MADRID/PALMA DE MALLORCA, 19 de novembre (EUROPA PRESS)
La reforma de la llei de patents que demana Farmaindustria, la patronal de la indústria farmacèutica innovadora a Espanya, elevaria la factura de medicaments a pagar pel Sistema Nacional de Salut (SNS) en uns 3.668 milions d'euros i la de molts pacients en 220 milions d'euros, segons un informe encarregat per l'Associació Espanyola de fabricants de Substàncies i Especialitats farmacèutiques Genèriques (AESEG) a una consultora i presentat avui a Madrid, que també reflecteix que l'impacte a Balears seria de 66 milions d'euros.
Les dades d'aquest treball, titulat 'Impacte econòmic d'un canvi amb caràcter retroactiu en la regulació de patents farmacèutiques', van ser exposats pel president d'AESEG, Raúl Díaz-Valera, i el seu director general, Àngel Luis Rodríguez, els qui van explicar que el canvi d'aquesta llei "bloquejaria" durant tres anys la sortida al mercat dels genèrics de 27 fàrmacs sobre els quals, segons l'actual normativa, pròximament la indústria innovadora perdrà els seus drets d'explotació exclusiva.
"Son 27 productes els que es veurien afectats. Hem calculat que es produiria, de mitjana, un retard de tres anys (en la sortida dels genèrics d'aquests medicaments) i també hi ha una cosa molt important, entre aquests 27 productes concorren productes dels anomenats 'blockbusters' o d'alta facturació", va destacar Rodríguez.
En aquest sentit, el director general de l'AESEG va recordar que molts d'aquests 'blockbusters' es troben en les llistes dels fàrmacs més consumits en el SNS i suposen, totes ells, un 20% de la factura farmacèutica nacional, mentre que els genèrics poden arribar a ser "un 50% més barats que els fàrmacs de marca".
Segons l'estudi, de produir-se la reforma legislativa i endarrerir-se l'accés a nous genèrics, el sobrecost al qual hauria de fer front el SNS és de 3.668 milions d'euros, que recauria directament en les comunitats autònomes i que, segons la seva opinió, vindria a agreujar la situació de crisis que viu Espanya.
ANDALUSIA I CATALUNYA, LES MÉS PERJUDICADES
"Aquest sobrecost que hauria de suportar el SNS equivaldria al cost de la construcció de 20 nous hospitals de 600 llits durant la pròxima dècada i seria alguna cosa més que les factures farmacèutiques del País Basc i Castella-la Manxa juntes", va indicar Rodríguez.
A causa del desigual repartiment de la població, les comunitats autònomes més afectades en termes absoluts serien Andalusia i Catalunya, amb més de 600 i 550 milions d'euros d'impacte, respectivament. Alhora, l'impacte seria greu a la Comunitat Valenciana (473 milions d'euros); la Comunitat de Madrid (389 milions); Galícia (264 milions); Castella i Lleó (216 milions) i Castella-la Manxa, amb 176 milions d'euros d'impacte.
Alhora, es ressentirien del canvi les economies del País Basc (172 milions d'euros); Canàries (161 milions); Múrcia (125 milions); Aragó (117 milions) i les comunitats d'Extremadura i Astúries, amb 103 milions d'euros d'impacte, respectivament. Balears, per part seva, afrontaria un impacte de 66 milions.
Tot i això, per a la indústria del genèric el principal perjudicat d'aquest canvi seria el pacient, que haurà de pagar en els pròxims 10 anys a prop de 220 milions d'euros més per medicaments com atorvastatina, un fàrmac comercialitzat com 'Caduet' per Pfizer per reduir els nivells de colesterol, o olanzapina, venut per Lilly com 'Zyprexa' per a la depressió.
Segons Díaz-Varela, davant de la "situació d'incertesa" que viu l'empresa farmacèutica per les patents a Espanya, la principal reivindicació d'AESEG és que el Govern i les comunitats autònomes "ratifiquin el marc legal vigent en matèria de patents i permeti d'aquesta manera l'accés de tots els ciutadans espanyols a les noves versions genèriques".
"Tant a nivell de Govern com autonòmic, hem iniciat una ronda de contactes i les primeres conclusions són una sorpresa per l'impacte que pot arribar a tenir en la despesa farmacèutica (aquest canvi), especialment en les reunions que hem mantingut amb comunitats autònomes, que al final són les que han d'assumir aquesta despesa", va comentar el president d'AESEG.
"Des del punt de vista del Govern, sempre ha manifestat estar d'acord pel que fa a la interpretació, però estem esperant que prengui alguna mesura que ratifiqui aquesta interpretació", va concloure.
