Censura els presumptes casos de corrupció urbanística com Can Domenge, Son Oms o Eivissa Centre
MADRID, 7 Jul. (EUROPA PRESS) -
La pressió exercida pel desenvolupament urbanístic i la presumpta corrupció associada a alguns projectes de l'edificació, així com la contaminació derivada de la generació de residus o el desenvolupament de camps del golf han provocat que 14 Espais Naturals Protegits de les Balears es vegin amenaçats, segons l'informe 'Destrucció costi el que costi 2009' elaborat per Greenpeace.
L'esmentat informe revela que 700 habitatges, cinc ports i un camp de golf es projecten sobre supòsits espais naturals protegits de la costa balear. Alhora, l'estudi detecta 79 casos de corrupció urbanística, amb 25 imputats, 18 d'ells són càrrecs públics.
Entre les zones amenaçades es troben Ses Salines, d'Eivissa, Cap Enderrocat (Llucmajor), Cap de Cala Figuera (Calvià), Sa Dragonera (Andratx), S'Albufera de Mallorca (Muro) o l'Àrea Marina de Punta Prima (Menorca).
A més, l'ONG alerta sobre les conseqüències mediambientals del creixement del turisme residencial, al recollir estimacions que apunten que al voltant d'un 44% podria allotjar-se en "oferta il·legal" i assenyalar, al seu torn, que un 39% d'habitatges no són d'ús principal.
Totes les zones esmentades per Greenpeace es refereixen a àrees amb figures de protecció, com la de Lloc d'Importància Comunitària (LIC), el ser Zona d'Especial Protecció o paratges naturals destacats.
CENSURA A LA LLEI D'HABITATGE
L'informa de l'ONG critica a més la Llei d'habitatge del Govern balear, que preveu dins de la categoria de Reserva Estratègica de Terra la possibilitat d'usar sòl rústic per a edificació, quan no hi hagi possibilitat de fer-ho sobre urbà o urbanitzable.
A més, en el cas balear l'organització critica les presumptes irregularitats urbanístiques investigades des d'àmbits judicials des de l'any 2008 fins a l'actualitat, entre els quals se cita, per exemple, la construcció del nou hospital de Son Espases, el cas Can Domenge, la compravenda del polígon de Son Oms o el cas Eivissa Centre.
Entre les causes concretes d'amenaça Greenpeace al·ludeix al projecte d'ampliació del port d'Eivissa --per l'extracció d'àrids i abocaments de fang-- i al risc que suposa per al Parc Natural de Ses Salines no reflotar el vaixell 'Don Pedro'.
En el cas de Mallorca, l'ONG celebra l'aprovació de Llei de mesures urgents de protecció del territori, però censura al seu torn que en la modificació del Pla Territorial de l'illa s'hi hagi conservat les "polèmiques" Àrees de Reconversió Territorial, que en alguns casos estan sent investigada per la Justícia.
INTENS CONSUM DE RECURSOS A BALEARS
A nivell general, Greenpeace remarca que la construcció d'urbanitzacions o segones residència suposa un "intens consum de terra i territori". A més, s'indica que a les illes existeixen "més vehicles que habitants" i que el consum d'aigua supera els 500 litres per habitant, el doble de la mitjana nacional a causa de l'abundant presència de piscines.
L'informe també sosté com un altre exemple del desequilibri mediambiental és que a Balears es tingui una taxa de producció de residus anual de més d'una tona per habitant, "la més alta d'Espanya".
Un exemple "d'urbanització elitista" per a Greenpeace és el cas dels camps de golf, ja que a Mallorca ja hi ha 23 construïts i 11 més en projecte. Segons aquest col·lectiu, cadascun d'ells consumeixen aigua equivalent a la necessària per proveir a 12.000 persones.
