L'acusació particular afirma que "va dirigir, va supervisar i va coordinar al nucli del poder del Consell" per executar el procés
PALMA DE MALLORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'acusació particular dins del cas Can Domenge, representada per l'empresa Núñez y Navarro, destaca que el fet que el ple del Consell assumís l'alienació dels terrenys palmesans no ha estat més que una "maniobra" de l'expresidenta insular, Maria Antònia Munar, per "diluir" la seva responsabilitat en aquest procés, conscient de la "flagrant il·legalitat" que estava "perpetrant" al costat d'altres exalts càrrecs de la institució també imputats en aquesta causa de presumpta corrupció.
Així ho posa de manifest a l'escrit que ha presentat davant del jutjat d'instrucció 12, a què ha tingut accés Europa Press, i en què de la mateixa manera que la Fiscalia sol·licitava la transformació del cas Can Domenge a procediment abreujat perquè les acusacions puguin formular escrit d'acusació, tal com finalment ha decretat la magistrada Carmen González. En concret, la mercantil pertanyent a José Luis Núñez apunta a la presumpta comissió dels delictes de malversació, frau i exaccions il·legals, prevaricació continuada, de facilitar informació privilegiada i un altre d'ús d'informació privilegiada.
En el cas de Munar, l'acusació particular, a través del lletrat Cristóbal Martell, assevera que la "gran rellevància" patrimonial de l'immoble dins del pressupost del Consell i, per tant, la importància que revestia la seva alienació "tornen en impossible que Munar, presidenta absolutament executiva, estigués al marge i desconegués els tractes haguts" amb la mercantil Sacresa, que finalment ha resultat adjudicatària malgrat oferir trenta milions d'euros, la meitat que Núñez y Navarro i que el valor dels terrenys.
Unes negociacions suposadament il·lícites que, d'acord a l'acusació, anaven dirigides a concertar amb Sacresa l'adjudicació "fraudulenta" dels solars. Segons l'escrit, era la presidenta "l'òrgan competent per a la seva alienació" tot i que la seva avocació al ple va constituir una "maniobra" de Munar, qui "va dirigir, va supervisar i va coordinar al nucli de poder del Consell en l'execució dels elements de frau articulats (concurs amb preu topat amb valoració bastarda), consentint tots aquests extrems".
En concret, l'acusació particular sol·licitava que, una vegada finalitzada la instrucció del cas, el procés penal continués contra Munar així com contra l'exvicepresident insular Miquel Nadal, els ex consellers de Territori Bartomeu Vicens, i d'Economia, Miquel Àngel Flaquer; Santiago Fiol, advocat assessor contractat per Sacresa; el principal accionista de Sacresa, Román Sanahuja Pons; i l'exdirector general de l'empresa adjudicatària, Mario Sanz Bernal.
Per la seva banda, a l'escrit que també ha presentat el Ministeri Fiscal per sol·licitar el passi a procediment abreujat, apunta al "vestit a mida" que han conformat les actuacions dels encausats "en el desenvolupament de la seva estratègia", dirigida a concertar-se amb Sacresa prèviament a la publicació del concurs i establir un preu de trenta milions d'euros.
LA FISCALIA DEMANAVA L'ARXIU RESPECTE A UN EXDIRECTIU DE SACRESA
En el cas de l'acusació pública, es dóna la circumstància que demanava l'arxiu de la causa respecte a Sanz Bernal, "ja que era utilitzada sense capacitat de presa de decisions finals que vinculessin a Sacresa" així com tampoc "ostentava control ni domini dels actes decisius de cara a un tracte de favor", malgrat que finalment la instructora del cas ha decidit que prossegueixin les actuacions contra ell, a petició de l'acusació particular.
La Fiscalia apuntava en el seu escrit que "el pla de beneficiar" a Sacresa es va portar a terme amb "menyspreu total" de les normes administratives i legals de contractació, evitant la possible concurrència o intervenció de tercers, anticipant i facilitant informació confidencial i privilegiada perquè una determinada societat pogués més fàcilment adjudicar-se el concurs, i "amb greu perjudici" al patrimoni públic a l'alienar un immoble per la meitat del seu valor al mercat.
És per aquesta raó que assenyalava que els fets investigats van poder constituir un delicte de prevaricació continuada, de frau a l'administració, de facilitar informació privilegiada, d'ús d'informació privilegiada i un últim de malversació.
