AMPL.- La Fiscalia acusa Cardona de provocar l'"activitat frenètica" del CDEIB per desviar set milions d'euros

Actualizado: jueves, 9 diciembre 2010 18:36

Apunta a una trama ordida sota el "lema de més facturació, més comissió" i a l'ús de totes les cobertures formals "perquè l'espoliació passés desapercebut"


PALMA DE MALLORCA, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Anticorrupció atribueix al conseller de Comerç, Indústria i Energia en la passada legislatura del PP, Josep Juan Cardona, així com la resta de principals imputats del conegut com a cas Scala, de provocar durant quatre anys -del 2003 a 2007- l'"activitat frenètica" del Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB) amb l'objectiu de desviar uns set milions d'euros, tot això mitjançant un "saqueig i robatori sistemàtic de les arques públiques" i aprofitant la falta "total i absoluta" de controls administratius i financers.

Així ho posa de manifest a l'escrit de 175 pàgines que ha presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 4, a què ha tingut accés Europa Press, per sol·licitar la transformació d'aquestes diligències en procediment abreujat com a pas previ a l'obertura de judici oral. En ell, el Ministeri Públic imputa els delictes d'associació il·lícita, malversació, suborn, prevaricació, frau a l'administració pública i falsedat documental a deu dels 18 encausats contra els que demana que continuïn les investigacions, que comportarien en total penes de fins a 26 anys de presó.

Els fiscals Juan Carrau i Pedro Horrach sol·liciten a més que el PP, com a responsable civil, rescabali 10.585 euros de fons públics, mentre que demanen que Cardona, Viane i el també imputat Antonio Munar ampliïn la seva fiança de responsabilitat pecuniària en 14.113 euros, arran del transport de material electoral del PP des de Mallorca a Eivissa que hauria estat abonat amb fons del Consorci.

En el cas de Cardona, l'acusació pública li atribueix la posició de "líder o cap director" d'aquesta presumpta trama de corrupció, mitjançant la que tant l'ex conseller com el llavors director general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, i l'ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, "van idear, van planificar, van desenvolupar i van executar" actuacions dirigides a "apoderar-se d'ingents quantitats de diners procedents dels fons públics", sota el "lema de més facturació, més comissió" i utilitzant "totes les cobertures formals necessàries a efectes que l'espoliació passés desapercebut".

Tal com detalla l'escrit, el primer pas ha estat la creació d'una estructura jeràrquica "perfectament organitzada" que fes possible el desviament, i a partir d'aquí organitzar l'assistència del CDEIB "a totes les fires i esdeveniments imaginables" així com contractar "centenars d'estudis i informes el contingut dels quals era inútil a efectes d'interès públic", una activitat que va provocar que el pressupost anual de l'empresa "s'esgotés molt ràpidament, el que suposava un fre a l'activitat delictiva del grup".

És per aquesta raó que, relata el Ministeri Fiscal, Cardona va decidir injectar de manera reiterada diners al Consorci mitjançant la transferència de fons de la Conselleria i la firma de convenis de col·laboració amb l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI), "fins a l'extrem de sol·licitar i obtenir préstecs amb entitats bancàries per obtenir més fons públics dels quals apropiar-se". De manera paral·lela, Cardona, Viaene i Ordinas es reunien de manera periòdica en diversos hotels "per planificar les estratègies i procediments d'espoliació", pagant les pernoctacions amb càrrec al CDEIB.

"ROBATORI SISTEMÀTIC" MITJANÇANT TESTAFERROS I CREACIÓ D'EMPRESES

Així, la Fiscalia assevera que el "robatori sistemàtic" efectuat pels inculpats es va portar a terme mitjançant la creació d'entitats mercantils al capdavant de les quals usaven "homes de palla o testaferros" i a les quals atorgaven nombrosos contractes; la utilització d'empreses existents que van passar a controlar; l'exigència i cobrament de comissions a proveïdors del CDEIB i l'organització de les fires en les quals participava el Consorci. "Una activitat delictiva que requeria la creació i manteniment d'una infraestructura personal o xarxa de col·laboradors", detalla l'acusació.

Entre d'altres actuacions, els fiscals assenyalen com Ordinas va alterar factures de compres que havia realitzat a l'estranger, concretament a la Xina -on havia acudit en representació del CDEIB-, modificant l'import i remetre-les al Consorci per al seu abonament; i com Cardona, Viaene, Ordinas i els encausats Felipe Ferré i Arnaldus Van Donin Hurk es van apropiar de fons de l'empresa per fer viatges particulars a la Xina a la recerca d'oportunitats de negoci "per a profit propi".

Cal recordar que la causa va romandre durant diversos mesos en mans del magistrat de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Antoni Capó, a causa de la capacitat de Cardona. Durant aquest període, el jutge li va imposar una fiança de responsabilitat civil de 2.940.380 euros respecte dels 4,8 milions que van sol·licitar els fiscals anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach, així com l'acusació particular, el passat 21 d'abril.

Tot i això, en el marc d'aquest procés, l'ex conseller, assistit pel lletrat José Zaforteza, ha assegurat no tenir cap vinculació amb societats que en la passada legislatura han resultat adjudicatàries de diversos contractes per part del Consorci de Desenvolupament Econòmic, en contra del que apunten les indagacions.

RESTA D'IMPUTATS CONTRA ELS QUI ES DIRIGEIX LA FISCALIA

A més de Cardona, Ordinas i Viaene, els imputats contra els qui la Fiscalia demana que continuï el procés penal són l'exregidor del PP a Lloseta, Felipe Ferré -qui ha confessat els fets de de cara a futures atenuants-; l'empresari Arnaldus Van Donin Hurk; la dona de Ordinas, Isabel Rosselló; la secretària de Ordinas, Daniela Francisca Beaumont; el marit d'aquesta, Jaime Fernández Abad; el publicista Joan Rosselló; l'administrador de Mercantils NTC, Francisco García; el de Camí Export, Sergio Pereletegui; el de Taller Grafic, Jaume Gil; Manuel Carmelo; Pedro Veny; Juan Enrique Riera; Antonio Munar; Antoni Miguel i Francisco Mauri.