PALMA DE MALLORCA, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha publicat avui un informe elaborat per Eva Pons i Natxo Sorolla sobre la situació de la llengua catalana entre els anys 2005 i 2007, que recull, sobretot, la influència que les reformes dels estatuts han tingut en matèria lingüística i el "canvi de tendència important" produït a Balears amb l'arribada del Pacte al govern (2007), que va permetre "frenar" les iniciatives dirigides a "debilitar" la llengua a l'ensenyament.
L'estudi assevera, respecte a la situació del català a les illes, que el canvi "ha frenat" alhora algunes mesures destinades a "reduir la catalanització de la cadena pública de televisió IB3" i a "debilitar l'exigència lingüística als funcionaris". A més, recorda que la reforma estatutària es va tramitar sota la majoria del PP i no s'incorporen novetats "rellevants" en relació amb l'estatus de la llengua.
A més, l'estudi destaca la consignació de les varietats dialectals del català "com referents" a Balears, i alhora ha subratllat que el canvi de govern el 2007 va permetre "desterrar el discurs bilingüista i particularista del passat Govern del PP.
Pel que fa als aspectes negatius, l'informe lamenta que amb la reforma estatutària del 2006 el País Valencià consideri el valencià "llengua pròpia", i critica que el Partit Popular segueixi "dominant les institucions" i reivindicant la "individualitat" del valencià respecte al català.
A més, l'informe lamenta que la reforma de l'estatut d'Aragó no hi hagi inclòs l'oficialitat del català i de l'aragonès, així com la situació "estancada" del català en L'Alguer (Sardenya), i les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló, on segons l'IEC, el seu president "encapçala polèmiques per fer més perifèrica la llengua catalana".
L'informe també recull dades absoluts pel que fa a nombre de parlants, i indica que 11.011.168 persones als territoris de llengua catalana entenen el català, mentre que 9.118.882 declaren saber parlar-ho, el que confirma, segons l'IEC, la posició del català entre les llengües "mitjanes" d'Europa.
