Anualment, s'acumulen a Balears entre 1.700 i 1.800 ordres de protecció a dones, de les quals el 30% tenien menys de 30 anys
PALMA DE MALLORCA, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -
Nou homes porten actualment per ordre judicial la polsera antimaltractament a Balears per evitar que s'acostin a les seves víctimes a una distància mínima, que se sol situar en els 500 metres, segons ha informat a Europa Press la presidenta de l'Institut Balear de la Dóna, Lila Thomàs, qui va revelar que des de la posada en marxa d'aquest dispositiu el 2006, ho han utilitzat entre 12 i 15 homes acusats de maltractaments.
Així, ha recordat que aquestes polseres tenen un GPS que està connectat amb un dispositiu que porta la víctima, mitjançant el qual aquesta és alertada amb una alarma en el cas que el seu maltractador incompleixi la distància mínima fixada per un jutge. Immediatament, l'empresa encarregada d'aquestes polseres rep un senyal i avisa a la policia, amb la finalitat que acudeixi a protegir a la víctima i investigui per quin l'agressor s'ha acostat a ella més d'allò a causa de.
Aquesta mesura, que actualment permet la protecció d'al voltant de 190 dones víctimes de maltractaments a tot Espanya, serveix perquè l'agressor eludeixi la presó en el cas que un jutge no ho consideri un gran perill per a la integritat física de la seva parella, si bé en el cas que es tregui la polsera o incompleixi la distància mínima fixada per ordre judicial, pot ingressar a la presó.
En principi, la Conselleria d'Afers Socials va signar el 2006 un contracte de lloguer, pel qual tenia a la seva disposició un total de 50 polseres antimaltractament, si bé en els anys següents, va reduir aquesta xifra a 25 davant de l'escassetat de sentències judicials que obliguessin als agressors a portar aquest dispositiu.
Després, es va implicar el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri d'Igualtat, de manera que el Govern espanyol va adquirir un total de 3.000 polseres que estan a disposició de totes les Comunitats Autònomes, en el cas que es fixin ordres judicials que obliguin als acusats per maltractaments a portar aquest dispositiu.
Així, Thomàs ha confiat que amb la implicació del CGPJ i del Ministeri dirigit per Bibiana Aído, els jutges es conscienciïn de l'existència de la polsera antimaltractament i dictin més ordres judicials en les que s'obligui a portar-la a aquells homes per als qui ja s'ha decretat una ordre d'allunyament de les seves parelles.
A PROP DE 1.800 ORDRES D'ALLUNYAMENT
La presidenta de l'Institut Balear de la Dóna va especificar que, en general i, segons dades del Tribunal Superior de Justícia de les Balears dels últims anys, hi ha acumulades anualment entre 1.700 i 1.800 ordres d'allunyament a les illes, tal com reflecteixen les últimes dades, referits a juny del 2009, si bé ha indicat que aquestes xifres poden variar, ja que s'està a l'espera que el TSJB publiqui a final d'aquest mes la memòria de l'any passat.
Concretament, va detallar que tres de cada deu ordres de protecció dictades pels jutges a l'arxipèlag són per a dones menors de 30 anys i ha manifestat que ja s'han donat casos que afecten adolescents, per a [cuyos] nuvis s'ha hagut de dictar una ordre d'allunyament, després de produir-se maltractaments.
Thomàs ha destacat que a Espanya, s'han aprovat dos grans lleis per lluitar contra la violència de gènere, referint-se així a la Llei de Protecció de les dones víctimes dels tractes del 2004, i a la Llei d'Igualtat del 2007, si bé ha remarcat que el problema de la violència "no és que hi hagi una bona normativa o recursos, sinó que és un problema de mentalitat de domini dels homes sobre les dones al creure's superiors que elles".
"Això és fruit d'una educació ancestral del patriarcat", ha lamentat, i alhora ha criticat que, a diferència del que passa a Espanya, hi ha països que no elaboren estadístiques de dones mortes per maltractaments o que han estat maltractades per les seves parelles.
D'altra banda, ha recordat que un dels objectius de la presidència Espanyola de la UE és aconseguir aprovar una ordre de protecció europea, de manera que sigui aplicable en tots els països, en el cas que una víctima i el seu agressor a qui se li hi hagi dictat una ordre d'allunyament es traslladin a qualsevol d'ells.
Finalment, la presidenta de l'Institut Balear de la Dóna va negar rotundament que la violència de gènere a Espanya s'hi hagi incrementat a conseqüència de la immigració, ja que aquest problema "no és d'origen, ni de classe social, ni de nivell acadèmic, sinó que desgraciadament, es dóna en tots els àmbits".
Per aquesta raó, ha remarcat que cal incidir tant en l'educació dels nens, com en la dels adolescents i els propis adults, amb l'objectiu de "canviar de mentalitat i modificar les nostres actituds i relacions personals" perquè es produeixi una verdadera igualtat entre homes i dones, els qui, segons ha recordat, tenen els mateixos drets, tal com estableix la Declaració dels drets humans, aprovada en 1948.
Thomàs va fer aquestes declaracions el mateix dia en el qual la titular del jutjat d'instrucció número 5 de Manacor, Carmen Ordóñez, va dictar presó incondicional per assassinat per a José Juan P., de 53 anys, qui dijous passat va matar a Palma per asfíxia a la seva dona, Joana Maria Rebassa, a qui va retallar els pits i va degollar.
