegir que es garantiran les mesures proclius a combatre la violència obstètrica definida segons l'OMS.

   Durant el debat en comissió, el diputat del PP José Juan Rovira ha rebutjat la regulació de la violència obstètrica a la Comunitat, encara que ha reconegut que "aquestes coses desgraciadament ocorren a molta gent que ve de països subdesenvolupats", i ha urgit la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, a dir què pensa de la inclusió d'aquest concepte en la llei de salut.

   També Yaneth Giraldo (Cs) ha descartat que siga necessari regular la violència obstètrica i ha posat l'accent que els socis plantejaven inicialment conceptuar-la com un tipus de violència exercida exclusivament sobre les dones, a més d'acusar el Botànic de realitzar aquests canvis "a corre-cuita" via esmenes.

   I José Mª Llanos, de Vox, ha carregat contra aquesta esmena com "una altra de les perles del Botànic en el regne de la senyora Oltra". "Estan lligant de peus i mans a metges, comares i personal sanitari --ha dit-- Volen carregar contra un metge que ha d'atendre a una dona, per exemple, en una cesària d'urgència".

   Per contra, com síndic socialista, Manolo Mata ha instat l'oposició a reconsiderar la seua "bel·ligerància" contra la violència obstètrica, "un element contra el qual cal lluitar sense criminalitzar a ningú gràcies a l'excel·lent cartera de professionals". També els ha recordat que eurodiputats dels seus partits van donar el seu suport a una proposta similar en el Parlament Europeu.

   Fran Ferri, portaveu de Compromís, ha coincidit que l'Organització Mundial de la Salut va instar els governs a normativitzar aquest tipus de "maltractament a les embarassades", a més de remarcar que "no és una esmena nova" perquè ja es va proposar fa tres anys. "Nosaltres no presentem les coses per la porta de darrere", ha rebatut a l'oposició.

   I la síndica d'UP, Pilar Lima, s'ha mostrat satisfeta amb l'encaix de la violència obstètrica en la legislació valenciana i ha garantit que el Ministeri d'Igualtat "amb Irene Montero al capdavant" farà el propi en la futura llei nacional de l'avortament "malgrat les resistències, que no són poques":

EL CATALANISME, "UN RETORN AL FUTUR DE ZAPLANA"

   Al marge de la violència obstètrica, PP i PSPV s'han creuat crítiques per les esmenes dels 'populars' per a baixar impostos i combatre el "catalanisme", alguna cosa que el síndic socialista ha definit com "una espècie de retorn al futur que va inventar Zaplana".

   "Seguim pagant la ressaca dels governs del PP: una administració empobrida i amb falta de personal", ha denunciat Mata, per a defendre que el requisit lingüístic als funcionaris és "una obligació estatutària i constitucional". El diputat del PP ha rebutjat que el seu partit siga el culpable de l'endeutament de la Comunitat i ha assegurat que amb els seus governs era quan es creava més ocupació.

colaboracio