PALMA DE MALLORCA, 30 d'octubre (EUROPA PRESS)
El perit Rafael Balaguer, que ha declarat avui a petició de la Fiscalia en el segon judici pel cas Andratx, va criticar les "contradiccions" comeses per l'excap d'Urbanisme del municipi mallorquí, Jaume Massot, al voltant a les qualificacions del terra que va acollir la construcció presumptament il·legal d'un restaurant, després que entre 1998 i 1999 emetés dos certificats on constava que la zona era una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), mentre que entre 2001 i 2002 va elaborar altres tres on, en canvi, classificava el terreny com urbà.
Durant la vista, que va arrencar cap a les 10.30 hores amb la declaració de diversos testimonis, va continuar amb la compareixença de Balaguer i d'altres dos perits sol·licitats per la defensa. En la seva declaració, Balaguer va atribuir aquests canvis de criteri a "determinats interessos" i va afirmar que el pla parcial aprovat en 1984 per a la dotació de serveis del Polígon de Can Perot, pròxim a la finca on Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde Eugenio Hidalgo, va construir un restaurant a partir d'un habitatge ja existent, no va incloure aquest últim terreny, que compte "amb el màxim nivell de protecció".
En aquest sentit, va denunciar "l'incompliment" en què van incórrer, va dir, companyies com Gesa o l'Ajuntament d'Andratx per la presència d'alguns serveis en aquest terreny, de manera que va lamentar un "incompliment flagrant" tant de la Llei de Disciplina Urbanística -que impedeix la instal·lació d'equipaments si la zona no té cèl·lules d'habitabilitat- així com de la Llei d'Espais Naturals, aprovada al Parlament en 1991 i que estableix que la finca està catalogada com Sòl Rústic amb categoria d'ANEI.
Sobre aquesta qüestió, va manifestar que si bé ha pogut constatar que el Consell de Mallorca realitza una tasca "molt vigilant" amb les infraccions i és "molt escrupolós" amb la concessió de cèl·lules d'habitabilitat, les companyies porten a terme un "incompliment flagrant" de les anteriors normatives, ja que la finca on aquest ubica el restaurant, situada al passeig marítim del Port d'Andratx, no compta "ni ha comptat mai amb cèl·lula", i va criticar que aquestes empreses aportin serveis a parcel·les que no compten amb aquesta condició "per afany d'incomplir la legalitat vigent".
Així doncs, va reiterar les seves crítiques cap a Massot i va recriminar que les seves "contradiccions no tenen el més petit sentit des d'una lectura intel·lectual correcta, tot i que sí en el cas que existeixin interessos". Finalment, va puntualitzar que els Ajuntaments han de redactar projectes de delimitació de sòl urbà ja que, del contrari, les comissions d'urbanisme tindran un termini per fer-ho, "i no ha passat en aquest cas".
Per la seva banda, un altre dels perits, Sebastià Vidal, va apuntar que la finca va ser venuda pels seus anteriors propietaris, que després es van traslladar a França, amb un habitatge al seu interior, que va ser ampliada per donar-li ús de restaurant, pel que va apuntar que "no és tan rústica a efectes de venda". "No és el mateix que hagi un immoble que sigui només un camp de patates", va prosseguir sobre aquesta qüestió, afegint que un sòl urbà "no pot no tenir un aprofitament i cal donar-li algun, el que té més pròxim o el que va tenir en el seu moment com zona de reserva urbana en el planejament de 1976".
CARÀCTER URBÀ DE LA ZONA
"Suposo que està permès l'ús urbà", va remarcar l'expert, qui va defensar així el caràcter urbà de la zona, malgrat manifestar que, sobre els usos que es poden permetre, "no m'he preparat aquest aspecte". Al mateix temps, va agregar que sent el terreny de naturalesa urbana, no està afectat per la Llei d'Espais Naturals "i és una excepció".
Finalment, el tercer dels perits sol·licitats, Rafael Munar, ex arquitecte municipal de Sa Pobla, ha afirmat que la parcel·la té els serveis suficients per ser considerat urbà, recordant al mateix temps el fall emès en 1996 pels tribunals de les Balears i del Tribunal Suprem en 1997 que, tal com ahir va apuntar Massot, com forma de recolzar el caràcter urbà de la zona, per estar dotada de diferents serveis i equipaments, els mateixos que en 1981.
