Gairebé la meitat de les víctimes va visitar al metge més del doble que la resta de la població i amb símptomes que alarmaven de la seva situació
MADRID, 18 de novembre (EUROPA PRESS)
La formació específica del metge d'Atenció primària en violència de gènere duplicaria el nombre de casos en els quals l'agressió es detecta de manera precoç i s'aconsegueixen salvar vides, segons un estudi realitzat durant tres anys, en 65 centres de salut de vuit comunitats autònomes a 400 professionals sanitaris, entre metges i infermeres, resultats van del qual van ser presentats avui per la doctora Carmen Fernández, experta en violència de gènere de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) durant la presentació del XXVIII congrés d'aquesta societat.
En el marc de la presentació d'aquest esdeveniment, que es desenvoluparà a partir de demà i fins al diumenge a Madrid i la seva inauguració anirà a càrrec del jutge de l'audiència nacional Fernando Grande-Marlaska, la doctora Fernández va explicar que, segons el treball realitzat per semFYC, els metges de capçalera formats en l'atenció d'aquests casos van detectar de manera precoç 2,9 casos per cada 1.000 dones respecte dels 1,6 casos identificats pels no formats.
Aquesta enquesta, desenvolupada a Balears, la Comunitat de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Catalunya i Aragó --la més àmplia en nombre de professionals que s'ha portat a terme a Europa per conèixer l'atenció a aquestes pacients-- va descobrir que el 41% d'aquestes pacients patia maltractament psicològic, el 37% físic i psicològic i el 8% també sexual.
El 96% de les dones víctimes de violència de gènere va passar pel seu centre de salut l'any previ a l'agressió i gairebé la meitat (41%) més de 12 vegades en un any, fet que suposa que van visitar al doctor més del doble que la resta de la població, segons l'estudi.
A l'acudir al metge, la majoria (81%) presentaven alguna patologia associada, com ansietat (60%) o depressió (41%), i gairebé la meitat consumia gran quantitat de psicofàrmacs, un percentatge molt superior al detectat a la resta de la població.
UNA MITJANA DE SIS ANYS DE MALTRACTAMENT
Segons la doctora Fernández, acudir amb freqüència a la consulta del metge per somatitzacions i malestar psicològic és "un dels signes d'alerta que el metge ha de tenir en compte".
Tot i els senyals d'alarma i que el metge "va sospitar" un possible cas de maltractament en el 39% d'aquestes consultes, en més de la meitat dels casos (52%) les dones portaven més de sis anys suportant el maltractament quan la seva situació va sortir a la llum.
Alhora, la investigació retrata a la maltractada com el d'una dona d'uns 50 anys d'edat, en la majoria dels casos casada (64%), divorciada (15%), amb parella de fet (8,5%) o en un menor percentatge, soltera (8%); amb un treball remunerat (52%) i que, gairebé en la meitat dels casos (41%), va estar de baixa laboral "un mínim d'una vegada" un any abans de la detecció de la situació de maltractament.
"Son percentatges molt elevats si es compara amb dones no maltractades, però a més hem vist que aquestes conseqüències augmenten a mesura que augmenta el temps d'exposició a la violència. Els problemes de salut afegits al maltractament condicionen una però qualitat de vida per a la pacient i per això és tan important aconseguir el diagnòstic com més aviat millor", va apuntar la doctora Fernández.
Per a l'autora d'aquest treball, les conclusions posen de manifest que la formació al metge d'AP i a les infermeres és eficaç en la lluita contra la violència de gènere, ja que aquests professionals mantenen un contacte directe i diari amb aquestes dones i tenen més opcions que altres de detectar el problema.
ELS SENYALS D'ALARMA
"Els motius pels quals hem de pensar que pot existir una situació de maltractament moltes vegades són coses poc concretes, són símptomes mal definits, problemes psicosomàtics, símptomes de malestar poc clars, que porten a la dona reiteradament a la consulto. A vegades insomni, dolors de cap, malestar digestiu, dolors musculars en els que no trobem un substrat orgànic que els justifiqui moltes vegades", va explicar l'experta.
Per a la doctora Fernández, aquests símptomes "són moltes vegades trucades d'atenció per demanar ajuda d'una forma no expressa". "La dona no s'atreveix a dir el que de veritat li passa, el que hi ha darrere, i ve per múltiples causes a la consulta. La nostra obligació és saber identificar aquests senyals d'alerta que ens poden posar a la pista d'una situació del maltractament i preguntar abans de receptar cap fàrmac", va afegir.
Segons la doctora Fernández, el primer és preguntar, el segon no culpabilitzar a la pacient de la seva situació, oferir-li atenció per als seus principals problemes de salut i després, derivar el seu cas a l'especialista pertinent i a les associacions d'ajuda a les víctimes. "A més de tot això, cal seguir el cas".
Tot i això, el problema radica, segons l'experta, en la falta de formació reglada per als professionals en aquest camp, una demanda de la qual, segons la seva opinió, han de fer-se càrrec les administracions. "Necessitem formació factible, compatible amb els horaris del metge, no té per que ser una formació extensa", va puntualitzar.
SERVEIS D'AP PER A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Sobre aquest assumpte es va pronunciar també el jutge Grande-Marlaska, vinculat professionalment fins als anys 90 als casos de violència de gènere i responsable de la conferència inaugural amb la qual demà arrenca la reunió de semFYC sota el lema 'Sempre amb les persones'.
Per al magistrat, no cal canviar l'actual legislació sobre violència de gènere a Espanya, ja que segons la seva opinió està protegint de manera adequada a la dona. Segons la seva opinió, l'important ara és treballar "perquè la llei es pugui materialitzar" i perquè "es prengui seriosament" l'educació dels joves en la igualtat i contra la violència de gènere, a la qual veu com "un càncer social".
En aquesta línia, el jutge va proposar la possibilitat de crear serveis específics de violència de gènere dins de l'Atenció primària, ja que aquestes consultes poden ser "el lloc més adequat" perquè una dona interrogada per un professional format pugui comptar si està patint una situació de violència masclista que, segons Grande-Marlaska, en el 40% dels casos també pateixen els fills.
"A dia d'avui, estem amb 60 víctimes mortals de la violència masclista, però aquest és només la punta de l'iceberg. La realitat són la resta de dones, de fills, que pateixen aquesta violència i el problema de l'abordatge. Per això els professionals mèdics no han de tenir por d'abordar el tema, a equivocar-se, sinó la responsabilitat de formar-se i sensibilitzar-se davant d'aquest problema social", va concloure.
