El marit de Betancourt afirma que el suport internacional i el d'Espanya són "clau" per al seu alliberament

Actualizado: lunes, 11 febrero 2008 15:06

Lecompte critica que Álvaro Uribe aposti pels rescats per via militar, fet que suposa "condemnar a mort als segrestats"

PALMA DE MALLORCA, 11 de febrer (EUROPA PRESS)

El marit de l'ex-candidata presidencial colombiana Ingrid Betancourt, Juan Carlos Lecompte, ha afirmat avui a Palma que el suport internacional, en especial d'Espanya, França i Suïssa, de la mateixa manera que el del president de Veneçuela, Hugo Chávez, són "clau" per a l'alliberament de la seva dona, segrestada fa gairebé sis anys per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

En roda de premsa amb motiu de la conferència que impartirà demà a l'hotel Gran Meliá Victòria, Lecompte ha afirmat que la situació des que la seva dona fos retinguda el 23 de febrer de 2002 es troba "en el seu millor moment", després que fa poc fossin alliberats altres dos ostatges i estigui prevista la posada en llibertat d'altres tres, també segrestats per la guerrilla.

"Per fi la situació s'està movent, gràcies a la internacionalització del problema i que mai abans els segrestadors havien alliberat a ningú unilateralment", manifestà Lecompte, per a qui la intervenció de Chávez, "única persona a la qual les FARC escolten i respecten", és "fonamental". Alhora, expressà la seva confiança a que França segueixi mostrant el seu suport i "tot vagi millor" sota la presidència de Nicolas Sarkozy.

Tot i això, llançà una dura crítica a l'actitud "malintencionada" del president de Colòmbia, Álvaro Uribe, l'aposta del qual, segons Lecompte, passa pels rescats per via militar, "i això és condemnar a mort als segrestats". Segons recordà, onze diputats foren assassinats per la guerrilla el juny del 2007 a l'intentar ser rescatats, pel que considerà aquest tipus d'intent d'alliberament com "la pitjor espasa que poden rebre al coll".

També es mostrà partidari de reconèixer a les FARC com a grup bel·ligerant, "el que facilitaria les coses", i alhora agraí la confiança mostrada per la senadora colombiana Piedad Córdoba, qui fou segrestada en 1998 pels paramilitars i Betancourt medià amb el cap d'aquests, Carlos Castaño, a qui traslladà en una trobada clandestina que era un error tenir-la segrestada. Fou alliberada als pocs dies "gràcies a la gestió de la meva dona", manifestà.

D'aquesta manera, criticà que el govern colombià "barregi peres amb pomes", en afirmar que el 70 % dels rescats practicats han estat "un èxit", ja que d'una banda estan els segrestats en zones urbanes, on la policia té gran experiència a l'hora d'actuar, i per una altra els segrestats polítics a la selva, de 600.000 quilòmetres quadrats d'extensió, on el factor sorpresa per a qualsevol rescat "és nul".

NOUS ALLIBERAMENTS.

En relació amb els alliberaments previstos per als pròxims dies, Lecompte assenyalà que entre ells es troba un ex-senador, Luis Eladio Pérez, que passà part del seu captiveri al costat de Betancourt. Per aquesta raó, deixarà passar un mes des de la seva posada en llibertat perquè pugui estar amb la família i després es reunirà amb ell per parlar sobre el segrest i les situacions viscudes.

El marit de l'ex-candidata apuntà que a Colòmbia hi ha com a mínim 3.000 persones segrestades, de les quals 800 estan retingudes per les FARC, 500 per paramilitars, 400 per l'exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i unes 1.400 pels delinqüents comuns, pel rescat de les quals demanen diners o són venuts a la guerrilla. En concret, entre els de les FARC, 54 són segrestats polítics, soldats i policies pels quals demanen que siguin intercanviats per guerrillers empresonats. Alguns d'ells porten més de deu anys retinguts.