PALMA DE MALLORCA, 9 Jun. (EUROPA PRESS) -
Els sindicats CCOO, CSIF, Sindicat Lliure i CGT han convocat demà una vaga de 24 hores en el servei de Correos per protestar contra l'Avantprojecte de Llei del Servei Postal Universal, aprovat el passat 14 de maig pel consell De ministres, a l'entendre que constitueix "el preàmbul d'una privatització" d'aquesta corporació.
Segons ha assegurat avui la secretària provincial de CCOO a Balears, Montse Pascual, els sindicats consideren aquest avantprojecte "la llei del punt final", ja que és "privatitzador" i deixa "desemparats" als treballadors del servei postal públic, que a les illes ascendeixen a alguna cosa més de 1.000 (700 treballadors laborals i 400 funcionaris).
Davant d'aquesta conjuntura, els representants de les centrals han demanat que Correos "segueixi sent operador públic" i que es mantinguin els llocs de treball, pel que han convocat un atur per demà "que afectarà a tots els torns" i en què l'empresa no ha fixat cap tipus de servei mínim.
En aquest sentit, Pascual ha explicat que les mobilitzacions dels sindicats contra aquesta mesura del Govern espanyol van començar el passat 16 de maig, després de l'aprovació d'una baixada del 43% en els pressupostos de Correos respecte a l'any passat, que va implicar una reducció de llocs de treball i el tancament d'algunes oficines.
Alhora, aquesta llei proposta per l'executiu permet la creació d'empreses postals privades a partir de l'1 de gener de 2011, moment a partir del qual començarien a competir amb Correos, que compte actualment amb 60.000 treballadors a tot Espanya.
Davant d'aquesta possibilitat, la secretària provincial de CCOO ha recordat que el sindicat ha demanat llavors que aquesta competència es regulés i "que fora legal".
Segons la secretària provincial del CSIF a les illes, Manuela Zapatero, el Govern ja ha plantejat "un conat de privatització" de Correus i de la Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols (Renfe) un dia abans d'aprovar la retallada del 5% de mitjana en el salari dels treballadors públics i la congelació de les pensions retributives, el que confirma, segons la seva opinió, que l'executiu "ha passat de protegir Correos i ha optat per la liberalització, sent la privatització el pas següent".
Davant dels resultats d'un estudi per a un pla estratègic que la direcció de Correos va encarregar a una empresa d'assessoria jurídica i tributària, que concloïen que en l'empresa sobraven uns 18.000 llocs de treball, el secretari provincial del Sindicat Lliure, José Mauro Ulloa, ha assegurat que els armaris de la corporació "són plens de certificats sense repartir" i que havia treballadors "que supleixen a tres companys", el que demostra, ha dit, que no sobren treballadors.
D'altra banda, Ulloa ha remarcat que Correos és l'empresa "més valorada de l'administració per part dels ciutadans", i ha afegit que amb una privatització derivaria en una pèrdua de qualitat del servei.
"No conec res que s'hi hagi privatitzat i que segueixi oferint un servei igual", ha afirmat el portaveu del Sindicat Lliure, que ha explicat que "el que pot passar" és que Correos "es desballestament", que es perdin llocs de treball i que el servei es de "bastant malament", tot i que l 'empresa hagi registrat "12 anys de beneficis".
Tot i això, segons Ulloa, la "prova evident" que aquesta empresa pública se'n va a privatitzar és l'eliminació per part del Govern de la clàusula que impedeix als funcionaris traslladar-se a altres ministeris.
Per la seva banda, el seu homòleg de la CGT, Luís Camarero, va anunciar que "el que està en joc és el servei públic" i que amb aquestes mesures de l'executiu "s'acaba Correus", que actualment "té data de caducitat".
En aquest sentit, ha assegurat que a l'Avantprojecte "desapareix el concepte de servei públic" i va augurar que "la pròxima batalla" tindrà lloc en la Seguretat Social o en l'ensenyament públic.
