PALMA DE MALLORCA, 27 Nov. (EUROPA PRESS) -
Més de 50 regidors de nombrosos municipis de Balears integraran la Plataforma pel Dret a Decidir que, impulsada pel PSM, es constituirà el pròxim 12 de desembre a les illes amb l'objectiu d'articular un ampli moviment de regidors i alcaldes a favor del dret a decidir lliurement i instar al Govern que elabori un Projecte de Llei que reguli les consultes populars en la Comunitat Autònoma, entre les quals s'inclouen les relacionades amb el dret a l'autodeterminació.
Així ho ha explicat avui, en declaracions a Europa Press, el regidor del PSM a Inca, Andreu Caballero, qui ha assenyalat que la pretensió és aglutinar en el marc d'aquest projecte al major nombre de forces polítiques possible, incloses PP i PSIB, malgrat admetre que "evidentment serà difícil" que aquests partits donin un suport majoritari a la iniciativa.
Tot i això, sí ha subratllat que un mínim de 50 regidors del PSM han mostrat un suport "absolut", segons ha apuntat el regidor, qui ha assegurat sentir-se "absolutament convençut" que la Plataforma tindrà un "ampli" suport d'altres formacions, com és el cas d'Esquerra. Al mateix temps, ha assegurat que des de la nova entitat "estarem encantats" que el Govern "ens rebi per explicar-li els nostres objectius".
Tal com consta en el manifest constitutiu de la la plataforma, al qual va tenir accés Europa Press, s'obrirà un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes municipals dels diferents territoris dels Països Catalans; abonarà les iniciatives que constitueixin "un avanç a l'exercici del dret a decidir", i ajudarà que internacionalment es conegui la reivindicació dels pobles de les Balears del dret a decidir.
En aquesta mateixa línia, l'entitat emplaçarà al Parlament, el Govern, els Consells Insulars i els Ajuntaments que portin a terme les iniciatives necessàries per reconèixer institucionalment el dret dels ciutadans a decidir lliurement el seu futur, mentre que reivindicarà un finançament "justa i equilibrada" per a totes les Administracions públiques de les illes, ja que sense aquesta "serà impossible" procurar que l'exercici d'autogovern "sigui efectiu".
El document indica que "els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com nacionalitat històrica integrant de la cultura catalana i europea, són titulars del dret a l'autodeterminació", i alhora denuncia, d'altra banda, "l'inacceptable i endèmic dèficit de la nostra balança fiscal amb l'Estat, conscients que el principi d'autonomia financera és requisit indispensable per poder exercir efectivament l'autogovern".
És per tot això i davant de la conjuntura històrica i social actual, "tres dècades després del restabliment de les llibertats democràtiques, ha arribat l'hora d'avançar amb fermesa cap al lliure exercici del dret a decidir".
"CENYIR-NOS A LA CONSTITUCIÓ I A L'ESTAT"
Per la seva banda, la portaveu del Govern, Joana Barceló, ha afirmat avui que l'Executiu balear no és partidari de la realització d'aquestes consultes populars ja que "no tenen una efectivitat ni una translació immediata", i perquè "devem cenyir-nos a l'Estat i a la Constitució".
Precisament, l'Estatut d'Autonomia de Balears estableix en el seu article 11 que qualsevol actuació relacionada amb les consultes populars a les illes es desenvoluparà "d'acord amb el que disposi la llei a la qual es refereix l'article 92.3 de la Constitució i altres lleis de l'Estat en els termes previstos a l'article 149.1.32 de la Constitució".
