SANTANDER, 14 de juliol (EUROPA PRESS)
Madrid i Balears són les autonomies amb majors taxes de penetració de banda ampla en tot el país, segons es desprèn del primer estudi sobre serveis de telecomunicacions amb dades desagregats per províncies i comunitats elaborat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT).
Aquest informe, que serà anual, va ser presentat avui en roda de premsa pel president de la CMT, Reinaldo Rodríguez, amb motiu de la seva participació en l'II Trobada sobre Telecomunicacions i governs locals: 'Els accessos de nova generació', dins dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).
Així, Madrid té 22,3 línies de banda ampla per cada 100 habitants; Balears, amb 21,6; seguida de Catalunya, amb 21,5; Canàries (19,4); Cantàbria (18,9), El País Basc (18,2) i Astúries (17,8), que són les regions que superen la taxa mitjana nacional, situada en 17,7 línies per cada cent habitants.
Per la seva banda, Extremadura i Galícia són les comunitats que presenten índexs més baixos de penetració, al no arribar a les 13 línies per cada cent habitants.
Les autonomies amb major creixement interanual en el nombre de línies es produeix a Castella-la Manxa, amb un 36,3% més de línies que el 2006, seguida d'Extremadura, amb un 30,6%; i la Rioja, amb un 30,5% més.
Pel que fa a les tecnologies d'accés als serveis de banda ampla, a Espanya la mitjana és de 14 línies XDSL/100 habitants, que és superada per Catalunya (19,9), Madrid (19,6) i Balears (16,8).
L'ús de cablemódem és una modalitat que s'utilitza més a Astúries, amb 7,8 línies per cada cent habitants; i Cantàbria i El País Basc, amb 7,7. Totes per sobre de la mitjana nacional, que va ser de 3,7.
En relació amb les quotes de mercat dels diferents operadors de banda ampla, els de cable a Astúries, el País Basc, Cantàbria, Galícia i València són els que registren majors percentatges d'abonats.
El president de la CMT va confiar que l'informe serà una "bona eina" que facilitarà a les administracions regionals l'anàlisi de dades i el coneixement del sector.
Rodríguez va indicar que en ell es detecta una "alta" proporció de connexions de banda ampla "molt potent" pel que fa a operadors de cable a Cantàbria, Astúries, el País Basc, i que tant en la cornisa com a Castella i Lleó, es produeix un nivell de competència major davant de l'existència de xarxes diferents.
En el cas de Cantàbria, va destacar que supera la mitjana nacional en la majoria dels indicadors, pel que es tracta d'una comunitat "ben dotada".
EQUILIBRI TERRITORIAL
El president de Lacalret --organisme que integra a 800 municipis catalanes i que treballa en l'impuls de les tecnologies de la informació-- , Pere Navarro, es va referir al problema de la generalització en tot el territori d'aquest tipus d'infraestructures, que va considerar un factor de "competitivitat" i que va equiparar a altres elements, com el bon estat dels polígons industrials.
Navarro va assenyalar que es tracta d'un problema que no només es produeix entre zones rurals i urbanes o entre unes comunitats i altres, sinó que en territoris densament poblats també es produeixen zones d'ombra en alguns barris de zones metropolitanes.
El responsable de Lacalret va defensar aquest element com un factor de competitivitat "econòmic i social", ja que es pot adaptar a altres funcions, com la salut o les tramitacions administratives.
Per tant, va lamentar que les infraestructures de telecomunicacions no estiguin "presents" en les prioritats de les administracions, després de ser alguna cosa que "ja avui és imprescindible", i va advocar per un "impuls" a aquestes xarxes que les portin a totes les parts del territori.
Per la seva banda, el president de la CMT, Reinaldo Rodríguez, va destacar que els nous accessos, fonamentalment la fibra òptica i les xarxes mòbils d'alta capacitat, "van a requerir la col·laboració estreta de les administracions i els operadors".
