Qualifica de "decisió política" l'autorització de les escales de vols militars tot i que diu que mai es van produir
MADRID, 17 de desembre (EUROPA PRESS)
L'autor de l'informe molt secret que posava al corrent al Govern del PP de l'ús d'aeroports espanyols per al trasllat de presos a la base nord-americana de Guantánamo (Cuba), Miguel Aguirre de Cárcer, ha assegurat avui en l'audiència nacional que va traslladar al llavors ministre d'Afers Estrangers Josep Piqué la petició realitzada per l'Ambaixada dels Estats Units per efectuar aquests trasllats, i va afegir que creu que es va contestar "afirmativament" tot i que no recorda "com es va traslladar la resposta".
"Va ser una decisió política, tot i que no sé qui o com va decidir la resposta ni qui la va autoritzar ni com es va gestar la decisió concreta", va assenyalar Aguirre de Càrcer, exdirector general de Política Exterior per a L'Amèrica del Nord, Seguretat i Desarmament, durant la seva compareixença com a testimoni en la causa que instrueix el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2, Ismael Moreno, per determinar si vols militars i de la CIA que traslladaven presos d'Al-Qaida van poder fer escales en territori espanyol.
Durant la seva declaració, que es va prolongar durant gairebé dues hores, va assenyalar que la petició d'autorització dels Estats Units per fer vols en casos d'emergència es va efectuar de manera "oral" per part d'"un conseller" de l'Ambaixada amb el qual havia tractat anteriorment, tot i que va assegurar no recordar el seu nom. Va assenyalar que aquesta forma d'actuar "no és excepcional i més donades les circumstàncies d'aquest temps".
VA TRASLLADAR L'ASSUMPTE A presidència DEL GOVERN
Llavors, segons el seu relat, es va dirigir al ministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, perquè considera que es tractava d'una decisió que no era "de caràcter tècnic-militar" sinó que tenia "un caràcter polític referit al Conveni Exterior per a Política de Defensa".
Aguirre de Càrcer ha reconegut haver redactat l'informe el 10 de gener de 2002 i va assenyalar que s'ho va lliurar "en mà" al llavors secretari d'Estat d'Afers Estrangers, Miquel Nadal, perquè "ho despatxés amb el ministre". L'endemà, va remetre una nota de la còpia informativa sobre aquest assumpte al secretari general de Política de Defensa, Javier Jiménez Ugarte. A més, va parlar amb el llavors director del departament d'Internacional i Seguretat de la presidència del Govern, Ramón Gil Casares, perquè l'assumpte "involucrava a dos ministeris".
En aquest sentit, va assenyalar que l'11 de gener de 2002 Nadal li va comentar que "se n'anava a contestar afirmativament" a la petició nord-americana tot i que la resposta no li va correspondre a ell perquè va ser adoptada "en les instàncies polítiques". En tot cas, va assegurar no saber "si la decisió la va prendre el ministre d'Afers Estrangers". "Fa uns quants anys dels fets", es va justificar.
"NO VA HAVER ESCALES"
A preguntes de jutge Ismael Moreno, Aguirre de Càrcer va manifestar que, en relació amb els vols militars, "no es va presentar ocasió que es produís cap escala ni tan sols en cas d'emergència", ni en "cap moment" se li va comunicar l'existència d'una situació d'aquestes característiques.
Tot i això, ha reconegut tenir constància que des de gener de 2002 quatre avions C-17 nord-americans van romandre estacionats en la base de Morón de la Frontera (Sevilla). Sobre aquesta qüestió, va dir pensar que aquests avions podrien "servir de reserva" en cas d'emergència, extrem que en tot cas no li consta amb seguretat. A més, es li va dir que aquests aparells estaven "preparats a la regió però no que estiguessin físicament en aeroports o bases espanyoles".
En aquest sentit, va assegurar que l'Ambaixada dels Estats Units li va comunicar de manera directa que el trasllat de presoners des de l'Afganistan a Guantánamo anava a realitzar-se "sense escales". "Entre estats aliats s'entén que cap d'ells va a fer una actuació que incompleixi allò acordat", va dir.
INFORMACIÓ QUE NO ERA DE CONEIXEMENT PÚBLIC
De la mateixa manera, va justificar el caràcter "molt secret" que va atribuir al document argumentant que la informació sobre el trasllat de presoners "no era en aquell moment de coneixement públic". Alhora, va afegir que el conseller nord-americà li va donar dades d'operacions militars dels Estats Units i va recordar que en aquell moment aquest país "es trobava en una situació bèl·lica".
Preguntat per un dels advocats que exerceixen l'acusació popular en la causa si coneixia les condicions a les quals anaven a ser sotmesos els presoners traslladats, es va limitar a dir que "no es va interessar per això" perquè, segons va argumentar, ell no és "jurista sinó diplomàtic". Com sabia d'únic, segons va explicar, és que eren "talibans d'Al-Qaida".
A més de la Fiscalia, en la causa està personada com a acusació popular una plataforma de ciutadans anomenada Associació Pro drets humans d'Espanya (APDHE), que va iniciar el procés en un jutjat de Palma de Mallorca, i a la qual es van adherir quan la causa va comentar a investigar-se en l'audiència nacional tant Izquierda Unida (IU) com l'Associació Lliure d'Advocats (ALA).
