El matrimoni Hore nega haver defraudat a Hisenda i assenyala que tributa al Regne Unit per les seves rendes mundials

Actualizado: miércoles, 9 junio 2010 21:27


PALMA DE MALLORCA, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -

El matrimoni conformat per John Hore i Martha Monica Hore va negar avui haver defraudat "cap quantitat" a la Hisenda Pública Espanyola, ja que la dona ostenta, des de l'any 1996, la condició de resident fiscal britànica, tal com "ha certificat en reiterades ocasions la Hisenda Pública britànica", pel que és al Regne Unit on tributa per les seves rendes mundials.

Mitjançant un escrit enviat a través del seu advocat, Andrés Jiménez de Parga, el matrimoni va respondre així a la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que consta a l'escrit de qualificació provisional emès avui, en què sol·licita 42 anys i mig de presó contra John Hore i 37 anys i mig per a la seva dona, matrimoni que, segons el fiscal Juan Carrau, entre 2002 i 2006 va comprar finques en Son Bunyola (Banyalbufar) i altres béns i propietats eludint el pagament d'impostos.

Alhora, l'acusació pública demana 42 anys i mig de presó contra l'advocat Alejandro Feliu per la seva participació en aquesta presumpta trama de frau fiscal per la qual se'ls atribueix quinze delictes.

Així, en el citat escrit, el matrimoni recorda que el seu lletrat ha presentat davant de l'Audiència Provincial de Palma sengles recursos d'apel·lació en els quals se sol·licita el sobreseïment i arxiu del cas i que estan pendents de ser resolts per la Secció Primera de l'Audiència.

Concretament, detalla que en un d'aquests recursos s'ha presentat un dictamen elaborat pel professor Ramón Falcón, catedràtic de Dret Tributari de la Universitat Complutense, en què no només es conclou que Martha tributava en la hisenda britànica, sinó que també es rebat l'afirmació del fiscal que la senyora Hore hauria d'haver tributat a Espanya, fins i tot no sent resident, per l'impost de donacions.

"Mai han existit donacions i a l'hipotètic cas que es pogués entendre que van existir donacions entre els cònjuges, aquestes sempre s'haurien produït a l'estranger, ja que el presumptament donat ha estat sempre diners provinents de les rendes obtingudes pel senyor Hore i mai béns immobles situats a Espanya", va recalcar el matrimoni.

A més, ha afegit que, en tot cas, a l'estar casats els senyors Hore en règim de beneficiaris (trust britànic), "mai es podria entendre que puguin existir donacions entre cònjuges".

Per tant, el matrimoni recalca que acreditada la residència fiscal de la senyora Hore al Regne Unit, "desapareixia qualsevol delicte relacionat amb l'impost de la renda de les persones físiques (IRFF) que, segons el fiscal, serien quatre (pels anys 2002, 2003, 2005 i 2006).

A més, indica que el mateix succeeix tant amb l'impost sobre el patrimoni que, segons el fiscal, són cinc delictes, comesos entre 2002 i 2006, com amb l'impost de Donacions que, segons Carrau, són quatre, comesos entre 2003 i 2006.

En relació amb l'impost de Transmissions Patrimonials, el matrimoni ha remarcat que el delicte referit a l'adquisició en 1999 de la finca Sa Marina estaria prescrit, mentre que el referit a la compra en 2002 de Son Bunyola "no es va meritar, doncs el llavors vigent article 108 de la Llei del Mercat de Valors permetia aquest tipus de compres indirectes". Després, ha recordat que aquest article ha estat modificat a l'any 2006 per cobrir també aquest tipus de compres a través de societats.

Finalment, els senyors Hore manifesten que eren "totalment aliens i desconeixien" les pràctiques que pogués haver portat a terme el Bufet Feliu i, per aquesta raó, recorden que quan van tenir coneixement exacte de la forma d'actuar de determinats membres d'aquest bufet, van procedir a interposar a començament del 2009 una querella criminal contra Alejandro Feliu per "deslleialtat professional i apropiació indeguda".

Les esmentades penes de presó sol·licitades per la fiscalia es van conèixer després que el magistrat del Jutjat d'Instrucció número 7 hi hagi obert judici oral contra els tres acusats en el marc d'una altra peça separada del cas Llampec.

200 MILIONS DE FIANÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL

A més de la petició de presó, Carrau reclama que els acusats facin front a una fiança de responsabilitat civil que garanteixi el pagament de les quotes emeses, calculat en més de 30 milions d'euros, així com de les multes proporcionals -més de 120 milions- més un terç fixat per Llei, en aquest cas de 50 milions. Així, la caució queda establerta en un total de 200 milions d'euros per a cada un dels imputats.

Tal com postula l'acusació pública, els tres acusats es van concertar per defraudar a la Hisenda Pública de manera que els béns i riquesa que a Espanya Martha Hore anava a adquirir com propietària eludissin el correcte pagament dels gravàmens, per a la qual cosa el seu marit va contactar amb Feliu (del bufet Feliu), qui va proporcionar les mesures necessàries per ocultar la quantia de la riquesa, la titularitat i el seu origen evitant la correcta tributació entre 2002 i 2007.

D'aquesta manera és com, segons la Fiscalia, es va poder eludir el pagament de 15 quotes tributàries delictives per un valor superior als 32 milions d'euros. Per a això, la intervenció de l'advocat es va plasmar en la proporció de societats en paradisos fiscals, diversos números d'identificació fiscal per a una mateixa persona i comptes corrents 'pont' que evitessin identificar correctament al titular dels fons. Tot això "per portar a efecte la conducta deliberada d'ocultació a les autoritats tributàries de l'origen, quantia i titularitat de la riquesa de Martha Hore".