PALMA DE MALLORCA, 30 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'avantprojecte de la Llei d'accés a l'habitatge, que ha aprovat el Consell de Govern, estipula que el fet de no utilitzar un habitatge de protecció oficial com domicili habitual es considerarà com una infracció molt greu i serà sancionat amb una multa de 60.000 euros.
Aquest és un dels punts que conté el projecte de llei que ha presentat el conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, en la roda de premsa celebrada després del Consell de Govern en companyia de la portaveu del Govern, Joana Barceló.
Carboner ha precisat que Balears és l'única comunitat que encara no té una normativa d'aquesta índole i ha indicat que té per finalitat garantir l'efectivitat de les polítiques públiques d'intervenció al mercat de l'habitatge.
El text estableix un règim sancionador que tipifica les infraccions -que es divideixen en lleus, greus i molt greus- i les sancions corresponents, que seran de fins a 3.000 euros en el cas de les lleus; d'entre 3.000 i 15.000 euros per a les greus; i d'entre 15.000 i 60.000 euros per a les molt greus.
Carboner ha posat com a exemple d'una infracció greu utilitzar com residència habitual més d'un habitatge protegit al mateix temps o incomplir els requisits exigits parteixi vendre-les.
d'altra banda, el conseller ha explicat que la Llei defineix conceptes bàsics com el que s'entén per un habitatge desocupada, sobreocupada, així com per un infrahabitatge.
A més, estipula la cèdula d'habitabilitat que acredita que un habitatge compleix amb les condicions necessàries per ser habitada. També estableix que els propietaris de qualsevol edifici d'habitatges de més de 50 anys hauran d'encarregar a un tècnic facultatiu una inspecció per determinar l'estat de conservació de l'immoble i que deurà repetir-se cada deu anys com a mínim.
La normativa també regula el llibre de l'edifici, que serà un document que disposarà de tota la informació sobre les característiques físiques, tècniques i jurídiques de l'immoble.
L'avantprojecte dedica un ampli apartat a la regulació dels habitatges de protecció oficial. En aquesta línia, simplifica el sistema d'adjudicació i crea un registre públic de demandants de titularitat pública, gratuïta i de naturalesa administrativa al qual s'hauran d'inscriure totes les persones que vulguin accedir a un dels immobles protegits.
En aquest sentit, assenyala que la Conselleria haurà de fixar la quantitat dels preus de venda i renda de les HPO. A més, marca l'obligatorietat que el valor dels terrenys per a habitatges protegits, sumat al total del pressupost de les obres d'urbanització, no podrà excedir del 20 % del preu de venda.
També en aquest apartat, estableix que la qualificació i el període de protecció de l'habitatge és de 30 anys a partir de la data de qualificació definitiva per als habitatges de promoció privada, i de caràcter permanent per a les públiques o per a aquells construïts sobre sòls amb reserva obligatòria per a habitatge protegit.
La Llei també fixa els drets que tindrà l'Administració sobre l'habitatge protegit, com són el de tempteig i retracte, desnonament i expropiació forçosa. Així, es podrà procedir al desnonament per impagament, per no utilitzar l'habitatge com el domicili habitual i permanent i per [subarrendarlo] o cedir-lo. Podrà ser expropiat per mantenir-lo desocupat sense causa justa o per incórrer en falsedat per a l'adjudicació, per exemple.
Un altre aspecte important del text és que preveu la creació d'un registre de fiances de contractes d'arrendament en el qual es dipositaran totes les fiances.
El conseller ha assenyalat que aquesta normativa, que serà elevada al Parlament, pretén promoure i fomentar l'accés dic dels ciutadans a l'habitatge, així com aconseguir un parc d'habitatges suficients, garantir la seguretat, l'habitabilitat i la qualitat dels habitatges.
