El consistori al·lega que el conveni per a la cessió era "un frau de llei" i únicament va servir per desviar fons públics
PALMA DE MALLORCA, 22 Jun. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Illes Balears, presidida per l'excap de l'Executiu autonòmic Gabriel Cañellas, reclama uns 60.000 euros a l'Ajuntament d'Andratx corresponents al període comprès entre abril i setembre del 2007 del conveni pel qual l'entitat privada va cedir al consistori l'ús de la Torre de Sant Elm, i que segons postula el consistori únicament va servir per desviar fons a la Fundació.
Durant el judici celebrat aquest matí al jutjat de Primera Instància número 1 de Palma per la demanda interposada per la Fundació arran d'aquest impagament, i en què van prestar declaració com a testimonis el mateix Cañellas, l'exalcalde Eugenio Hidalgo i l'actual portaveu del PP al municipi, Jaume Porsell, el lletrat de l'entitat privada, Francisco Gilet, ha defensat la "idoneïtat" dels dos convenis que en total han estat rubricats amb l'Ajuntament -el maig del 2006 i l'abril del 2007- ja que ha estat per una "causa lícita i pertinent" com la celebració d'actes socioculturals.
A més, va recalcar que la demanda de la Fundació ha quedat "prou acreditada" ja que "s'ha donat compliment a tots els elements del conveni", això malgrat que, ha lamentat, l'Ajuntament "difon sospites sense fonament".
Tot i això, des del consistori, part demandada en aquest procediment, sol·liciten la desestimació "íntegra" de la denúncia, que han titllat fins i tot de "temerària". Tal com van asseverar, les quantitats acordades van deixar d'abonar-se quan al consistori van detectar que les activitats que havien de portar-se a terme no eren justificades i els documents que pretenien justificar-les "no eren legals".
Abans de la fase de conclusions, la jutgessa Gemma Robles i els advocats de les parts van interrogar a una desena de testimonis. El primer a comparèixer, Hidalgo -qui ha estat excarcerat del centre penitenciari de Palma, on compleix condemna per una peça del cas Andratx- ha recordat que després de parlar amb Cañellas dos anys abans sobre la necessitat del conveni, ho va posar en mans dels tècnics per veure si era legal i aquests li van donar el vistiplau, després de la qual cosa va procedir a la seva firma".
En aquesta línia, Cañellas ha afirmat que abans de la firma del primer conveni l'Ajuntament no va utilitzar la Torre ja que era Bé d'Interès Cultural (BIC) i no estava permès, justificant així el pagament per la cessió a partir del 2006. Unes quantitats que es traduïen en 4.500 euros trimestrals pels usos de la Torre-que així i tot no cobrien la totalitat de despeses que requeria el manteniment de l'edificació- i 18.000 com aportació "voluntària" per als fins globals de la Fundació -la rehabilitació de la Torre- i que "no feia falta justificar".
Tot i això, la regidora de Cultura, Antònia Ensenyat, ha recordat que entorn d'abril del 2007 va sol·licitar informes jurídics i d'intervenció després de detectar partides "molt elevades en la comptabilitat municipal" relatives al conveni per activitats que "gairebé no s'havien fet". Uns actes que "perfectament podien haver-se realitzat a les dependències del castell de Son Mas, seu de l'Ajuntament", per la qual cosa es va procedir a la interrupció dels pagaments, i Cañellas ha estat a veure-la després per dir-li que "els diners era per al poble" i justificar que la reformar del castell "era molt costosa".
"Per desgràcia era molt difícil accedir a la informació d'aquestes activitats", ha afirmat la testimoni. Després d'ella, Porsell, alcalde en l'època que ha estat signat el segon conveni, ha defensat que disposar del Castillo de Sant Elm ha estat una "decisió política" i ha manifestat que es tractava del "lloc ideal" per a la realització d'activitats socioculturals, un "enclavament emblemàtic" i la pretensió era "donar un realç a la zona".
IMPUTATS PEL PRESUMPTE DESVIAMENT DE FONS
Cap recordar que Cañellas, Hidalgo i Porsell es troben imputats en el cas que de manera paral·lela tramita el Jutjat d'Instrucció número 7 pel presumpte desviament de fons en la cessió de l'edificació i en què s'investiga si es van cometre delictes de prevaricació, malversació, falsedat en document i defraudació a l'administració. És per aquesta raó que el lletrat de l'acusació particular -en nom de l'Ajuntament-, Pablo Alonso de Caso, ha considerat necessària la suspensió del procés civil en espera que sigui resolt el penal.
En declaracions als mitjans a la finalització del judici, Alonso de Caso ha afirmat que el conveni "és nul de ple dret perquè la causa que ho va motivar és il·lícita". Es dóna la circumstància que l'advocat ha declarat com testimoni en la vista, on ha manifestat que les activitats per les quals es van rubricar els acords "no han quedat fefaentment acreditades" i el "90%" dels documents amb els quals es van pretendre justificar "no són legals" després de ser factures fora de l'àmbit temporal del conveni o no estar relacionada amb l'objecte, com "tiquets de gasolina".
Cañellas, per part seva, ha manifestat als mitjans que la querella interposada per donar començament al passat procés penal "és una querella a la catalana que es va presentar amb la intenció de frenar el procés civil", demanda del qual ha estat registrada mesos abans de la querella.
