Creu que la "desastrosa situació" de l'ordenació territorial i la "inoperància de la disciplina administrativa" justifica que s'acudeixi al Penal
MADRID, 28 Dic. (EUROPA PRESS) -
La Sala del que té de Penal el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de quatre anys de presó imposada per l'Audiència Provincial de Palma de Mallorca el maig del 2008 a l'exalcalde d'Andratx Eugenio Hidalgo, per la construcció d'un habitatge en una zona d'interès paisatgístic (ARIP) amb una llicència d'ampliació de nau agrícola.
De la mateixa manera, l'alt tribunal també ha desestimat els recursos presentats per l'exdirector general d'Ordenació del Territori Jaume Massot i l'ex lletrat municipal d'Andratx Ignacio Mir, condemnats respectivament a tres anys i mig i un any de presó, com a autors directes d'un delicte de prevaricador. A més, Massot ha estat considerat cooperador necessari en un delicte contra l'ordenació del territori.
L'exalcalde ha estat condemnat a un any de presó com inductor d'un delicte de prevaricació administrativa i a tres anys com a autor directe d'un delicte contra l'ordenació del territori, concorrent en aquest segon la circumstància agreujant de prevaldre-se del seu càrrec públic.
Alhora, l'exprimer edil ha estat inhabilitat per a ocupació o càrrec públic en l'administració estatal, autonòmica o local per un període de vuit anys pel primer delicte i a les penes de tres anys de presó i inhabilitació especial per a la promoció urbanística per un temps de tres anys.
D'altra banda, es el va condemnar a pagar una multa de 20 mesos, amb 100 euros de quota diària pel delicte contra l'ordenació del territori, així com a satisfer dues sisenes parts de les costes processals causades, incloses les de l'acusació particular personada.
A més, l'Audiència Provincial ordenava a Hidalgo demolir a la seva costa o sufragar les despeses de la demolició de l'habitatge unifamiliar que es va construir a la finca que va comprar per tal fi, tot i saber que es tractava de sòl rústic protegit, i després de sol·licitar els permisos corresponents sota la premissa que anava a aixecar un magatzem agrícola.
"INOPERÀNCIA DE LA DISCIPLINA ADMINISTRATIVA"
En la seva sentència, el Tribunal Suprem engega a rodar la pretensió de l'exedil que la conducta enjudiciada no sigui mereixedora de retret penal, al considerar-la una infracció administrativa. L'escrit argumenta que "la desastrosa situació que, tot i la normativa legal i administrativa, s'ha arribat a Espanya respecte a l'ordenació del territori, inclosa la destrucció paisatgística, justifica que, davant de la inoperància de la disciplina administrativa, s'acudeixi al Dret Penal".
A més, critica que el recurrent plantegi que el terra on es va aixecar el xalet manqués de protecció especial per la seva proximitat a zones de nul·la o menor protecció i destaca la importància en la paisatgística de la "perspectiva".
De fet, afirma que "el desconèixer la importància de tal element ha portat a la situació desastrosa d'algunes parts d'Espanya a fi de l'ordenació del territori" i insisteix que la fixació topogràfica dels límits d'una protecció "no pot ser prestigiosa com alguna cosa intranscendent".
De la mateixa manera, desestima els arguments d'Hidalgo acosta que no pugui ser considerat subjecte actiu dels delictes que se li imputen perquè no és promotor o constructor amb caràcter professional" i insisteix igualment que "es va aprofitar dolosament de la seva condició d'alcalde per executar el delicte amb major facilitat, servint-se en el seu propi interès del càrrec que els ciutadans li havien encomanat, en comptes de servir en ell".
El seu "continuat i insistent menyspreu per la legalitat", argumenta el Suprem, revelen "allò ajustat" de l'extensió de les penes que per a ell va fixar l'Audiència Provincial de Palma.
DEMORA DE LA SENTÈNCIA PER LA "COMPLEXITAT DE L'ASSUMPTE"
La fallada es va fer pública avui, una mica més de tres mesos després que el Tribunal Suprem celebrés una vista privada per estudiar la sentència de l'Audiència Provincial. L'alt tribunal explica que "no s'ha dictat sentència en termini per la complexitat de l'assumpte".
Pel que fa a l'exdirector general d'Ordenació del Territori, l'alt tribunal insisteix que ha quedat provat que a Massot i a l'exalcalde els unia "una estreta relació" i sosté que en la seva actuació no s'observa "una mera irregularitat administrativa", sinó que "ha informat favorablement de manera injusta, pels seus conscients arbitrarietats, en el procediment urbanístic, amb vulneració de la corresponents normes".
A més, al confirmar la seva condemna com cooperador en un delicte contra l'ordenació del territori, torna a insistir que no cap desconèixer que "amb la sanció penal a la prevaricació urbanística no només es tracta de protegir l'ordenació del territori sinó també l'administració pública com en tota prevaricació administrativa".
En relació amb José Ignacio Mir, l'alt tribunal li recorda a l'exlletrat municipal que l'Audiència Provincial "va apreciar fundadament" com l'expedient relatiu a Hidalgo "afectava a normes d'ordenació territorial, dissimulant el que realment consistia en l'edificació d'un habitatge sota l'aparença que es tractava d'una mera ampliació de construcció rústica".
Tot l'expedient, recalca, estava "impregnat d'injustícia en una seqüència unitària d'informes i resolució, que infringia no només formalment les normes aplicables, sinó també el valor ordenació del territori".
