En la votació s'ha produït un empat de 26 vots a favor (PP i AIPF) i 26 en contra (PSIB, UM, Bloc i Eivissa pel Canvi)
PALMA DE MALLORCA, 12 May. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha rebutjat avui una Proposició No de Llei del PP en què demanava que el coneixement del català sigui considerat com un mèrit i no com un requisit en tots els procediments selectius de personal en el Servei Públic de Salut, després de tres votacions en les quals s'ha produït un empat de 26 vots a favor (PP i AIPF) i 26 en contra (PSIB, UM, Bloc i Eivissa pel Canvi).
Així, l'article 90 del Reglament del Parlament estableix que si es produeix un empat en la votació, es realitzarà una segona i si l'empat persisteix, se suspendrà la votació durant el termini que la presidència consideri necessari. Transcorregut aquest temps, es repetirà la votació i si novament es produeix l'empat, s'entendrà rebutjada la Proposició No de Llei, tal com ha passat en aquest cas.
Concretament, la iniciativa, que ha estat defensada pel parlamentari popular Francesc Fiol, instava al Govern que aprovés un Decret Llei o un Projecte de Llei per la via d'urgència, que mitjançant el desenvolupament de la Llei 55/2003, de 16 de desembre de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, prevegi que els coneixements del català sigui considerat com un mèrit en tots els procediments selectius de personal sanitari públic de les Balears, atenent a les particularitats pròpies del sector sanitari de les illes.
Així, Fiol es va oposar que el català sigui considerat un requisit per optar a una plaça en el sistema públic de salut, tal com estableix el Decret aprovat per la Conselleria de Salut i Consum, ja que, segons la seva opinió, la prioritat no és que els metges parlin i entenguin el català, sinó que el que s'espera d'ells és que "curin a les persones i donin uns estàndards de qualitat als pacients".
En aquesta línia, ha manifestat que davant de la falta de metges que hi ha a Balears, el català només ha de ser considerat un mèrit "i no una obligació" i, després, "si el temps ho permet, es pot anar convertint en un requisit". "El català no pot ser presentat mai com una imposició a una societat plural i europea", va tancar Fiol, qui ha apuntat que és "evident que les persones que treballen a Balears han de conèixer la nostra llengua i involucrar-se en la nostra societat, però ha de ser a través d'un procés que ha d'anar evolucionant en el temps".
La proposta del PP ha estat durament criticada per les formacions que donen suport al Govern, que van arribar a acusar a aquest partit d'anar en contra de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears i de la Llei de Normalització Lingüística. El dirigent del Bloc Eduard Riudavets va anar més enllà perquè considera que la formació presidida per Rosa Estarás és un "perill per a la convivència pacífica de la nostra societat".
El parlamentari del PSIB Ernest Ribalaiga ha criticat que els populars pretenen crear un "enfrontament" entorn al català quan, segons la seva opinió, "no hi ha cap motiu per a això", ja que el Govern ha practicat una política de normalització lingüística "sensata i conciliadora". A més, ha afegit que és "fals" el sil·logisme que fa el PP en el sentit que "si s'exigeix català als professionals sanitaris baixarà la qualitat de l'atenció i no tindrem bons professionals".
Per la seva banda, el parlamentari del Grup Mixt Josep Melià (UM) ha acusat al PP de pretendre "dinamitar totes les normatives aprovades en relació amb la llengua", ja que, segons la seva opinió, mitjançant la seva iniciativa, aquesta formació vol "derogar la Llei de Normalització Lingüística". Alhora, va estimar que el PP "ha canviat totalment la seva posició entorn a la llengua" els últims anys i, per aquesta raó, el va acusar de "tergiversar al parlar d'imposició del català".
