Atribueix aquesta modificació a l'"estancament" de l'economia de les illes, al no haver sabut convertir els signes d'acceleració en creixement per un problema de competitivitat
PALMA DE MALLORCA, 1 Jul. (EUROPA PRESS) -
El director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, ha assegurat avui que ha revisat a la baixa el creixement de l'economia balear per al 2010, passant-ho del -0,3%, previst el desembre del 2009, al -1%, després que en el primer semestre d'aquest any s' hi hagi "estancat" l'economia de les illes al "no haver sabut traduir" els signes d'acceleració en creixement.
En una roda de premsa en la qual ha presentat l'Informe de Conjuntura corresponent al primer semestre del 2010, ha apuntat que entre gener i juny l'economia balear ha decrescut un 1,7%, a causa de, segons ha explicat, a factors exògens com l'erupció del volcà islandès, que ha disminuït l'arribada de turistes a les illes, com endògens, entre els quals va citar la falta de competitivitat i productivitat del mercat.
Així, ha assenyalat que l'economia balear ja no pot basar-se, tal com feia durant la seva etapa expansiva, en el consum i a l'endeutament. Per aquesta raó, ha apuntat que, ara mateix, cal que s'incrementi la demanda externa, per a la qual cosa ha dit que cal col·locar els productes i serveis de les Balears a l'exterior, amb la finalitat d'aconseguir una competitivitat més gran, sobretot en matèria turística, tal com han fet Andalusia, Canàries, Marroc, Xipre i Tunisia.
"Balears té un problema de competitivitat que està arrossegant la seva recuperació", ha indicat i alhora ha apuntat que la despesa turístic ha caigut un 12,7% en el primer semestre, mentre que els contractes indefinits continuen a la baixa i la contractació temporal ha experimentat un repunt en els mesos de març i maig, a causa de al començament de la temporada turística.
La previsió de creixement econòmic del CRE del -1% suposa una dècima negativa més que la previsió de dimarts passat expressada pel conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, (-0,9%) a l'Informe de Conjuntura del Govern del primer trimestre.
Respecte al creixement d'un 0,3% d'Eivissa i Formentera, que ha anunciat Manera, Riera ha precisat que es tracta d'un increment intertrimestral i no interanual, ja que aquest continua i han estat negatiu, si bé ha reconegut que les Pitiüses estan i han estat les illes que millor estan traduint els signes d'acceleració en creixement.
"L'AVANTSALA DE LA RECUPERACIÓ"
Riera ha revelat que durant el primer trimestre d'aquest any, l'economia balear va experimentar un creixement negatiu del -1,9%, que s'ha reduït al -1,5% en el segon trimestre, el que, segons la seva opinió, reflecteix que Balears "es manté en l'avantsala de la recuperació", tenint en compte que en el quart trimestre del 2009 ha registrat un increment negatiu del -2,3%.
Tot i això, el director del CRE ha apuntat que l'economia balear s'està recuperant de manera més lenta que altres economies, com l'espanyola (-1,3% en el primer trimestre del 2010) i l'europea (+0,6%), que han aconseguit "retallar el ritme de la desacceleració". Així, va atribuir aquesta situació al descens del consum privat en un 2,1% entre gener i març; la disminució dels béns de consum en gairebé un 2%; i la reducció de l'índex de comerç al detall en al voltant d'un 0,3%.
"S'ha produït una debilitat de la demanda, que ha situat la inflació subjacent l'abril en valors negatius (-0,1%) per primera vegada en la sèrie històrica, a causa de sobretot a l'ajust experimentat pels preus dels serveis, mentre que també hi ha hagut un estancament de la inversió, tant residencial com productiva, que ha registrat un creixement negatiu d'un -3,9% en el primer trimestre", ha detallat.
Riera ha indicat que la "debilitat econòmica" ha afectat a tots els sectors productius, i han estat el de la construcció el més afectat amb un creixement negatiu del -2,6% en el primer semestre del 2010, mentre que serveis ha registrat un increment negatiu del -1,9% en el primer trimestre i -1,5% en el segon, a causa de la caiguda en l'arribada de turistes en el primer trimestre en un 14,1%, el que va provocar una ocupació hotelera del 57,5%.
D'altra banda, ha apuntat que el sector de la indústria també va decréixer a les illes en un -1,5 i un -1,2 % en el primer i segon trimestre, respectivament.
"ALLUNYAMENT DEL MÀXIM HISTÒRIC DE L'ATUR"
Respecte al mercat laboral, Riera ha destacat que "dóna senyals d'allunyar-se del màxim històric de l'atur", amb 77.795 desocupats a Balears el maig d'aquest any, mentre que l'afiliació a la Seguretat Social també ha frenat la seva caiguda, fins a arribar a la xifra de 443.665, a causa que durant dos trimestres consecutius, ha disminuït la xifra de cotitzants estrangers no comunitaris (-0,6%).
Mentrestant, el director del CRE ha apuntat que els contractes indefinits continuen a la baixa, mentre que el març i maig s'ha produït un repunt en la contractació temporal, molt lligat al començament de la temporada turística. Malgrat això, ha recordat que la taxa d'atur a les Balears se situa al 14,9%.
Respecte als factors endògens que impedeixen que l'arxipèlag es recuperi més ràpidament de la crisi, Riera ha criticat la "pèrdua de teixit productiu", al que cal sumar l'elevat nivell d'endeutament per part de l'administració pública (13,5% sobre el PIB) i el sector privat (2,3%), respecte del 7,6 i 1,6% respectivament de la mitjana nacional.
Així, ha subratllat que l'endeutament de les Balears és el segon més elevat de tot l'Estat, només superat pel de la Comunitat Valenciana. A més, ha vaticinat que malgrat que aquesta temporada turística vagi a ser millor en ocupació de places i avions, respecte al passat, la "pèrdua de rendibilitat serà una constant en la indústria turística".
