Innova.- La UIB lidera una investigació sobre la percepció diferent de la bellesa per part d'homes i dones

Actualizado: lunes, 23 febrero 2009 18:48

(((Notícia embargada fins a les 23.00 hores d'avui)))


MADRID, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

Les dones utilitzen els dos hemisferis cerebrals per percebre la bellesa mentre que els homes només utilitzen l'hemisferi dret, segons un estudi que ha coordinat l'investigador Camilo José Cela Conde de la Universitat dels Illes Balears (UIB) i que també té la participació de Francisco J. Ayala, de la Universitat de Califòrnia en Irvine (Estats Units).

Els resultats del treball es publiquen aquesta setmana en l'edició digital de la revista'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).

Segons explico Camilo J. Cela Comte a Europa Press, "l'estudi constata les diferències en l'activitat cerebral que existeixen entre dones i homes al percebre la bellesa. Mentre que les dones utilitzen els dos hemisferis cerebrals, els homes porten a terme la tasca només amb l'hemisferi dret".

Per a l'equip d'investigadors, el per quants les diferències no és fàcil d'indicar. L'estudi inclou una explicació evolutiva que apunta que dones i homes, durant l'evolució humana, van seguir diferents estratègies de caça i recol·lecció d'aliments que se sap van conduir a diferents maneres d'orientar-se. "És possible que aquest fet afecti també a la percepció de la bellesa. Al cap i a la fi, el poder simbòlic dels objectes decoratius és molt alt i està relacionat sense el menor dubta amb aspectes socials", afegeix Cela.

Una de les novetats de l'estudi és la comparació entre dones i homes pel que fa a la percepció d'imatges belles, així com l'ús de la tècnica de la magnetoencefalografia. Els autors l'havien utilitzat ja en experiments anteriors que els van permetre posar en evidència l'activació cerebral selectiva davant d'estímuls considerats com bells per part de les dones.

"Aquest descobriment ens va portar a plantejar-nos les possibles diferències que poguessin existir entre els dos sexes. Com aspecte a prendre molt en compte, aquest treball nostre d'ara afegeix l'enfocament evolutiu tant en el que fa a la capacitat d'apreciar la bellesa com respecte de les diferències que existeixen entre dones i homes en aquestes facultats".

UN JUDICI MOLT RÀPID

Els autors van examinar l'activitat cerebral en l'escorça de 10 homes i 10 dones als quals se'ls van mostrar pintures i escenes urbanes i els han demanat que les taxessin com "belles" i "no belles". Per a això, van estudiar els camps magnètics produïts per les corrents elèctriques de les neurones mitjançant la tècnica de la magnetoencelografia (MEG).

Els investigadors van descobrir que en els dos sexes l'activitat era més gran en el lòbul parietal i que arribava al seu màxim en el període de 300 a 900 mil·lisegons després que les imatges es mostressin als participants. Aquest lapse de temps suggereix que l'activitat està relacionada amb el judici que es realitza sobre la imatge en comptes de amb la seva percepció immediata.

Segons els autors, tenint en compte que el lòbul parietal ha evolucionat en gran mesura des que van divergir els llinatges d'humans i ximpanzés, la disparitat de gènere en l'apreciació de la bellesa probablement sigui posterior a aquesta separació.

Segons assenyala Cela, les aplicacions mèdiques hauran d'esperar que es portin a terme altres experiments d'aquest mateix tipus de tasques però en persones amb trastorns com l'esquizofrènia. En to desenfadat, Cela assenyala que "el rang temporal en el qual apareixen els judicis sobre si ens agrada o no una imatge (entre 500 i 900 mil·lisegons) hauria de consolar als mestres que porten als seus alumnes a un museu i es desesperen al comprovar el poc temps que dediquen els nens a cada quadre".

A la feina, equip d'investigadors de la qual ha coordinat Cela, han col·laborat científics de les universitats de les Illes Balears (UIB) i Califòrnia, el Centre de Magnetoencefalografia 'Dr. Pérez Pocatraça' de la Complutense de Madrid i l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos del CSIC i la UIB. Dels aspectes evolutius, psicològics, els protocols i registres MEG, la modelització d'assenyalis complexes i els processos de preferència estètica s'han encarregat Francisco Ayala, Enric Munar, Fernando Maestú, Miguel Capó, Claudio Mirasso i Gisèle Marty respectivament.