Ple.- El Parlament aprova modificar la Llei de Capitalitat que torna les competències d'urbanisme al Consell

Actualizado: martes, 27 mayo 2008 19:12

PALMA DE MALLORCA, 27 de maig (EUROPA PRESS)

El ple del Parlament va aprovar avui la modificació de la Llei de Capitalitat de Palma, després d'un intens debat al voltant a la Proposició de Llei que el Consell de Mallorca va treure endavant el passat 5 de novembre i per la qual es reformarà la normativa amb l'objectiu que li siguin tornades a la Institució Insular les competències de control urbanístic sobre la capital, de la mateixa manera que ho exerceix sobre la resta de municipis de l'illa.

D'aquesta manera, quedarà derogat en concret el contingut íntegre del capítol III, dedicat a les competències en urbanisme, que apareixen desenvolupades a través de catorze articles -del 71 al 84-, del títol VII i de l'article 86 de la normativa, aprovada el desembre del 2006 pel Consell quan estava governat per PP i UM mentre que a l'Ajuntament legislaven els populars..

Mentrestant, els grups parlamentaris van aprovar per assentiment l'esmena 2415, presentada pel PP, per la qual es modifica l'article 94 de la Llei de Capitalitat (23/2006, de 20 de desembre), punt que permetrà a l'Ajuntament de Palma poder instal·lar xarxes pròpies de telecomunicacions diferents de les d'altres operadors.

Altres de les modificacions que es portaran a terme seran la substitució del nom de Palma de Mallorca pel de Palma i alhora també queda derogat l'apartat relatiu a mesures tributàries i econòmic-administratives, totes elles amb 29 vots a favor i 27 en contra.

Durant el torn d'intervencions, el diputat del PP José María Rodríguez va lamentar que amb l'aprovació de la modificació Palma "quedarà sense competències", entre elles les que li va atorgar la Llei i les que ja tenia amb anterioritat a la posada en marxa de la normativa. Al mateix temps, va criticar que la reforma de la Llei es produirà "des del més rebutjable sectarisme polític".

Rodríguez es va pronunciar en la mateixa línia com ho va fer el seu partit a la sessió plenària en què va ser aprovada la Proposició de Llei, en què els populars van al·legar que la norma no atorga a l'Ajuntament cap capacitat de decisió en matèria d'ordenació del territori, ja que aquesta pertany al Govern, i va reiterar la idea que el consistori ja és "major d'edat" per gestionar el seu urbanisme sense supervisió.

Pel que fa al nom de la ciutat, va advocar per la nomenclatura de Palma de Mallorca malgrat estar recollida la de Palma en l'Estatut d'Autonomia balear. "Quan interessa, sembla que l'Estatut està per sobre de tot", va etzibar el diputat popular, fent una repassada a la denominació que ha rebut la capital balear des del segle X, tot i que ha afirmat que per al PP "no és intranscendent posar èmfasi en el nom de la ciutat".

DESENVOLUPAMENT "HARMÒNIC" DE PALMA

Des de les files socialistes, Rosa Maria Alberdi va respondre al PP que la configuració de Palma necessita d'una "visió suprema" per aconseguir "un desenvolupament harmònic", perquè va augurar que la modificació de la Llei permetrà que aquesta sigui "eficaç i respectuosa amb les especificitats de Palma".

Mentrestant, el diputat del Bloc per Mallorca, Miquel Àngel Llauger, va subratllar que per a la seva formació "tots els municipis són iguals" pel que va recalcar la importància que l'aprovació dels instruments de planejament estiguin en mans del Consell. En relació amb el nom de Palma, va defensar que aquesta és la denominació "consagrada per antonomàsia" i és el nom legal que apareix recollit en l'Estatut. També Grup Mixt i UM van defensar l'aprovació de la modificació de la Llei.

El debat per a la reforma de la Llei ja va ser pres en consideració en la Cambra autonòmica mentre que els diferents grups polítics van presentar esmenes a la Proposició de Llei, amb de 24, una d'elles a la totalitat que va ser interposada pel PP amb l'aportació d'un text alternatiu. Les esmenes van passar per la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals, amb la reunió d'una ponència que va acceptar les correccions i el debat d'aquestes, el que va donar lloc a un dictamen fa unes dues setmanes.