PALMA DE MALLORCA, 26 Ago. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) han descobert un important conjunt de espeleotemes a la costa de Mallorca, que permetrà desxifrar els canvis climàtics del passat i el seu impacte sobre les regions i civilitzacions que van habitar la Mediterrània occidental i oriental, especialment durant els últims 10.000 anys.
En un comunicat difós avui, el IGME ha explicat que es tracta d'una cova exposada en superfície per haver estat explotada com a planter de falsa àgata i que ara destaca per representar a un dels més grans i millor exposats registres continus descrits a tot el món fins avui, per a l'estudi del paleoclima, el paleoambient i les oscil·lacions del nivell del mar dels últims 5 Milions d'anys (Messiniense - Pleistocè superior).
Així, els esdeveniments climàtics crítics freds i els seus efectes han estat estudiats en diferents llocs de la Terra, com l'Antàrtida o Groenlàndia, i estan molt ben documentats. Tot i això els polsos abruptes del clima que van ocórrer en els últims 10.000 anys (Holocè) i el seu impacte sobre les civilitzacions i assentaments del Mediterrània (mesopotàmiques, egípcies; gregues; romanes o iberes entre d'altres) són encara incerts i molt discutits.
L'investigador del IGME, Pedro Agustín Robledo, ha explicat que "les coves són com petits continents antàrtics però distribuïdes en diferents zones del planeta. En elles es pot analitzar amb gran precisió el clima del passat i reflecteixen la senyal climàtica d'una zona relativament concreta, i en aquest cas, tenim entorn de 5 milions d'anys al descobert".
En concret, el detall d'aquest aflorament amplifica els esdeveniments crítics del registre isotòpic general, com l'esdeveniment de l'any 8.200 a.C., lleument detectat fins ara al sud d'Europa i que va suposar un període crític fred-sec que va afectar a tot el planeta.
La seqüència que s'observa a l'aflorament "és extraordinària" i indicativa de l'existència de cicles climàtics majors, intermedis i menors, a més de diversos períodes de transició i polsos climàtics abruptes, segons el IGME.
"La possibilitat d'estudiar els períodes secs-càlids o freds al mediterrani occidental és clau, ja que semblen estar associats a fortes sequeres i importants onades de calor", ha indicat Robledo. "I és que, aquests cicles curts i intensos suggereixen que aquests esdeveniments han estat el factor condicionant de la humitat ambiental de la regió i de les ràpides caigudes de les reserves d'aigua dolça disponible", ha afegit .
Els resultats de les datacions absolutes i les anàlisis isotòpiques permetran correlacionar aquests esdeveniments amb períodes d'escassetat d'aigua, amb la distribució i mobilitat geogràfica d'algunes civilitzacions, amb importants processos migratoris o, fins i tot, amb la desaparició primerenca d'alguns assentaments humans. En aquests treballs previs d'investigació, col·laboren amb el IGME University of Stony Brook (de New York), Texas A & M University, University of Minnesota i University of Birmingham, entre d'altres.
Els estudis futurs se centraran en la reconstrucció del clima del passat i oferir un major coneixement dels efectes d'aquests períodes climàtics crítics sobre regions i poblacions, el que pot ajudar a prevenir i mitigar els previsibles efectes futurs el canvi climàtic.
L'equip investigador està a l'espera que les datacions absolutes i els anàlisis isotòpics confirmin la relació dels esdeveniments climàtics abruptes detectats a l'aflorament, amb els canvis paleoambientals i les incidències pròpies sobre algunes poblacions.
Com l'abandonament aviat de diversos assentaments agrícoles al Mediterrani i Mesopotàmia entorn del 7.500 a.C. a causa de a les llargues sequeres mantingudes durant més de 200 anys, l'ocupació i el desenvolupament de les planures del Tigris i el Eufrates per la tornada d'un clima més humit, o la confirmació que els episodis d'escalfament i refredament abruptes han estat sincrònics a la substitució massiva de les espècies de vegetació predominants a la Península Ibèrica.
El gran valor patrimonial de CRONOS 1 és tal que ja ha estat proposat com Lloc d'Interès Geològic (LIG) de les Balears i serà objecte de debat en els pròxims congressos internacionals: 27th Meeting de l'International Association of Sedimentologists i X Congrés Internacional Sobre Patrimoni Geològic i Miner, que es celebraran a final de setembre a Sardenya i Coria (Càceres) respectivament.
