PALMA DE MALLORCA, 13 May. (EUROPA PRESS) -
El Cercle Balear (CB) ha convocat una manifestació per al pròxim 30 de maig a Palma per protestar contra la "vulneració" dels drets i llibertats lingüístics i reivindicar la lliure elecció de l'idioma en l'educació, que fins ara ha estat recolzada per un total de 183 ciutadans.
El president del Cercle, Jorge Campos, ha confiat que sigui una concentració "multitudinària" a la qual se sumin "els partits constitucionalistes i tots els ciutadans que creen en la llibertat i la tolerància".
Així ho va anunciar en roda de premsa el passat 6 de maig el màxim responsable de l'entitat, acompanyat per altres membres de la seva direcció, en què ha explicat que la manifestació discorrerà a partir de les 12.00 hores des del Passeig des Born fins a la Plaça Major, sota el lema 'Les nostres llengües ens uneixen, volem llibertat d'elecció'. Campos va fer així una crida a les persones de tots els àmbits socials, culturals i polítics per participar a una protesta que, va puntualitzar, "no serà d'esquerres ni de dretes".
Tal com ha denunciat Campos, l'actual situació que travessen les illes en matèria lingüística és "insostenible", fent referència a l'"allau" de queixes formulades en el sector educatiu així com de centenars de funcionaris públics i opositors "exclosos" per no tenir els certificats de català. En aquest sentit, ha indicat que el 72% dels qui es van presentar a les oposicions a l'últim any no han estat acceptats per aquest motiu.
A això se suma, ha prosseguit el president de Cercle Balear, la recent aprovació de la Llei de Normalització Lingüística i l'"incompliment sistemàtic en el foment del mallorquí, menorquí i eivissenc", a més d'al·ludir al cas del nen d'11 anys d'Eivissa, Olav Boned, a qui "se li prohibeix examinar-se en castellà, el que ha suposat un punt d'inflexió i ha originat la presentació d'innombrables queixes".
"CATALANITZAR A LA POBLACIÓ INFANTIL"
"Sembla que el prioritari és catalanitzar a la població infantil en lloc d'educar-la", ha manifestat Campos, qui va recalcar la necessitat de transmetre a la classe política que incloguin als seus programes electorals reivindicacions a favor de la llibertat lingüística, amb la supressió de la normativa lingüística que "vulneri els drets individuals", l'establiment del català com un mèrit i "no com un requisit excloent" i la despolitització de la cultura a Balears.
