Zahara deixa la seua empremta en el Low i enalteix el missatge heretat de sa mare: "El feminisme és qüestionar-se"

Publicado 30/7/2019 12:29:06CET
HEINEKEN JAZZALDIA - Archivo

BENIDORM (ALACANT), 30 Jul. (EUROPA PRESS) -

Zahara va apuntalar el cartell del Low Festival divendres, i abans de desplegar la seua màgia va atendre Europa Press per a parlar d'introspecció i de tornades. Segons l'artista, la seua banda en les taules intenta "traslladar fidelment els concerts de sales" també en els festivals, volen replicar tots els ambients que es viuen en els recintes xicotets.

L'artista es pronuncia sobre el seu estatus com a icona feminista i reivindica sa mare i enalteix el seu missatge. "Ma mare va ser pionera en el moviment feminista a Andalusia, i sempre ha sigut la primera que m'ha ensenyat que el feminisme és qüestionar-se".

Zahara continua amb la seua anàlisi sobre la seua forma d'entendre les seues actuacions en festivals. "Arriba el festival i pareix que només es pot tocar canya i estar arriba tota l'estona. Em vaig imaginar un concert així i vaig veure que era molt poc representatiu i que a més em resultava molt avorrit. Aleshores vaig intentar fer un concert on aconseguira que estiguera tot el de la sala, però concentrat. I en els concerts de sala hi ha moltes dinàmiques, i aleshores ací hi ha molts moments també d'introspecció, de cançons que faria en un concert de sala i que a més sorprenentment funcionen. És la nostra aposta", assegura.

Zahara reivindica fer "allò que a un li vinga de gust" en l'escenari, més enllà del guió. "Si no, estàs pres del que el públic vol o de la idea del que el públic vol, perquè tampoc ho saps. Si sempre estàs intentant saber què és el que la gent vol, al final vas a fracassar".

AMB GANES D'APROFUNDIR

Zahara es revela "sorpresa" de com el públic ha sabut entendre les cançons del seu últim disc, que tenen més capes de les quals podria paréixer en una primera escolta. Sobretot, valora "la capacitat, la paciència i les ganes que té la gent per a aprofundir" en ella.

"Hi ha moltes cançons en les quals et pots quedar només en la primera part de l'èpica o l'eufòria, però tots els dies seguisc rebent missatges de gent que descobreix cançons que al principi no els cridaven l'atenció i com les valoren. Per a mi la composició és un moment completament lliure i personal on m'expandisc i projecte el que sóc", explica.

"No pense si la gent ho va a entendre o no. Ho espere, perquè saps que vius d'açò i a quanta més gent li arribe millor anirà, però no ho condicione. I al final, una cosa tan personal, que sorgeix de les vísceres, es converteix en himnes de persones o en cançons amb les quals ploren o amb les quals s'emocionen. És molt fort", afig.

VOMITAR L'EMOCIÓ

Quan Zahara compon ho fa per a reflectir allò que és, i parla de dos processos diferents. En ocasions ho descriu com una composició "minuciosa, que em porta més temps" i en altres parla de "l'abducció", una cosa que li ha succeït en cançons com 'Guerra i Paz'. "Vomite una sèrie d'emocions i les cante, i és com si jo no l'haguera fet. I aleshores dic "hala! què bonica" i "m'entra una sensació molt rara, com que ho estic fent guay"

"També em va passar amb 'El frío', 'El Deshielo' o 'La bestia'. Sabia que eren cançons enormes", afig.

Detenint-se en 'Hoy la Bestia cena en casa', Zahara recorda part del procés de creació. "Tenia la lletra però estava molt atrapada. Era incapaç de donar-li forma, però tinc molta química amb Martí (Perarnau, Mucho) i després d'escoltar el seu últim disc li vaig demanar que m'ajudara".

Així, va ser, li va passar la lletra i en només dos o tres dies el resultat estava de tornada. "El que no podia imaginar és l'impacte que ha acabat tenint", agrega.

LES CRÍTIQUES A LES ICONES FEMINISTES

Sobre l'estatus d'icona feminista, Zahara arranca reivindicant sa mare i enaltint el seu missatge. "Ma mare va ser pionera en el moviment feminista a Andalusia, i sempre ha sigut la primera que m'ha ensenyat que el feminisme és qüestionar-se".

Sobre la possibilitat d'haver-se convertit en una icona feminista gràcies a les seues cançons, Zahara assegura que té els seus riscos, "és el pitjor que et pot passar en la vida", ja que provocarà que "només rebes crítiques".

"I això passa perquè el que més necessiten els que odien el feminisme són imatges i líders del moviment per a poder atacar més senzillament. Que li'l diguen a Leticia Dolera. "En el moment en què et poses en el punt de mira, ací ja has de ser perfecta", assegura.

En tot cas, assegura que no pretén donar "lliçons". "Sóc la primera que reconeix que va estar a favor de la gestació subrogada quan no sabia el que era, i que a mesura que m'he anat informant he anat canviant d'opinió. I que estudie comportaments que vaig tindre quan vaig començar en el món de la música i que els he anat corregint. Jo crec que no vaig a adoctrinar mai a ningú com per a dir-li què és el que cal fer".

Però Zahara està "convençuda" que el feminisme és "l'única manera d'aconseguir que canvien les coses a molts nivells". "En el moment en què es comença a mirar i a educar d'una altra manera, i a entendre que la mitat de la població és igual d'important que l'altra mitat, canviaran moltes altres coses a nivell social, econòmic i a molts altres nivells. És de base educar en el feminisme, i en eixe sentit, en les meues cançons sóc feminista igual que sóc folklòrica".

Amb tot, defèn la importància de "espentar" sempre que es puga. "Cal ser conscients de la rellevància xicoteta que tenim algunes dones i alguns homes com per a intentar fer bé les coses. Per açò llançar un missatge d'igualtat em pareix el mínim que ha de fer", finalitza.

Contador
colaboracio