L'imputat nega haver detectat presumptes irregularitats que poguessin haver-se comès en l'execució del desdoblament
PALMA DE MALLORCA, 23 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident i ex responsable d'Obres Públiques i Carreteres al Consell de Mallorca, Antoni Pascual (UM), ha afirmat aquest divendres davant de la jutgessa que instrueix el cas Peatge que durant el procés de desdoblament de la carretera Palma-Manacor (antiga C-715), fet la passada legislatura, s'ha produït un desfasament de 18 milions d'euros -respecte dels 23 que postulen els investigadors-, tot i que ha negat un desviament de fons des de la Institució a fins particulars i ha responsabilitzat del sobrecost a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) encarregada del projecte.
Durant la seva compareixença davant de la titular del Jutjat d'Instrucció número 5, Ana San José, el fiscal anticorrupció Miguel Ángel Subirán i diversos dels lletrats personats en la causa, l'imputat ha negat en qualsevol cas haver detectat que, mentre ostentava aquests càrrecs durant la passada legislatura, s'haguessin comès possibles irregularitats durant la reforma i modernització de la carretera, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
En la seva declaració, que s'ha prolongat per espai d'aproximadament tres hores, l'encausat, assistit pel lletrat Eduardo Valdivia, ha explicat amb detall com s'ha produït el procés d'adjudicació i execució dels treballs, defensant a cada moment la seva legalitat, després de ser inquirit sobre el suposat desviament de cabals públics a obres privades que han estat facturades com si es tractés de tasques de la carretera, qüestió en la qual se centren les investigacions.
En concret, el nom de Pascual apareix reflectit al costat del d'altres 15 persones en la querella que va interposar el Ministeri Públic el març de l'any passat arran del suposat desfasament produït sobre la quantitat pressupostada per al projecte, que va anar a càrrec de la UTE Desdoblament C-715. Els delictes que consten en la denúncia són els de malversació de cabals públics, prevaricació, suborn i falsedat en document mercantil.
Durant la compareixença, l'ex vicepresident ha explicat que l'adjudicació dels treballs de reforma i manteniment va recaure en mans de l'empresa Pamasa, que devia efectuar-los per un pressupost de 140 milions d'euros -a pagar en trenta anys al costat d'un cànon per l'anomenat 'peatge en ombra'-. Després, Pamasa va contractar les obres a la UTE que es va encarregar del projecte i que estava formada per Melcior Mascaró, Electro Hidràulica, Obres i Paviments MAN, Aglomsa, Itinere Infraestructures, MAB i Sacyr.
Ha estat una vegada finalitzades les obres quan, ha explicat, es va portar a terme la seva liquidació mitjançant un estat de mesuraments i aquest va llançar un desfasament d'uns 18 milions respecte al pressupost inicial, fruit dels modificats que la UTE va portar a terme per imprevistos que han estat sorgint en els treballs. A més, ha atribuït aquest sobrecost a l'adjudicació del manteniment, també a Pamasa, de trams que no eren previstos en el projecte inicial.
Tot i això, ha asseverat que per compensar aquest desfasament, després d'efectuar-se la liquidació el Consell va acordar amb [Pamasa] que el cost del projecte ho abonaria la institució supramunicipal amb caràcter anual a la concessionària durant 33 anys, en lloc dels 30 inicialment establerts.
PISTA DE FUTBITO A CASA DEL ZELADOR I ALTRES FAVORS
Ja en relació amb els presumptes favors que les empreses encarregades de l'execució haurien realitzat als responsables del Consell, Pascual va negar haver sospitat res acosta que part dels diners per a les obres es destinés a la instal·lació d'un camp de futbito i de dues torres de focus a la casa del zelador de la via, Gabriel Mestre -també imputat i defensat per Josep de Luis-. Sí ha recordat haver assistit a una menjada a casa de Mestre, a la qual van acudir responsables de les obres, tot i que ha manifestat no recordar el tipus de menjar oferta en el convit quan ha estat inquirit sobre això.
En aquesta mateixa línia, ha assegurat desconèixer que obrers que treballaven a la carretera (actual MA-15) haguessin descarregat camions de terra, procedent de les obres, a la finca de l'exdirector insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, encausat en aquesta operació i assistit per Josep Zaforteza. Es dóna la circumstància que Aguiar ha estat màxim executiu de Melcior Mascaró, una de les empreses que integraven la UTE.
16 QUERELLATS
Cal recordar que l'operació es va saldar el març del 2009 amb la detenció de 18 persones, els qui van quedar en llibertat amb càrrecs excepte els funcionaris de la Institució insular Francisco Orejudo i Gabriel Mestre, que van eludir ingressar a la presó després de dipositar fiances de 125.000 i 75.000 euros, respectivament. A partir d'aquest moment la Fiscalia ha estat estudiant tota la documentació intervinguda per determinar les presumptes implicacions dels detinguts en el cas.
En concret, en la querella de la Fiscalia figuren com a imputats, a més de Pascual, Orellut, Mestre i Aguiar, l'administrador de la UTE; els caps d'obra Javier Navarro i Jerónimo Gutiérrez; l'administrador d'una promotora de Manacor; el d'Electro Hidràulica; el de la constructora de Montuïri Germans Cloquell; els de Pous Sa Pobla, Miquel Pasqual, Sebastià Payeras i Antoni Reus; el d'una fusteria, Damià Nicolau; el d'una empresa de marès, Antoni Riera, i l'administrador de l'empresa Sacyr.
