PALMA DE MALLORCA, 11 de febrer (EUROPA PRESS)
Defensors dels drets humans, entre ells el president de la Fundació S'Oliver i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Lagos, Juan Carrero, han instat avui les institucions de les Balears que segueixin recolzant la querella per genocidi presentada el 2005 per la mort de nou cooperants espanyols a Rwanda entre 1994 i 2000.
Després de ser rebut en audiència per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, Carrero reclamà que les institucions, mitjançant la tramitació d'una Proposició No de Llei al Parlament, recolcin la tasca d'"aclarir els assassinats i que els culpables surtin a la llum", i després treballar per un canvi de govern al país africà.
En concret, la querella contra alts càrrecs a la qual es referí Carrero fou presentada davant de l'Audiència Nacional pel Fòrum, plataforma impulsada per víctimes i familiars d'aquestes, el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, testimonis d'hutus i tutsis en l'exili, ajuntaments catalans i diverses ONG nacionals i internacionals.
Davant d'això, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu acordà el passat dia 6 admetre a tràmit la querella, processant per delictes de genocidi, terrorisme i crims a 40 militars del Front Patriòtic Rwandès-[FPR], de l'ètnia tutsi i actualment en el govern, per les matances portades a terme contra la població hutu de Rwanda i Congo. "Estem satisfets amb la decisió del jutge i ara cal construir alguna cosa nova per a Rwanda", agregà Carrero.
Per la seva banda, l'advocat i representant legal de diferents organitzacions, Jordi Palou-Lovendos, recalcà la importància del suport tant polític com econòmic per tirar endavant les accions en favor de la pau a Rwanda, i ressaltà que durant tres anys el Fons Mallorquí de Solidaritat s'encarregà de finançar, amb uns 60.000 euros anuals, la investigació "dels fets criminals" que culminà amb la presentació de la querella.
"La nostra intenció és que se'ns segueixi ajudant en aquesta tasca", incidí Palou, qui alabà l'"enorme prestigi de les institucions mallorquines" així com "el coratge i la tenacitat" de Carrero, a més de l'"impressionant" treball de Fernando Andreu. "Els fruits que s'estan començant a recollir han d'incrementar-se", sentencià.
Durant els últims anys, el Fòrum ha treballat per obtenir testimonis i proves que acreditin la responsabilitat de la cúpula político-militar del FRP tant en l'organització de matances selectives i sistemàtiques de rwandesos i congolesos entre 1990 i 2004 com en l'assassinat dels nou espanyols.
En concret, els espanyols assassinats són Joaquim Vallmajó (abril 1994), missioner que treballava des de feia 28 anys a Rwanda, defensor dels drets humans i col·laborador d'Amnistia Internacional; Servando Mayor, Julio Rodríguez, Miguel Ángel Isla i Fernando de la Fuente (octubre 1996), germans maristes que assistien a refugiats rwandesos al camp de Nyamirangwe; Flors Sirera, Manuel Madrazo i Luis Valtueña (gener 1997), cooperants de l'ONG Metges del Món; i Isidro Uzcurun (juny 2000) missioner durant 37 anys a Rwanda i defensor dels drets dels més necessitats front a les autoritats rwandeses.
