Gestors autonòmics advoquen la "transversalitat" de les polítiques de salut pública en el conjunt de l'Administració
SANTANDER, 26 Agost (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de Sanitat i Consum proposa als gestors sanitaris "reformular" els sistemes d'informació especialitzada que disposen, de manera que aquestes dades "empenyin" les mesures de protecció i impuls per la salut cap a "totes les polítiques".
Aquesta proposta va ser feta avui pel director general de Salut Pública del Ministeri, Ildefonso Hernández, als propis gestors d'aquestes àrees de les comunitats autònomes d'Illes Balears, Comunitat Valenciana, Catalunya, Cantàbria i Andalusia.
Hernández va participar a la taula rodona 'Polítiques de salut pública i dels serveis sanitaris per posar la salut en totes les polítiques', dins dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.
Al costat d'Hernández, la taula rodona va comptar amb la presència dels directors generals de Salut Pública de les comunitats d'Illes Balears, Margalida Buades; Comunitat Valenciana, Manuel Escolano; Catalunya, Antoni Plasencia; Cantàbria, Santiago Rodríguez, al costat de la secretària general de Salut Pública d'Andalusia, Josefa Ruiz.
El director general de Salut Pública del Ministeri va explicar que aquesta proposta es presentarà formalment en un pròxim congrés que se celebrarà a Lisboa, però va plantejar la necessitat "d'impregnar" totes les polítiques realitzades per l'Administració de la perspectiva de salut pública.
Així, Hernández va advocar per "monitorar" les dades de diferents situacions socials, al costat dels indicadors de protecció sanitària o efectivitat de les polítiques de salut pública, amb les seves corresponents equivalències en termes de salut i fins i tot de mortalitat associades a l'adopció o no d'una determinada política.
Així, el responsable de Salut Pública va detallar que es podria informar a un departament administratiu aliè a la Sanitat o a sectors econòmics i socials de les conseqüències (en increment de malalties o de morts) de no desenvolupar una política sanitària.
La gestió dels sistemes d'informació sanitària va resultar una preocupació comuna entre els gestors autonòmics que van participar a la taula rodona, que, en les seves diferents intervencions, van al·ludir a la necessitat d'una actitud "més activa" en la política informativa, la creació de models de "bones pràctiques" o la importància que els responsables sanitaris participin en el seu disseny des del principi.
"INTERSECTORIALITAT"
En general, tots van coincidir a advocar per la introducció de criteris de "intersectorialitat" en les polítiques de salut pública, de manera que s'adopti aquesta perspectiva en tots els departaments i també en la relació amb col·lectius socials o econòmics aliens a l'Administració, si bé van assenyalar les dificultats d'implantar aquesta perspectiva i els reptes que implica.
Així, la directora general de Salut Pública de Balears va exposar que cal recórrer a "voluntats" i interessos sobre implicacions de les quals cal convèncer altres agents, i va lamentar que l'organització "estanca" de l'administració "no facilita" la transversalitat.
A més, va advocar per la "capacitació" dels tècnics per a unes polítiques que tenen un "component de negociació molt important", així com pel desenvolupament d'accions "proactives" i l'avaluació posterior de les mesures, sobre les quals després cal "mantenir l'esforç".
ACTITUD ACTIVA
Per la seva banda, el responsable de Salut Pública de la Comunitat Valenciana , Manuel Escolano, va destacar la importància d'una actitud "més activa" en els sistemes d'informació, en els quals cal estendre a "anar a buscar la informació", i va citar projectes del seu departament com un sistema d'informació tecnològica amb dades actualitzades diaris, un canal de televisió per internet sobre polítiques sanitàries o l'escola de pares, amb pediatres.
Escolà va reclamar que els plans de gestió dels diferents departaments de l'Administració incorporin la prevenció i que els responsables de Salut Pública participin des del principi en els dissenys dels sistemes d'informació sanitària.
Al seu torn, Antoni Plasencia, director general de Salut Pública de Catalunya, va apostar per "mobilitzar" la salut, si bé va matisar que, a més de a les polítiques "intragubernamentals", també ha d'estendre's a d'altres actors, com les empreses privades, els comerços, etcètera.
Plasència va sostenir que l'actual procés de canvi al voltant a la salut pública requereix "flexibilitat i transparència", així com "un diàleg social important", i va reclamar que aquestes polítiques siguin vistes "més com una oportunitat que com una moda".
INSTRUMENTS ORGANITZATIUS
Entre els "reptes" d'aquest nou esforç organitzatiu, es va referir a la necessitat de dotar-se d'"instruments organitzatius estratègics i operatius" per a la "gestió de la transversalitat", com la "sistematització" de la informació sanitària i la creació de models de "bones pràctiques sanitàries".
Del seu costat, el responsable càntabre, Santiago Rodríguez, va posar com a exemple de política sanitària la desenvolupada pel seu departament en la lluita contra el tabaquisme, i va concloure que "el lideratge no ha de partir només del sector sanitari, sinó que deu construir-se d'acord amb la capacitat de lideratge amb sectors forts".
A més, va cridar l'atenció sobre l'"excés de voluntarietat" que, segons la seva opinió, caracteritza aquestes polítiques, pel que va demanar un "reconeixement" als gestors de la sanitat i va confiar que l'"ambient de pacte" al voltant a la Llei de Salut Pública que prepara el Ministeri "pot ser una empenta en aquesta direcció".
Finalment, la secretària general tècnica de Salut Pública de la Junta d'Andalusia, Josefa Ruiz, va lamentar que en ocasions els gestors sanitaris han de recórrer a una "lluita contínua per fer escoltar la veu de la salut pública en tots els fòrums". També va considerar necessari "formalitzar a través d'un marc jurídic" la "profusa xarxa d'aliances" establertes durant el desenvolupament integral de polítiques de salut pública.
